ENTRADES ANTIGUES
DIVENDRES, 6 DE FEBRER DE 2015
DILLUNS, 5 DE GENER DE 2015
DISSABTE, 20 DE DESEMBRE DE 2014
DISSABTE, 6 DE DESEMBRE DE 2014
DISSABTE, 15 DE NOVEMBRE DE 2014
DIVENDRES, 14 DE NOVEMBRE DE 2014
ENS OPOSEM A LA INDEMNITZACIÓ DEL PROJECTE CASTOR
Gent del Ter s'oposa al pagament de la indemnització del projecte Castor d'emmagatzematge subterrani de gas natural, situat a la costa mediterrània entre Vinaròs i Alcanar. Per a més informació accediu a aquest enllaç:
http://www.odg.cat/sites/default/files/comunicat_castor_final.pdf
http://www.odg.cat/sites/default/files/comunicat_castor_final.pdf
 |
| marfanta.com (Diari digital de les Terres de l'Ebre) |
DIVENDRES, 1 D’AGOST DE 2014
L'ESTARTIT D'ABANS I D'ARA
El diumenge 10 d'agost farem una passeja per l'Estartit. També pujarem al cap de la Barra per contemplar la lluna plena i, si s'escau, la pluja d'estels, mentre fem un sopar compartit. El lloc de trobada és davant l'oficina de turisme de l'Estartit a les 19h.
DISSABTE, 7 DE JUNY DE 2014
DIMECRES, 16 D’ABRIL DE 2014
IV TRAM CAMÍ D'EMPÚRIES
L’entitat socio-ecologista, Gent del Ter, organitza per trams la caminada reivindicativa del Camí d’Empúries fins a Girona amb la finalitat de protegir el patrimoni d’aquest camí i de tots els elements naturals i culturals del seu entorn.
Avui hem caminat pel IV tram, des del poblat ibèric d’Ullastret fins als Clots de Sant Julià. Hi han participat una cinquantena de persones i hem constatat la importancia d’aquest tram que en l’època ibérico-romana devia ser de vital pel transport de pedra i altres mercaderies des dels Clots de St Julià. Amb aquesta pedra es van realitzar monuments tan importants com el Trofeu de Pompeu situat a molta distància, al Coll de Panissars.
Creiem que és del tot necessari recuperar i protegir el camí d’Ullastret als Clots de Sant Julià per tractar-se d’un entorn que es pot fer visitable, com la pedrera del Mèdol a Tarragona, ja que la d’aquí encara que més petita, és més antiga.
També ens han acompanyat membres de SOS Empordanet que han fet possible la protecció dels Clots de Sant Julià fins al dia d’avui.
El proper tram será el proper 27 d’abril i anirà de Canapost a Cruïlles.
.jpg)
DIVENDRES, 9 D’AGOST DE 2013
GERMANS DE RIU: BAIXADA DEL TER
El diumenge 4 d'agost Gent del Ter va ser convidada a participar a la IV Baixada del Ter, organitzada per la colla Xefles de Verges. Durant el recorregut en caiac vam constatar la proliferació de corbícules, musclo invasor. Vam poder exposar i presentar les activitats del grup, tancant la vetllada amb una excel·lent arrossada acompanyada de molta xerinola.
"La Baixada del Ter és un acte "lúdic i festiu" que fa uns anys que organitzem des de Verges. Es tracta, simplement, de baixar amb caiac pel riu, des de Colomers fins a Verges. La idea, però, és que la gent recuperi el sentit de "possessió" del riu, que el sentin com una cosa pròpia i que el deixin de veure com un corrent de porqueria, brutícia i contaminació. El lema ve a ser, més o menys: "el riu fa poble" (cosa que, històricament parlant, és rigorosament certa)." Salvador Vega
"La Baixada del Ter és un acte "lúdic i festiu" que fa uns anys que organitzem des de Verges. Es tracta, simplement, de baixar amb caiac pel riu, des de Colomers fins a Verges. La idea, però, és que la gent recuperi el sentit de "possessió" del riu, que el sentin com una cosa pròpia i que el deixin de veure com un corrent de porqueria, brutícia i contaminació. El lema ve a ser, més o menys: "el riu fa poble" (cosa que, històricament parlant, és rigorosament certa)." Salvador Vega
DILLUNS, 29 D’ABRIL DE 2013
DIMARTS, 26 DE MARÇ DE 2013
DIUMENGE, 24 DE FEBRER DE 2013
DIVENDRES, 22 DE FEBRER DE 2013
DIVENDRES, 18 DE GENER DE 2013
DIJOUS, 29 DE NOVEMBRE DE 2012
L’AIGUA DEL TER NO ESTÀ A LA VENDA
L’aigua del Ter no es ven! Qui la va posar a la venda?
Podia l’A.C.A. donar en concessió l’empresa pública A.T.LL., hipotecar els nostres recursos hídrics per 50 anys?
De cop i volta el Ter ja no ens pertany, sense haver-ho consultat a ningú, així pim – pam. Ara dues companyies s’ho reparteixen ( ACCIONA i AGBAR ), l’aigua passa de ser de domini públic, un recurs de primera necessitat, a ser un negoci i a cotitzar en borsa.
L’estratègia, ha estat pensada de fa anys i executada a poc a poc, a trams, per a que no es notés gaire. Actualment tenim l’aigua de boca, la industrial i la de regar ben entubadeta, amb aixetes pel control i comptadors, pagat entre tots i ara ho traspassen bo i a punt, a l’empresa privada.
No senyors, els gironins des del Pasteral, fa 50 anys que donem més aigua a Barcelona que la que permet la Llei del Ter. Mentrestant al Baix Ter s’han carregat els recs i la biodiversitat que comportaven, fent creure als pagesos que hi sortien guanyant. Els han fet invertir en gota a gota i sistemes d’estalvi. Ens volen convèncer de que al Baix Ter anem escassos d’aigua i que hem d’actuar com una plana de secà, mentre converteixen les garrigues de Lleida en regadiu.
Tot aquest desgavell contradiu la Directiva Europea Marc de l’Aigua segons la qual cada conca ha de ser sostenible, cada conca és diversa i ha de viure d’acord amb l’aigua que té i que ha configurat els ecosistemes pertinents.
Als gironins ara ens volen fer entrar en una absurda guerra de conques, amb els de l’Ebre perquè el seu riu és més cabalós. Fa temps vam assistir a unes Jornades de Participació Ciutadana organitzades per l’A.C.A. durant el tripartit, es va debatre, i molt, la gestió de l’aigua de Conques Internes. A les conclusions de les jornades, finalment resultava que Conques Internes de Catalunya podien ser sostenibles : campanyes d’estalvi a les llars, reparació de canonades velles, aprofitament dels pluvials, potabilització d’aigües salobres, separació d’aigües d’us de boca per altres usos, desaladores, etc. ...
De cop, tota aquella feina no val, és paper mullat, d’un dia per l’altre. La Llei Omnibus també s’endugué pel davant hores i hores de debats parlamentaris dels darrers temps.
Enyorem quan fa 50 anys encara érem autosuficients respecte l’aigua, teníem pous, cisternes, fonts, mines i en gastàvem menys. Teníem l’aixeta nosaltres, n’érem els amos.
Fins fa quatre dies l’aixeta del Ter també estava controlada per una empresa pública, creiem que més o menys procurava per tothom, de cop ja no ens pertany, els polítics, se l’han venuda, adéu democràcia, adéu l’aigua del Ter.
Ara només se’ls ha d’acudir privatitzar l’aire, la terra fa temps que és privada i el foc (energia) també.
Demanem un referèndum sobre la privatització de l’aigua.
Demanem la nacionalització de les empreses explotadores dels recursos hídrics.
Gent del Ter, Novembre 2012
A.T.LL.: Aigües Ter Llobregat, empresa pública depenent de l’A.C.A.
A.C.A.: Agència Catalana de l’Aigua que substituir l’antiga Junta d’Aigües.
ACCIONA: Empresa privada amb seu a Madrid.
AGBAR: Aigües de Barcelona, filial de la multinacional francesa SUEZ que té negocis de l’aigua i medi ambient a Europa i Sudamèrica.
DIMARTS, 13 DE NOVEMBRE DE 2012
CONCURS DE SOPES 2 DE DESEMBRE
LA SOPA S’ENCAREIX
Us convoquem cuineres i cuiners el proper 2 de desembre a participar en el IX Concurs de Sopes de Torroella de Montgrí.
Podeu presentar la sopa en una olla i un cullerot de 10 a 12h a la Plaça Pere Rigau de Torroella de Montgrí, concursant amb un lema. El jurat està composat per reconeguts cuiners i gastrònoms de la zona: Núria Lladó, Vicens Gumà, Jaume Fàbrega i Jaume Font.
Quan fa 9 anys començàvem el Concurs de Sopes per Sant Andreu, per reivindicar l’element principal d’aquest plat ancestral, l’aigua, no hauríem imaginat haver d’arribar al punt actual. Lluitàvem per la qualitat de l’aigua, per la quantitat d’aigua que ens arribava d’un Ter expoliat, que ja no desembocava a la Gola sino a Barcelona. Fins aquí anàvem malament però, ara, potser no la podrem ni pagar.
Amb la privatizació d’Aigües Ter Llobregat s’inicia una nova lluita per reparar una injustícia: l’encariment del rebut de l’aigua, però també la venda de totes aquelles infraestructures públiques que ens feien creure que eren necessàries, pagades amb diners de tothom, que es vendran a les empreses privades AGBAR i ACCIONA: canonades, desaladores, entubaments, transvasaments…
Fa poc assistíem per gaudi de tots a la visita de la Mina de Torroella, una mina que duia “aigua viva”, del Montgrí, de més qualitat que la que rebem avui dia. La majoria de les cases de la vila tenien pou o cisterna, és a dir, eren autosuficients, però ara hem passat a dependre de la banca i el gran capital privat.
Gent del Ter
Novembre 2012
DIVENDRES, 2 DE NOVEMBRE DE 2012
ACTIVITAT URBANÍSTICA I TRANSFORMACIÓ DEL TERRITORI
S'ha creat un web que proporciona informació actualitzada sobre l’activitat urbanística i la transformació del territori:
www.ipuc.cat
www.ipuc.cat
DIUMENGE, 21 D’OCTUBRE DE 2012
GENT DEL TER REIVINDICA LA PROTECCIÓ DEL PATRIMONI
El diumenge 21 d’octubre, una trentena de persones van participar a la sortida de reivindicació organitzada per Gent del Ter per a la preservació del patrimoni cultural del paratge de Santa Maria de Palau i el camí d’Empúries, situat dins del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. El conjunt patrimonial el formen, a més de l'església de Santa Maria del Palau (s. XIII), les restes de la vil·la romana del Palau i de les construccions del poblat medieval. El tram del "Camí d'Empúries" és el més ben conservat d'aquesta via d'origen romà (si bé caldria mantenir-lo amb cura). Va des de l'entorn del Palau fins al Camí dels Termes (límit amb el municipi de l'Escala). Tot el conjunt es troba dins del terme municipal de Torroella i la caminada reivindicativa s'ha fet amb l'anhel d'aconseguir la declaració de bé cultural protegit i la salvaguarda de la totalitat dels elements del patrimoni montgrinenc esmentats, als quals es poden afegir altres notables construccions de pedra seca i d'arquitectura popular del paratge. Tothom va poder constatar l’estat ruïnós de l’església medieval, tant de la coberta com dels murs, tot i que el manteniment del Camí d’Empúries fins el Camí del Termes és acceptable, encara que com dèiem caldria fer-hi algun treball de conservació.
L’aigua potable, en tot el seu cicle serà privada a Catalunya
L’aigua és un bé escàs i essencial per a la vida, i l’accés a l’aigua potable i al sanejament està reconegut com un dret humà fonamental per les Nacions Unides. Desgraciadament, les empreses privades i els nostres governants insisteixen en tractar-la com una mercaderia, com un negoci més, enlloc de l’interès comú d’un servei social bàsic i públic. Però arreu d’Europa la societat civil s’hi està aixecant en contra, és per això que Aigua és Vida juntament amb centenars d’entitats de tot el continent han impulsat una Iniciativa Ciutadana Europea (una Iniciativa Legislativa Popular, ILP) perquè el Parlament Europeu deixi l’aigua fora de les lleis del mercat i reclamar el compliment efectiu del Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament. A Catalunya podem veure com la situació no és diferent. El procés de privatització que està vivint l’empresa pública Aigües Ter - Llobregat reportarà beneficis multimilionaris a la companyia que n’obtingui la concessió durant els propers 50 anys, mentre la ciutadania ja estem patint importants augments de tarifa que aniran directament a la butxaca dels accionistes i no a millorar aquest servei públic. A més tenim una gestió de l’aigua domiciliar monopolitzada per una sola empresa, AGBAR, propietat de la francesa SUEZ i de La Caixa, que opera a bona part de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, està immersa en nombrosos escàndols i, com no, pugna per fer-se també amb Aigües Ter - Llobregat.
Article de l'Ateneu d'Art i Cultura
Si tu també vols signar, clica la imatge:
DISSABTE, 6 D’OCTUBRE DE 2012
DIMECRES, 8 D’AGOST DE 2012
LES NÀIADES A TV3
El programa Espai-Terra de TV3 ens parla de les nàiades en aquests interessants videos que hem incrustat:
DIUMENGE, 20 DE MAIG DE 2012
DILLUNS, 30 D’ABRIL DE 2012
VIIª TALAIA DEL TER: CRÒNICA
El passat diumenge 29 d'abril una quinzena de persones van participar en la VIIª sortida a les Talaies del Ter, organitzada per Gent del Ter a l'Esquerda, Sant Pere de Casserres i Sant Feliuet de Savassona, indrets amb un especial interès històric i paisatgístic de la comarca d'Osona.
Ens acostem més al recorregut del Ter i fem el camí que ens portarà a una altra península i al monestir romànic de Sant Pere de Casserres, tot un exemple de supervivència malgrat els terratrèmols de principis del segle XV i les diferents èpoques d'abandonament del recinte.
A pocs quilòmetres trobem el Pla de Sant Feliuet de Savassona, on iniciem un camí amb una petita ascensió fins el Turó de Sant Feliuet, del qual s'han desprès unes enormes roques de gres amb gravats prehistòrics. Tot plegat és un conjunt molt pintoresc amb efecte de bosc encantat, coronat pel santuari preromànic de Savassona.
"Les Talaies del Ter" són unes sortides que tenen per objectiu observar el pas del Ter des d'indrets elevats on sovint es constata la presència de l'home des de la Prehistòria, tot recordant la importància de l'aigua i el necessari respecte als cabals mínims dels rius, si volem preservar l'equilibri ecològic i sortir-ne tots beneficiats.
DISSABTE, 14 D’ABRIL DE 2012
CIRURGIA ESTÈTICA A L'ILLA D'AVALL DE JAFRE
AL·LEGACIONS AL PROJECTE LIFE08 NAT/E/000072
Pla de Gestió de l’Illa d’Avall
Terme Municipal de JAFRE
Gent del Ter, grup socio - ecologista amb seu a Torroella de Montgrí, N.I.F. G-17682410, adreça Apartat de Correus 126 de Torroella de Montgrí, presenta les següents al·legacions:
A la Totalitat del projecte per considerar-lo innecessari, agressiu amb l’entorn que pretén protegir i que respon a uns interessos concrets sense haver estat sotmès a cap procés de participació ciutadana.
Gent del Ter el considera innecessari per les següents raons:
1- Projecte innecessari:
L’espai que es pretén millorar i gestionar és un espai únic en l’últim tram del Ter. És l’últim meandre del riu fins la Gola, la resta ha estat totalment modificat. És un filtre importantíssim en el punt just de recàrrega de l’aqüífer superficial del Baix Ter.
La proporció entre flora i fauna autòctona – alòctona és clarament positiva al revés de la majoria de Ribes del Ter.
Una supressió d’espècies alòctones no te sentit si aigües amunt no es te cura del mateix i una actuació puntual és només una despesa de recursos.
Les espècies alòctones arborèes ( plàtans i Acers negundo ) són molt grans i les seves arrels consoliden l’illa i són niu important per la fauna.
La freqüentació de l’Illa és molt baixa, com ho demostren els camins poc marcats i els circuits de moto – cros són menys concorreguts que ara fa deu anys quan des del G.D.T. vam salvar l’Illa d’un projecte més agressiu.
Les basses que es volen fer, corresponen a un projecte d’ajardinament i d’artificialització de l’Illa. L’únic que pot retornar aigua al braç dessecat del Ter és que baixi aigua pel riu. Altrament ja existeix una bassa permanent a l’extrem Nord de l’Illa.
La neteja pretesa no cal, doncs l’Illa és un dels espais fluvials més nets de residus que podem apreciar actualment.
2- Projecte agressiu:
L’entrada de màquines pesades a l’Illa destrossaria el llit vegetal existent, un dels prats de líquens i orquídies millor conservats al Baix Ter és aquí i allunyaria la fauna.
L’utilització d’herbicides altament tòxics Tordon 101-22 K, Garlon 4 i Roundup està en clara contradicció amb la conservació medi ambiental.
Agressiu en donar pas a una primera extracció d’àrids per crear les basses artificials que més endavant es podria ampliar.
( El P.O.U.M. aprovat a Jafre el 2008 considera el sòl de l’Illa d’Avall com a no urbanitzable però com a usos admesos destaca la compatibilitat amb l’ús extractiu d’àrids. )
En retirar les restes de poda es disminueix la massa vegetal de l’illa i s’incrementa el cost 23.107,20 euros.
Agressiu econòmicament, exemples:
Un banc de fusta 1.168,64 euros.
Quatre banderoles de senyalització 1.857,05 euros.
La creació de basses artificials sense aigua corrent desequilibraria el tram d’insectes a favor dels mosquits que obligaria a utilitzar programes insecticides.
3 – Manca debat públic:
Tan sols va haver-hi un debat al poble de Jafre. Ja sabem que l’Illa de Jafre és de la seva propietat però ja que gran part de l’Illa és de domini públic hidràulic creiem que el debat hauria d’haver estat obert a un sector més ampli.
CONCLUSIÓ:
Estimem que en aquest espai a preservar no caldria tocar res ja que fins ara s’ha mantingut prou be.
En tot cas proposaríem com alternativa les següents actuacions mínimes:
- Bloquejar amb blocs de pedra l’entrada de vehicles a l’Illa.
- Pannell explicatiu de l’interès de l’Illa d’Avall com a patrimoni natural.
- Establir un únic camí com a itinerari de visita del que s’hauria de fer manteniment.
- A nivell manual retirar algunes espècies arbustives menors ( romegueres, canyes... ) i mantenir-ne els usos tradicionals.
- Tot l’esmentat abaratiria les despeses, compliria els objectius i no sentaria cap precedent de cara a futures extraccions d’àrids.
Gent del Ter.
Torroella de Montgrí, 14 d’Abril de 2011
DILLUNS, 30 DE GENER DE 2012
Vª SORTIDA “LES TALAIES DEL TER”
SANT ROC DE LA BARROCA
Una trentena de persones han assistit a la sortida organitzada per Gent del Ter a Sant Roc de la Barroca (sobre roca), terme municipal de Sant Aniol de Finestres. L'ascensió s'ha fet des d'Amer, on va a parar el Brugent, travessant-lo en direcció a Sant Climent d'Amer. Des del Cingle de Sant Roc s'ha pogut observar la Vall de Llémena, talment un pessebre, tancada per Rocacorba i Sant Grau. Els dos afluents de la banda esquerra del Ter mig, juntament amb la riera d'Osor, el Terri i l'Onyar són les principals fonts d'aport d'aigua i d'ells en depenen els habitants del Baix Ter.
És molt interessant veure com les conques del Fluvià i del Ter podrien haver estat connectades en aquest punt a través del Brugent si no fos per una colada de lava que va girar el curs de les aigües de la Vall d'en Bas i va establir una barrera, creant l'estany d'aquesta vall i decantant el Fluvià cap a Besalú.
Altres punts importants de comunicació del Ter i del Fluvià són l'Estany de Banyoles a espenses del Ter i a través del freàtic a la desembocadura de la zona d'Empúries.
La propera sortida serà a Sant Julià de Ramis, on podrem observar el curs baix del Ter des de Girona fins a la Gola.
DIMARTS, 22 DE NOVEMBRE DE 2011
DIJOUS, 3 DE NOVEMBRE DE 2011
ADHESIÓ DE GENT DEL TER A LA CAMPANYA EN CONTRA DE LA PRIVATITZACIÓ DE L'AIGUA
L'actual Govern vol privatitzar l'empresa pública Aigües Ter- Llobregat juntament amb les instal·lacions de Sanejament- depuració d'aigües residuals. Tot el cicle de l'aigua passaria probablement en mans privades d'Agbar-filial de Suez, que és una de les majors empreses transnacionals del sector i que ha causat estralls arreu del món on s'ha instal·lat.
GDF Suez ha rebut el premi "Public Eye Award", que es concedeix a les empreses més irresponsables i destructores del medi ambient a nivell mundial. Per a més informació:
GDF Suez ha rebut el premi "Public Eye Award", que es concedeix a les empreses més irresponsables i destructores del medi ambient a nivell mundial. Per a més informació:
La privatització de l'aigua significa pèrdua de qualitat, augment de preus i acomiadaments dins del ram. Per tots aquests motius Gent del Ter s'adhereix a la campanya en contra de la privatització de l'aigua a Catalunya.
DIMECRES, 5 D’OCTUBRE DE 2011
DIGUEM NO A LA SOBREEXPLOTACIÓ DE MARS I OCEANS!
Gent del Ter s'ha adherit a la declaració que Ocean2012 presentarà al Parlament Europeu en defensa de la pesca artesanal i contra la sobreexplotació dels recursos pesquers per incidir en l'actual reforma de la política comunitària pesquera.
Un dels punts principals que es tractaran a Brussel·les és el de com concedir l'accés als recursos: Prioritzant aquells amb capacitat econòmica per comprar els drets d'accés, o bé donant prioritat a qui pesca de forma sostenible i responsable.
Per a més informació visiteu el web de Ocean2012
Un dels punts principals que es tractaran a Brussel·les és el de com concedir l'accés als recursos: Prioritzant aquells amb capacitat econòmica per comprar els drets d'accés, o bé donant prioritat a qui pesca de forma sostenible i responsable.
Per a més informació visiteu el web de Ocean2012
DIMARTS, 4 D’OCTUBRE DE 2011
A ESPANYA ES GASTA EL PRESSUPOST ECOLÒGIC D'UN ANY EN QUATRE MESOS
El dèficit ecològic es produeix quan gastem més recursos mediambientals dels que reposem. Es mesura en hectàrees globals per habitant. La degradació dels ecosistemes i pràctiques agrícoles com l'ús de fertilitzants i els sistemes d'irrigació afecten la biocapacitat de cada país.
Segons "Global Footprint Network"(http://www.footprintnetwork.org/es/index.php/GFN/ ), Espanya està en una situació de dèficit ecològic que, segons els seus càlculs, ens porta a gastar només en quatre mesos el pressupost ecològic de tot un any. Si tots els ciutadans del nostre planeta visquessin com els espanyols, es necessitarien tres planetes com el nostre per cubrir les necessitats.
DIVENDRES, 30 DE SETEMBRE DE 2011
ELS SALATS EN PERILL
El passat diumenge 25 de setembre Gent del Ter va mostrar els valors paisagístics del Montgrí a una vintena de persones convençudes del gran potencial econòmic i turístic d'aquesta zona, encara per aprofitar però d'una forma que ha de superar la ja caduca cultura de la totxana, la qual ens ha portat a aquesta greu crisi, tot i que nombrosos polítics i empresaris s'entesten a negar-ho o senzillament corren una cortina de fum, esperant que algun dia es torni a construir indiscriminadament.
Tant ens costa aprendre dels propis errors que, ja arribats a la Torre Moratxa i tot contemplant l'esplèndid paisatge que atrau milers de turistes, una de les persones que es va afegir a l'excursió va anunciar que es vol desencallar el projecte d'urbanització dels aiguamolls situats a davant de Santa Maria del Mar, únic connector actual de les Maures amb els aiguamolls del Baix Ter, zona coneguda com Els Salats. Una vegada més un intent de projectar més cases que quedaran buides, un paisatge que es vol malmetre, malgrat ser, com ha defensat reiteradament Gent del Ter, un punt emblemàtic de la plana de l'Estartit.
Subscriure's a: Missatges (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada