dissabte, 21 de juliol de 2018

RADIO LIBERTY PLATJA DE PALS

RADIO LIBERTY PLATJA DE PALS.


ÀLBUM FOTOS SORTIDA RADIO LIBERTY


El 1955 els responsables de la consultoria American Commitee for Liberation from Bolchevism (AMCOMLIB) van trobar a les platges de Pals un indret deshabitat, de vegetació baixa, amb pocs obstacles i l'orientació adequada que era idoni per a la construcció de la infraestructura.[2] Abans de prendre la decisió van estudiar altes indrets d'Espanya i del nord d'Àfrica.[5]
El govern dels Estats Units va comprar els 333.500 metres quadrats de terreny el 1958 per 7 milions de pessetes de l'època però els va posar a nom del govern espanyol, que li cobrava un lloguer.[4] L'acord dels Estats Units amb la dictadura franquista fou possible gràcies al president de Ràdio Liberty del 1954 al 1975 Howland Sargeant, que mesos abans havia ajudat a Franco a l'entrada d'Espanya a la Unesco.[5] La construcció de les torres durà un any, fins que començaren les emissions.[2]
Durant anys la ràdio de Pals fou la més potent de les que els Estats Units tenien repartides per el món. En els seus millors moments va arribar a mantenir 117 treballadors que tenien cura de les instal·lacions.[6] Va ser objectiu d'algunes mobilitzacions, no només convocades des de l'àmbit gironí, sinó des de grups de tot Catalunya. I és que la presència americana a les comarques gironines també incloïa la base LORAN de l'Estartit, instal·lacions auxiliars a Figueres i Roses i el radar de vigilància de la base del Paní.[6] Amb la caiguda del Teló d'Acer l'emissora de Pals va deixar de tenir utilitat, tot i que Mikhaïl Gorbatxov va reconèixer que l'agost del 1991, durant l'intent de cop d'estat, conegué el que estava passant gràcies a les emissions de Pals.


Resultat d'imatges de RADIO LIBERTY

La idea de construir aquesta emissora va sorgir l’any 1955,  després que es fessin diversos estudis per crear-la (en diferents països fins i tot), L’American C o m m ittee for Liberation (AMCOMLIB) va optar per crear l’emissora a Pals. Per què? Aquesta àrea estava lluny de zones habitades, i el mar fa de  reflex de les ones radiades,  augmentant d’aquesta manera antenes emblemàtiques que l’energia emesa.
1958.- Els americans compren 333.500 m2 de terreny i el posen a nom de l’estat espanyol, el qual lloga aquest terreny als americans. Es comencen a construir camins, els fonaments i carreteres.
1959.- a les 3:05h. del 23 de març comença la primera emissió amb un transmissor Telefunken, amb l’electricitat que produïa un motor diesel. L’antena era una ròmbica provisional.
2001.- el 25 de maig cessen les emissions d’aquesta emissora, a les 10:00h. del matí.
2006.- el 22 de març a les 15:56 es fa la voladura de les antenes d’aquesta emissora, posant fi a aquest camp d’antenes que tants anys havia dominat el paisatge costaner.





Redescobrint l’àrea del port de Pals
La Torre Mora o Torre de Pals es troba a uns 300 metres de la costa
enmig de les pinedes, a l’exterior i a ponent de les antigues insta¥acions
de Ràdio Liberty. Té el mateix perímetre que la torre de les hores de dalt
el recinte gòtic, però amb uns 3 o 4 metres menys d’altura. Aquesta torre i
les restes arqueològiques que l’envolten estan estretament vinculades amb
les conegudes com "botigues de pescadors" que es troben dins el perímetre
dels terrenys de l’antiga zona de Ràdio Liberty. Segons la primera fase de
l’excavació, promoguda pel Cercle Català d’Història en co¥aboració amb
l’àrea de Cultura de l’Ajuntament de Pals el maig de 2011, i en espera dels
resultats arqueològics definitius, es confirma que tant les "botigues" de dins
el perímetre de Ràdio Liberty com la zona de la torre mora, formarien part
d’un mateix jaciment i nucli de població.
L’existència d’aquest nucli de població mariner situat al voltant de la
coneguda com Torre Mora o Torre de Pals, amb restes arqueològiques a la
vista i la major part soterrades encara, són les que es corresponen amb la
informació documental presentada en aquest treball de recerca. Per tant,
tenim un nucli històric mariner documentat, l’estudi del qual aporta ja
una valuosa informació de la vida quotidiana de Pals a l’època medieval i
moderna, però que, al nostre parer, encara cal seguir treballant.



EL PORT DE PALS.  Eva Sans i Narcís Subirana. Annals Gironins.
www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/.../359207





http://torremorapals.blogspot.com/


La Torre de la Platja de Pals o Torre Mora sobresurt en mig de les pinedes plantades al segle XIX per fixar les dunes de la platja. La seva alçària es de 11,50 m. i el seu perímetre al voltant de 22-23 m.  Es troba a un centenar de metres de la platja i era molt visible pels navegants i pescadors que abans la tenien com un punt de referència juntament amb el pi gros de la Fonollera.
 A l’època dels pirates i corsaris (segles XVI-XVII) fou una més de les nombroses torres de guaita o talaies que es construïen a la costa per vigilar els vaixells i alertar a la població amb senyals de fum, so de corns o campanes. La torre consta de dues plantes i terrat amb  merlets. El seu parament és de pedres desbastades, lligades amb argamassa i uns murs molt gruixuts. Les plantes estan separades per una volta esfèrica i l’accés d’una planta a l’altra es feia amb escala de mà i a través d’unes trampes.
 Al voltant de la torre hi ha les restes d’unes estructures que podrien datar del segle XIV-XV, que corresponen al que serien les «botigues» de Pals, petites construccions  situades arran de mar i que feien la funció de refugi i de magatzem, diferenciant-les de les que serien cases de pescadors amb una estructura més apta per a viure-hi. D’aquestes construccions en podem trobar de restaurades amb més o menys cura on hi havia les instal·lacions de Radio Liberty, de les quals se’n troben quatre de documentades.  Tenen una nau amb volta i l’única obertura dóna a mar. Segons l’Eva Sans,  historiadora del Cercle Català d’Història,  algunes tindrien una torre de protecció, indicis d’una pedrera i una possible església, que provaria el creixement d’aquesta població  al llarg dels anys.
 L’existència d’aquesta zona portuària a Pals on els vaixells varaven davant la platja i al fet que la platja de Pals també se la coneix com el Grau, donen més força a la teoria de l’existència d’un port a Pals i a que fins i tot en sortís Cristòfor Colom cap a les Amèriques.












Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada