MEDI AMBIENT
Les platges, pendents del temporal
La llevantada esborra la platja als Griells, però aporta més sorra a Lloret
Begur inicia el trasllat a Llafranc de 1.500 metres cúbics de sorra excedentària a sa Riera
L'episodi de pluges i temporal de llevant de diumenge i dilluns, que tot i la treva d'ahir al matí pot tenir continuïtat avui i demà, ha tingut diversos efectes a les platges de la Costa Brava. Els més negatius, ben segur, als Griells de l'Estartit, on l'onatge ha desbaratat sis dies d'aportació de sorra nova per intentar refer la platja i ha fet interrompre els treballs que havien començat la setmana passada. Però també en té de positius, com ara el fet que la llevantada suau de primavera, a Lloret, ha permès acumular sorra que s'havia perdut al llarg de l'hivern.
L'episodi de pluges i temporal de llevant de diumenge i dilluns, que tot i la treva d'ahir al matí pot tenir continuïtat avui i demà, ha tingut diversos efectes a les platges de la Costa Brava. Els més negatius, ben segur, als Griells de l'Estartit, on l'onatge ha desbaratat sis dies d'aportació de sorra nova per intentar refer la platja i ha fet interrompre els treballs que havien començat la setmana passada. Però també en té de positius, com ara el fet que la llevantada suau de primavera, a Lloret, ha permès acumular sorra que s'havia perdut al llarg de l'hivern.
L'onatge ha fet ajornar el trasllat de sorra cap als Griells i Llafranc
Les poblacions del litoral ultimen aquests dies els preparatius per posar les platges al punt, però mirant de reüll les previsions meteorològiques. A Begur, per exemple, han rebut el vistiplau del servei de Costes de la Generalitat per retirar 1.500 metres cúbics de l'excedent de sorra que els corrents marins acumulen a sa Riera. El seu destí seran les platges de Llafranc i Tamariu, al municipi veí de Palafrugell, que l'aprofitarà per renovar la capa superficial d'àrid més degradat.
L'operació, en què calculen que caldrà omplir una vuitantena de camions bolquet, es va iniciar dilluns. Però ahir al matí van ajornar la portada de més sorra per l'amenaça que el temporal l'engolís mar endins, com ha succeït als Griells. L'alcalde de Begur, Joan Loureiro, admetia que cada any hi ha més “pressió popular” per avançar la temporada de platja i deixar-les en perfecte estat, però posava la situació meteorològica d'aquesta setmana com a exemple dels riscos que amb una llevantada tardana tots els preparatius se'n vagin en orris.
Costes no té pressupost
El cap del servei estatal de Costes a les comarques gironines, Jordi Planella, lamentava l'escenari que el temporal ha deixat un altre cop als Griells, i defensava que s'està treballant en el projecte dels espigons, però en un nivell d'estudi tècnic, ja que el pressupost del Ministeri d'Agricultura i Medi Ambient per a aquest 2016 no hi preveu cap partida. “L'assignació anual per a actuacions urgents i de manteniment, d'uns 300.000 euros, ja s'ha exhaurit”, detallava, amb obres en trams de camí de ronda: del port de Llançà a la Farella, i a Colera i el Port de la Selva.
L'evidència, però, és que el manteniment de les platges cada cop és més costós i complex. El biòleg Josep Maria Dacosta recorda que “al conjunt de la costa gironina hi ha una dinàmica litoral, constituïda pels vents, onades, corrents i temporals, alterada per construccions com ara dics i els ports”. A escala global, fan recular el litoral, però en paral·lel també apareixen fenòmens contraris, com ara l'acumulació de sorra a sa Riera de Begur, que alguns estudis han xifrat en uns 3.000 metres cúbics extres anuals, de manera que els 1.500 que s'extrauran en els pròxims dies són –lamenta l'alcalde begurenc– “un pedaç”. Dacosta també alerta del futur “repte que s'ha d'afrontar, que és el canvi climàtic i efectes com ara l'increment de temporals”, a banda de l'hipotètic ascens del nivell del mar.
Un altre científic, Rafael Sardà, del Centre d'Estudis Avançats de Blanes, defensa que una manera de millorar de manera natural l'estat de les platges seria recuperar els sistemes naturals, sobretot la desembocadura dels rius i rieres. “Recuperar la funcionalitat del riu seria molt important, ja que l'aportació de sorra a moltes platges és a través de les rieres i si no hi baixa res i només hi ha processos d'erosió ens quedem sense sorra”, diu Sardà. En aquest sentit, Planella defensa la idea de dragar sorra de la Tordera per refer la platja blanenca de s'Abanell, però l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) s'hi oposa.
http://www.elpuntavui.cat/territori/article/11-mediambient/966203-les-platges-pendents-del-temporal.html
L'onatge ha fet ajornar el trasllat de sorra cap als Griells i Llafranc
Les poblacions del litoral ultimen aquests dies els preparatius per posar les platges al punt, però mirant de reüll les previsions meteorològiques. A Begur, per exemple, han rebut el vistiplau del servei de Costes de la Generalitat per retirar 1.500 metres cúbics de l'excedent de sorra que els corrents marins acumulen a sa Riera. El seu destí seran les platges de Llafranc i Tamariu, al municipi veí de Palafrugell, que l'aprofitarà per renovar la capa superficial d'àrid més degradat.
L'operació, en què calculen que caldrà omplir una vuitantena de camions bolquet, es va iniciar dilluns. Però ahir al matí van ajornar la portada de més sorra per l'amenaça que el temporal l'engolís mar endins, com ha succeït als Griells. L'alcalde de Begur, Joan Loureiro, admetia que cada any hi ha més “pressió popular” per avançar la temporada de platja i deixar-les en perfecte estat, però posava la situació meteorològica d'aquesta setmana com a exemple dels riscos que amb una llevantada tardana tots els preparatius se'n vagin en orris.
Costes no té pressupost
El cap del servei estatal de Costes a les comarques gironines, Jordi Planella, lamentava l'escenari que el temporal ha deixat un altre cop als Griells, i defensava que s'està treballant en el projecte dels espigons, però en un nivell d'estudi tècnic, ja que el pressupost del Ministeri d'Agricultura i Medi Ambient per a aquest 2016 no hi preveu cap partida. “L'assignació anual per a actuacions urgents i de manteniment, d'uns 300.000 euros, ja s'ha exhaurit”, detallava, amb obres en trams de camí de ronda: del port de Llançà a la Farella, i a Colera i el Port de la Selva.
L'evidència, però, és que el manteniment de les platges cada cop és més costós i complex. El biòleg Josep Maria Dacosta recorda que “al conjunt de la costa gironina hi ha una dinàmica litoral, constituïda pels vents, onades, corrents i temporals, alterada per construccions com ara dics i els ports”. A escala global, fan recular el litoral, però en paral·lel també apareixen fenòmens contraris, com ara l'acumulació de sorra a sa Riera de Begur, que alguns estudis han xifrat en uns 3.000 metres cúbics extres anuals, de manera que els 1.500 que s'extrauran en els pròxims dies són –lamenta l'alcalde begurenc– “un pedaç”. Dacosta també alerta del futur “repte que s'ha d'afrontar, que és el canvi climàtic i efectes com ara l'increment de temporals”, a banda de l'hipotètic ascens del nivell del mar.
Un altre científic, Rafael Sardà, del Centre d'Estudis Avançats de Blanes, defensa que una manera de millorar de manera natural l'estat de les platges seria recuperar els sistemes naturals, sobretot la desembocadura dels rius i rieres. “Recuperar la funcionalitat del riu seria molt important, ja que l'aportació de sorra a moltes platges és a través de les rieres i si no hi baixa res i només hi ha processos d'erosió ens quedem sense sorra”, diu Sardà. En aquest sentit, Planella defensa la idea de dragar sorra de la Tordera per refer la platja blanenca de s'Abanell, però l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) s'hi oposa.
http://www.elpuntavui.cat/territori/article/11-mediambient/966203-les-platges-pendents-del-temporal.html
La retirada de la pila de sorra, en curs a l'Estartit
Els 40.000 m³ d'àrid guardats a l'aparcament van als Griells i la Pletera
Les màquines de l'empresa contractada pel Club Nàutic l'Estartit van començar ahir, a primera hora del matí, a retirar la muntanya de sorra acumulada a l'aparcament de la platja del nucli. El dispositiu de transport, dijous passat, s'havia anunciat que s'iniciaria a partir de divendres. Però finalment es va deixar passar el cap de setmana, per evitar deixar feines a mig fer durant els dos dies festius.
La feina per traslladar la sorra acumulada, que s'estima en una quantitat d'uns 40.000 metres cúbics, és lenta però persistent. Ahir, l'efecte ja es palesava a la zona dels Griells, on de mica en mica ja reapareixia l'esplanada de platja a còpia d'escampar els monticles de cada aportació, enmig de la tramuntanada. I també en duran cap a la Pletera.
Com a molt tard, el Club Nàutic s'ha compromès a completar el trasllat en quatre setmanes, abans no expiri el termini màxim de permís per al dipòsit provisional dels materials del dragat a l'aparcament, el dia 31. Però la setmana passada, el director de l'entitat, Eugeni Figa, aventurava que si no hi ha contratemps els treballs podrien acabar abans. Els veïns dels Griells, mentrestant, insisteixen a reivindicar que calen espigons perquè el dipòsit no es torni a perdre mar endins durant futures llevantades.
---------------------------------------------
Les màquines de l'empresa contractada pel Club Nàutic l'Estartit van començar ahir, a primera hora del matí, a retirar la muntanya de sorra acumulada a l'aparcament de la platja del nucli. El dispositiu de transport, dijous passat, s'havia anunciat que s'iniciaria a partir de divendres. Però finalment es va deixar passar el cap de setmana, per evitar deixar feines a mig fer durant els dos dies festius.
La feina per traslladar la sorra acumulada, que s'estima en una quantitat d'uns 40.000 metres cúbics, és lenta però persistent. Ahir, l'efecte ja es palesava a la zona dels Griells, on de mica en mica ja reapareixia l'esplanada de platja a còpia d'escampar els monticles de cada aportació, enmig de la tramuntanada. I també en duran cap a la Pletera.
Com a molt tard, el Club Nàutic s'ha compromès a completar el trasllat en quatre setmanes, abans no expiri el termini màxim de permís per al dipòsit provisional dels materials del dragat a l'aparcament, el dia 31. Però la setmana passada, el director de l'entitat, Eugeni Figa, aventurava que si no hi ha contratemps els treballs podrien acabar abans. Els veïns dels Griells, mentrestant, insisteixen a reivindicar que calen espigons perquè el dipòsit no es torni a perdre mar endins durant futures llevantades.
---------------------------------------------
El Club Nàutic reaprofita 63.978 m3 de sorra als Griells i la Pletera
El Departament de Territori i Sostenibilitat autoritza la reubicació promoguda per l'entitat
24.03.2016 | 08:30
Vista d´un tram del sistema dunar de la Pletera i de la platja.
tes
En concret, el projecte preveu que durant les tres fases d'execució de les obres per les quals el Club Nàutic ha renovat la concessió de la dàrsena esportiva es destinin 31.778 metres cúbics de sorra a la platja dels Griells i 32.200 metres cúbics més a les dunes de la Pletera. Aquestes quantitats representen quasi el 80% de tot el material que es dragarà com a conseqüència dels treballs. El 20% restant es destinarà a altres usos, com ara que es reutilitzi a la mateixa obra i per a l'aparcament de la platja.
Territori i Sostenibilitat ha informat que a la zona de la urbanització dels Griells s'hauran d'instal·lar trampes o captadors de sorra per evitar que el vent la dispersi cap a l'àrea de producció de marisc, bàsicament de tellerina (Donax sp.). També s'hi hauran de plantar julls de platja (Elymus fractus) i tanys de tamariu (Tamarix sp.) per consolidar les dunes.
En el cas de la Pletera, el Club Nàutic haurà de comprovar que els treballs de disposició del material dragat no coincideixin en cap punt amb zones de cria de corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) o d'altres aus d'interès. En el cas que sigui així, s'hauran de restringir en aquests punts concrets fins que la reproducció s'hagi completat.
Altres destins de la sorra
El Club, que ha promogut el canvi de destí de la sorra perquè es pogués aprofitar en aquests dos llocs, haurà d'especificar com seran les trampes de sorra per reduir el risc que l'areny dipositat migri cap al sud. Finalment, se sol·licita al promotor que detalli aspectes tècnics sobre la granulometria i l'alçada dels dipòsits de materials.
Respecte a l'abocament al fons marí, es requereix una garantia que la dispersió prevista no afectarà el fons marí de les Illes Medes i caldrà un informe favorable del Parc Natural. Prèviament s'haurà de fer una prospecció arqueològica subaquàtica per detectar possibles restes submergides.
La resta de la sorra del dragatge es destinarà a les obres del mateix port de l'Estartit; a la dàrsena exterior; a l'anivellament i consolidació de l'aparcament de darrere la platja; i a dipòsit controlat, en el cas dels dragats caracteritzats com a residu.
tret de http://www.diaridegirona.cat/baix-emporda/2016/03/24/club-nautic-reaprofita-63978-m3/774268.html
Baix Empordà
Dimecres, 23 de març de 2016 14:03 h
La Generalitat dóna el vistiplau ambiental al projecte per dragar la dàrsena esportiva i la bocana del port a l'Estartit
El projecte no haurà de seguir els tràmits ordinaris però sí que haurà de garantir que la sorra es dipositi correctament als Griells, la Pletera i el fons maríACN L'Estartit.-La Generalitat ha donat el vistiplau ambiental al projecte de dragat de la dàrsena esportiva i la bocana del port de l'Estartit (Baix Empordà). El Departament de Territori i Sostenibilitat conclou que no s'hauran de seguir els tràmits ordinaris, és a dir sotmetre's a una avaluació d'impacte, perquè l'extracció de sorra no tindrà una afectació important sobre el medi. Ara bé, la Generalitat sí que demana al Club Nàutic Estartit, que és qui promou el dragat, que garanteixi que la sorra que s'extregui de la dàrsena i la bocana es dipositi correctament a la platja dels Griells, a la Pletera i al fons marí (que és on s'abocarà). Entre d'altres, el club haurà d'instal·lar sistemes per evitar que la sorra no afecti les zones de producció de marisc, plantar julls i tamarius per consolidar les noves dunes o evitar que la sorra afecti zones de cria d'aus.
El Departament de Territori i Sostenibilitat ha emès un informe d’impacte ambiental que conclou que el projecte de dragat de la dàrsena esportiva i la bocana del port de l’Estartit, a Torroella de Montgrí (Baix Empordà), promogut pel Club Nàutic Estartit, no s’ha de sotmetre a una avaluació d’impacte ordinària perquè no tindrà afectacions importants en el medi. L’informe estableix, però, que caldrà que el projecte incorpori un seguit de condicions per garantir un correcte dipòsit dels sediments sorrencs extrets, en concret els que alimentaran la platja de Griells; els que formaran sistemes dunars a la zona de la Pletera; i els que s’abocaran en l’àmbit marí. La finalitat és aprofitar els materials per millorar els sistemes de dunes de les platges. A la zona de Griells s’hauran d’instal·lar trampes o captadors de sorra per evitar que el vent la dispersi cap a l’àrea de producció de marisc, bàsicament de tellerina. També s’hi hauran de plantar julls de platja i tanys de tamariu per consolidar les dunes. En el cas de la Pletera, s’haurà de comprovar que els treballs de disposició del material dragat no coincideixin en cap punt amb zones de cria de corriol camanegre o d’altres aus d’interès. En el cas que sigui així, s’hauran de restringir en aquests punts concrets fins que la reproducció s’hagi completat. També s’haurà d’especificar com seran les trampes de sorra per reduir el risc que l’areny dipositat migri cap al sud. Finalment, se sol·licita al promotor que detalli aspectes tècnics sobre la granulometria i l’alçada dels dipòsits de materials. Respecte a l’abocament al fons marí, es requereix una garantia que la dispersió prevista no afectarà el fons marí de les Illes Medes i caldrà un informe favorable del parc natural. Prèviament s’haurà de fer una prospecció arqueològica subaquàtica per detectar possibles restes submergides. La resta de la sorra es destinarà a les obres del propi port de l’Estartit, a la dàrsena exterior, a l’anivellament i consolidació de l’aparcament de darrera la platja i a dipòsit controlat (en el cas dels dragats caracteritzats com a residu).
Tret de http://www.directe.cat/acn/708333/la-generalitat-dona-el-vistiplau-ambiental-al-projecte-per-dragar-la-darsena-esportiva-i-l
Surt a exposició pública el trasllat de la sorra dragada de l´Estartit
17.03.2016 | 07:36 L'ESTARTIT | C. TORRAMADÉ El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya publicava ahir l'anunci pel qual se sotmet a informació pública la reubicació de la sorra que surt del dragatge del port de l'Estartit, en el marc de les obres que el Club Nàutic Estartit du a terme dins de la renovació de la concessió de la dàrsena esportiva. Des d'ahir, el Departament de Territori i Sostenibilitat té obert el termini per presentar-hi al·legacions o observacions, que es tanca el 9 d'abril. El director del Club Nàutic, Eugeni Figa, ha explicat que aquest és un tràmit més que ha d'acabar amb la Ponència Ambiental del Departament de Medi Ambient que ha dir si es permet el trasllat de la sorra que surt del dragat a les dunes de la Pletera i per a regenerar la platja dels Griells. Inicialment, la sorra s'havia d'abocar al mar, però els problemes amb la sorra dels Griells i els projectes de recuperació de dunes a la Pletera van fer que l'Ajuntament i el Parc Natural s'hi interessessin, de manera que el Club va sol·licitar el nou destí.Eugeni Figa ha afegit que tan bon punt la Ponència Ambiental es pronunciï el Club farà el trasllat de la sorra on s'hagi determinat. El Club té l'autorització de Costes per aplegar la sorra a l'aparcament de la platja fins el 31 de maig. En tot cas, com que ve la Setmana Santa, el Club està endreçant l'arena perquè es recuperi part de l'aparcament durant la festivitat. El director ha concretat que les obres segueixen el calendari programat i que quan s'acabi la prolongació del dic exterior es retirarà el camí provisional i es restaurarà la Platgeta
tret de http://www.diaridegirona.cat/baix-emporda/2016/03/16/surt-exposicio-publica-trasllat-sorra/772846.html
Més per l'Estartit ha afegit 3 fotografies noves.
La Sorra a la platja de l’EstartitEl darrer dimecres a la reunió informativa que vàrem fer a la sala de l’EMD de l’Estartit, varis veïns vàreu mostrar inquietud i preocupació amb l’acopi de sorra que s’està fent a la zona d’aparcaments de la platja gran de l’Estartit. Des de el grup de Més per l’ Estartit us vàrem respondre amb l’ informació que disposàvem en aquell moments, que no era molta.
Avui hem tingut reunió informativa a la junta de veïns de l’EMD i a conseqüència de la preocupació que es va poder palpar en el poble, avui se’ns han explicat mes coses referent aquest tema i l’hem volgut complimentar amb la direcció del club nàutic per poder informar de com estem i de quines son les previsions.
Com molt be sabeu en aquest darrers dies ha sortit una nota de premsa per part del club nàutic i avui os volem fer extensiva dita informació.
Finalment el permís del Club nàutic per poder acumular sorra en aquest sector es fins el 30 de Maig, permís atorgat per el ministerio de costas del Estado. Aquesta sorra en el projecte inicial del Club Nàutic anava tota abocada mar endins, però davant la demanda per poder disposar d’aquesta sorra tant per recuperar la platja dels Griells per part del Ministerio com per part del departament de Medi ambient de la Generalitat per recuperar la zona dunar de la platera es va modificar el projecte inicial.
Per tant estarem pendents dels tràmits entre les diferents administracions per veure si es compleix aquest calendari.
També ens han informat d’una breu actuació per habilitar part del pàrquing per aquest dies de setmana santa, davant la impossibilitat d’obrir el pàrquing del nàutic deguts als compromisos que te per aquest dies amb la celebració del campionat d’España de vela que coincideix en aquestes dates.
El grup de Més per l’ESTARTIT us desitja una bona setmana Santa i resta com sempre al vostre servei.
La sorra de port de l'Estartit anirà als Griells i la Pletera
urbanisme
Més de 35.000 metres cúbics de sorra esperen a la platja gran el permís de Medi Ambient per ser repartits
Es tracta de sediment net que prové del dragatge del port
Els més 35.000 metres cúbics de sorra neta
acumulada a l'aparcament de la platja gran de l'Estartit està esperant
el vistiplau de la Ponència Ambiental, l'organisme de la Generalitat
dependent de Medi Ambient, perquè es pugui abocar en diferents destins.
De tots ells destaquen les platges dels Griells –s'abocarà al nord–, que
és molt estreta, i també a la platja de la Pletera, en aquest cas per
poder refer les formacions dunars pròpies de la zona. La sorra que surt
bruta va directament a l'abocador i la que es guarda té la certificació
sanitària que permet fer-ne ús per a ressituar-la a les platges més
properes. Fins ara s'ha tret un 70% de la sorra que s'ha previst. La
iniciativa perquè es fes ús d'aquest sediment va partir del Club Nàutic i
va trobar el suport tant del Parc Natural com de l'Ajuntament i l'EMD.
Les obres del port tenen un cost total de 10,4 milions d'euros que estan íntegrament finançats pel Club Nàutic Estartit, que en té la concessió. Els treballs, que es faran amb tres o quatre tandes amb finestres d'aturada a l'estiu, van començar la primera fase el 20 d'octubre passat
Les obres de la primera fase s'afronten amb tres grups de treball. La fase 1A són els treballs de dic i contradic, la 1B correspon als del dic de llevant i la 1C, a l'ampliació i aprofitament del moll de llevant, treballs que serviran per situar-hi l'edifici de l'espai Medes, que en els pròxims mesos ja tindrà el projecte constructiu a punt.
La fase 1A i la 1C
s'executen des de l'octubre fins al juny, i la 1B es posarà en marxa en els pròxims dies i els treballs s'haurien d'allargar fins al maig, una mesura amb què es pretenia evitar
tenir el dic de llevant en
reparació en època de llevantades, que podrien malmetre la feina d'un dia per l'altre.
Durant aquesta primera tanda d'obres s'ampliaran les oficines del club, un engrandiment de l'espai útil de fins a 80 metres quadrats.
Una de les feines que comporta les reparacions és el dragatge del fons del port, que és d'on surt tota la sorra ara s'està dipositant de manera provisional a la zona d'aparcament de la platja gran de l'Estartit, a l'espera que es tingui el vistiplau per repartir-la.
Les obres del port tenen un cost total de 10,4 milions d'euros que estan íntegrament finançats pel Club Nàutic Estartit, que en té la concessió. Els treballs, que es faran amb tres o quatre tandes amb finestres d'aturada a l'estiu, van començar la primera fase el 20 d'octubre passat
Les obres de la primera fase s'afronten amb tres grups de treball. La fase 1A són els treballs de dic i contradic, la 1B correspon als del dic de llevant i la 1C, a l'ampliació i aprofitament del moll de llevant, treballs que serviran per situar-hi l'edifici de l'espai Medes, que en els pròxims mesos ja tindrà el projecte constructiu a punt.
La fase 1A i la 1C
s'executen des de l'octubre fins al juny, i la 1B es posarà en marxa en els pròxims dies i els treballs s'haurien d'allargar fins al maig, una mesura amb què es pretenia evitar
tenir el dic de llevant en
reparació en època de llevantades, que podrien malmetre la feina d'un dia per l'altre.
Durant aquesta primera tanda d'obres s'ampliaran les oficines del club, un engrandiment de l'espai útil de fins a 80 metres quadrats.
Una de les feines que comporta les reparacions és el dragatge del fons del port, que és d'on surt tota la sorra ara s'està dipositant de manera provisional a la zona d'aparcament de la platja gran de l'Estartit, a l'espera que es tingui el vistiplau per repartir-la.
LA XIFRA
70 per cent.Fins ara, les màquines han extret aquest percentatge del total de sorra que es compta treure.
El Club Nàutic Estartit informa que la sorra del port no està contaminada
L'entitat tramita el canvi de destí perquè serveixi per regenerar dunes de la Pletera i la platja dels Griells
09.02.2016 | 07:12
La sorra dragada del port i que es troba a l´aparcament de la platja. aniol resclosa
L'ESTARTIT | CARLES TORRAMADÉ El
director del Club Nàutic Estartit, Eugeni Figa, ha afirmat que la sorra
que s'extreu del port arran de les obres que du a terme i que s'aplega a
la platja no està contaminada. Ha exposat que abans de començar les
obres es van fer 21 analítiques i en cap es va trobar contaminació per
hidrocarburs o metalls pesants. Només va detectar-se un petit
percentatge dins de l'àmbit de la Fase III que no es pot reaprofitar en
platges per mida i perquè conté restes orgàniques, cosa que tampoc vol
dir que estigui contaminada. El director ha comentat que dins la Fase I,
que és la que ara s'executa, es preveu treure uns 48.000 metres cúbics
de sorra. La que ja s'ha tret s'amuntega de moment a la platja a
l'espera que Costes de la Generalitat autoritzi un nou destí: el sistema
de dunes de la Pletera i la platja dels Griells.
El grup municipal d'UPM, a l'oposició a l'Ajuntament de Torroella de Montgrí, va preguntar en el darrer ple per una instància registrada per l'entitat ecologista Gent del Ter perquè la corporació s'interessés per la contaminació de la sorra que es draga. L'Ajuntament va traslladar la consulta al Club, que va comunicar que no hi havia cap tipus de contaminació.
Eugeni Figa ha explicat que, a més de les analítiques que es van fer abans de les obres, el desenvolupament dels treballs es fa sota un control ambiental permanent, amb noves analítiques cada 15 dies de la sorra que surt.
Quant a l'arena que s'aplega a l'aparcament de la platja, el director del Club ha explicat que compta amb el permís de Costes de l'Estat. Eugeni Figa ha afegit que hi ha aquest punt d'acumulació perquè estan pendents que la Generalitat doni llum verd a un nou destí. Inicialment, la Generalitat va determinar que la sorra s'havia d'abocar al mar. Fruit d'estudis posteriors que demostren que la badia perd sorra i l'interès tant de l'Ajuntament com del Parc Natural per aprofitar-la per regenerar platges i dunes, el Club ha demanat aquest nou destí, que està pendent d'una ponència ambiental. El Club farà el trasllat sempre que sigui per regenerar platja. El director ha concretat que una part petita de sorra es queda a l'obra.
El grup municipal d'UPM, a l'oposició a l'Ajuntament de Torroella de Montgrí, va preguntar en el darrer ple per una instància registrada per l'entitat ecologista Gent del Ter perquè la corporació s'interessés per la contaminació de la sorra que es draga. L'Ajuntament va traslladar la consulta al Club, que va comunicar que no hi havia cap tipus de contaminació.
Eugeni Figa ha explicat que, a més de les analítiques que es van fer abans de les obres, el desenvolupament dels treballs es fa sota un control ambiental permanent, amb noves analítiques cada 15 dies de la sorra que surt.
Quant a l'arena que s'aplega a l'aparcament de la platja, el director del Club ha explicat que compta amb el permís de Costes de l'Estat. Eugeni Figa ha afegit que hi ha aquest punt d'acumulació perquè estan pendents que la Generalitat doni llum verd a un nou destí. Inicialment, la Generalitat va determinar que la sorra s'havia d'abocar al mar. Fruit d'estudis posteriors que demostren que la badia perd sorra i l'interès tant de l'Ajuntament com del Parc Natural per aprofitar-la per regenerar platges i dunes, el Club ha demanat aquest nou destí, que està pendent d'una ponència ambiental. El Club farà el trasllat sempre que sigui per regenerar platja. El director ha concretat que una part petita de sorra es queda a l'obra.
TRET DE http://www.diaridegirona.cat/baix-emporda/2016/02/06/club-nautic-estartit-informa-que/766226.html
I TAMBÉ
Part de la runa de la Pletera es destinarà a mantenir camins
L'Ajuntament de Torroella n'ha ofert als municipis de l'entorn per si en tenen necessitat
09.02.2016 | 07:12
Una excavadora, aquest divendres a la Pletera, amb runa generada pels treballs. aniol resclosa
L'ESTARTIT | CARLES TORRAMADÉ Els
treballs per recuperar el sistema ambiental de llacunes i maresmes a la
zona de la Pletera de l'Estartit ja ha generat més de 48.000 tones de
runa i la previsió, segons van comunicar els responsables del projecte
Life que ho desenvolupa, és que s'arribi a les 130.000. I part d'aquest
material pedregós i terrenós tindrà com a destí camins del municipi per
seguir amb les tasques de manteniment que s'hi fan regularment. La
regidora de Medi Ambient, Sandra Bartomeus (ERC-Junts), ha exposat que
encara desconeixen la quantitat de material que es podrà acabar
aprofitant, però que ja n'han ofert a municipis de l'entorn per si hi
estan interessats.
El grup municipal d'UPM, a l'oposició a l'Ajuntament de Torroella de Montgrí, va preguntar en el darrer ple municipal per veure com estava aquest assumpte ja que hi ha pilons de runa en els terrenys de la Pletera i saber com i quan s'aprofitaria.
Bartomeus ha explicat que l'empresa que s'encarrega de gestionar la runa que surt de la Pletera -ja sigui de material d'obra, com pot ser del passeig, o de terra que s'excava per fer les llacunes- té una màquina allà mateix que selecciona la que és aprofitable i la que no. Llavors, s'apilona en funció de la que és aprofitable i per dimensions. La regidora ha concretat que encara es desconeix de quanta runa podrà disposar l'Ajuntament, però el destí de la que és recuperable seran els camins del municipi, sobretot de l'entorn de Torroella. En tot cas, ha afegit que és la brigada municipal la que determina quins són els camins on s'han de dur a terme tasques de conservació.
Sandra Bartomeus també ha manifestat que el cost d'aquesta runa per a l'Ajuntament de Torroella o per als de l'entorn que hi estiguin interessats serà el de la feina de preparar-la, és a dir, no hi haurà una venda en el moment que passi a mans de l'Ajuntament.
L'Agència Catalana de Notícies informava aquesta setmana que ja s'han condicionat quatre de les vuit llacunes independents (entre les permanents i les temporals) que hi haurà a l'indret. Les més grans resseguiran l'antic passeig marítim. En total, aquí n'hi haurà quatre. Les altres se situaran entre la zona dunar i de maresmes.
El grup municipal d'UPM, a l'oposició a l'Ajuntament de Torroella de Montgrí, va preguntar en el darrer ple municipal per veure com estava aquest assumpte ja que hi ha pilons de runa en els terrenys de la Pletera i saber com i quan s'aprofitaria.
Bartomeus ha explicat que l'empresa que s'encarrega de gestionar la runa que surt de la Pletera -ja sigui de material d'obra, com pot ser del passeig, o de terra que s'excava per fer les llacunes- té una màquina allà mateix que selecciona la que és aprofitable i la que no. Llavors, s'apilona en funció de la que és aprofitable i per dimensions. La regidora ha concretat que encara es desconeix de quanta runa podrà disposar l'Ajuntament, però el destí de la que és recuperable seran els camins del municipi, sobretot de l'entorn de Torroella. En tot cas, ha afegit que és la brigada municipal la que determina quins són els camins on s'han de dur a terme tasques de conservació.
Sandra Bartomeus també ha manifestat que el cost d'aquesta runa per a l'Ajuntament de Torroella o per als de l'entorn que hi estiguin interessats serà el de la feina de preparar-la, és a dir, no hi haurà una venda en el moment que passi a mans de l'Ajuntament.
L'Agència Catalana de Notícies informava aquesta setmana que ja s'han condicionat quatre de les vuit llacunes independents (entre les permanents i les temporals) que hi haurà a l'indret. Les més grans resseguiran l'antic passeig marítim. En total, aquí n'hi haurà quatre. Les altres se situaran entre la zona dunar i de maresmes.
TRET DE http://www.diaridegirona.cat/baix-emporda/2016/02/07/part-runa-pletera-destinara-mantenir/766338.html
El dia 11 de gener de 2016, Gent del Ter va entrar una instància a diferents organismes oficials manifestant la preocupació pel dragat de sorra del port de l'Estartit, ja que dits sediments podrien contenir metalls pesats i/o hidrocarburs, i que es podria contaminar l'aigua i generar desequilibris en la flora i la fauna marina, així com alterar la composició de la sorra de la platja per filtratge, i que això podria tenir greus conseqüències pel turisme més encara per estar al llindar del Parc Natural Medes-Montgrí-Baix Ter. Per tot això es sol.licita la tramitació d'una avaluació ambiental per l'ús d'aquesta sorra per altres usos, també es demana transparència en els tràmits i la publicació de les anàlisis del fons dragat.
La instància s'ha tramés als següents departaments:
- Departament de Turisme de la Generalitat de Catalunya.
- Departament de Medi Natural de la Generalitat de Catalunya.
- Ajuntament de Torroella de Montgrí.
- Demarcación de Costas en Catalunya, Servicio Provincial de Costas en Girona
del Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente.
Adjuntem un dels models d'instància i algunes fotos.
El dia 11 de gener de 2016, Gent del Ter va entrar una instància a diferents organismes oficials manifestant la preocupació pel dragat de sorra del port de l'Estartit, ja que dits sediments podrien contenir metalls pesats i/o hidrocarburs, i que es podria contaminar l'aigua i generar desequilibris en la flora i la fauna marina, així com alterar la composició de la sorra de la platja per filtratge, i que això podria tenir greus conseqüències pel turisme més encara per estar al llindar del Parc Natural Medes-Montgrí-Baix Ter. Per tot això es sol.licita la tramitació d'una avaluació ambiental per l'ús d'aquesta sorra per altres usos, també es demana transparència en els tràmits i la publicació de les anàlisis del fons dragat.
La instància s'ha tramés als següents departaments:
- Departament de Turisme de la Generalitat de Catalunya.
- Departament de Medi Natural de la Generalitat de Catalunya.
- Ajuntament de Torroella de Montgrí.
- Demarcación de Costas en Catalunya, Servicio Provincial de Costas en Girona
del Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente.
Adjuntem un dels models d'instància i algunes fotos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada