dimecres, 20 de març de 2019

Torre El Pedró a Torre Montgó.



Us recordem que el diumenge vinent organitzem la sortida a la costa de l'Escala, visitant, entre altres elements , les dues torres que es mantenen en peus: Torre El Pedró i Torre Montgó.
Sortirem de l'aparcament de l'estació de bus de Torroella de Montgrí a les 9 h i de l'aparcament del  final  del rec  de Molí de l'Escala a 2/4 de 10.
Portarem algun cotxe a prop de la torre de Montgó per la tornada. Caminarem uns 7 km.
No us perdeu aquesta sortida, segur que descobrirem originals aspectes d'aquest litoral tan proper!

dijous, 7 de febrer de 2019

Pedra seca al Montgrí.

A la darrera sortida del 3 de febrer el vent va fer que molts s'ho pensessin dos cops, però els valents vam tenir recompensa. El paisatge des del salt d'Euga preciós. Vam poder lliberar les parets de la barraca dels Hereus de garrigues i romagueres, vam observar les vaques de l'Albera.
També vam distingir parets amb una tipologia de pedra plana,  menys habitual, i unes construccions cilíndriques que caldria determinar la seva funció i antiguitat.

Vaques de l'Albera al Montgrí.

Paret de pedra seca, amb pedra plana.

Barraca dels Hereus.

Eolos des de dalt del Salt de l'Aigua.

diumenge, 3 de febrer de 2019

Sortida "L'Orifany"



Diumenge 27 de gener sortida a veure L'Orifany, segons la novel.la de Caterina Albert "Solitud"

"-Què és allò tan estrany, pastor?
-L’Orifany… Ei! la gent d’ací en diuen la Volva, mes jo atrapi que li escau més l’atro nom; per la retirança, sabeu? -I com la Mila confessés que no sabia el que eren orifanys, el pastor li ho explicà.
-Les bestiasses més grosses que trepitgin la terra, compti: Cada pota com un pi; veieu, la pei tota escatada, i lo que fa més cosa, que tenen dues cues, una de petita, on les atres bestis, i una de grossa, grossa, que els hi pengi just davant la cara…"





diumenge, 16 de desembre de 2018

Sortida Masos de Pals, barraca Batallera.

Sortida diumenge 16 desembre Gent del Ter hem fet la sortida pels Masos de Pals, hem passat per la font de can Pou, Mas Pou Ses Garites, barraca Batallera, i la cova dels Lladres i un camí enmig del bosc envoltat de parets de pedra seca.

ÀLBUM FOTOS SORTIDA.


Tot el grup a la cova dels lladres.


BATALLERA, la barraca

Cap a mitjan segle xIx, la construcció fou comprada pel besavi de Pepita Martí, de Regencós, a untal Bataller de Torroella de Montgrí. A la documentació consta, efectivament, que el 1854, SebastiàBataller, de Torroella de Montgrí, tenia pertinences a Pals, al lloc dit Riells. Sembla doncs que aquestcognom, amb la iodització pròpia de la parla local, és l’origen del nom de la construcció. La barraca,molt malmesa però dempeus fins no fa gaire temps, recordava vagament una ermita. Tant la sevaubicació com alguns elements arquitectònics (volta i sageteres) fan pensar que es tractava d’una
edificació anterior al segle xVII i que antigament hauria tingut la mateixa funció que una torre dedefensa.








LLADRES, la cova dels
El 1861, consta com a territori plantat de pins a Rodors. Corre la llegenda que uns lladres que
fugien s’haurien refugiat a la cavitat de la roca.


POU DE SES GARITES, can
Nom modern, derivat de l’element arquitectònic que caracteritza el mas; el trobem com a «manso
de Garitas» entre 1950-60. Antigament era el mas Huguet del Bosc.

HUGUET, el mas
És esmentat el 1352, afrontava amb els erms del Senyor Rei. El 1489, es diu que el «mas apellat
den Huguet» afrontava amb possesions dels masos Caçà, Abril i Roig del Bosc. El cognom Huguet
apareix de vegades lligat al corònim del Bosc: «Pere Huguet del Bosch» (1352), «Montserrat Huguet
del Bosch» (1573). El 1671, consta que els masos Huguet del Bosc i Arnaulo eren del mateix pro-
pietari, i es diu que el primer afrontava a migdia amb pertinences del mas Cortei de Regencós. El 735, el mas Huguet del Bosc pertany a Joan Pou i Huguet i a Francisco Pou i Huguet, pare i fill,
que s’ho van vendre tot (el mas Huguet del Bosc, el mas Arnauló i una peça de terra a les Costes).
El 1865, és propietat de la casa Mató de Regencós i consta que té terres que afronten amb el puig
d’en Pou. És l’antic nom del que avui es coneix per can Pou de ses Garites, on havia viscut un oficial
del Sant Ofici.


Font de can Pou.



La paret seca o pedra seca, i també pedra en sec, és una tècnica de construcció tradicional i popular que es fa a partir de pedres encaixades sense l'ús de cap tipus d'argamassa per unir-les, només sorra seca per acabar d'omplir els buits que hi puguin quedar. D'aquí el seu nom: com que no s'ha usat cap pasta, la paret és seca.



Text tret de "Pals, Recull onomàstic" de Anna Maria Corredor Plaja.
Fotos Josep Masó.


dimecres, 12 de desembre de 2018

La barraca Batallera. Masos de Pals.


El diumenge 16 de desembre Gent del Ter organitza una sortida als Masos de Pals.
Caminant entre pins, alzines, llentiscles, brucs, gallerans i, potser, rovellons i camagrocs; descobrirem indrets poc visitats com la font de can Pou, la barraca Batallera, la cova del Lladre.
Una caminada amb pocs desnivells, uns 200 m acumulats, i d'uns 8 km de recorregut.
La barraca Batallera  és una edificació anterior al s. XVII i que, fins fa poc es conservaven voltes, contraforts i sageteres, però actualment està molt malmesa.

dissabte, 10 de novembre de 2018

L'ORIFANY, Ruta Víctor Catala. Sta. Caterina.

Recordem que el proper diumenge 18 de novembre GdT  organitza una sortida a l'entorn de Solitud, de Víctor Català..
Caminarem per aquest paisatges esbrinant  alguns dels indrets més emblemàtics.El camí és pedregòs, per això aconsellem bon calçat i bastons. 
(Atenció  a l'Agenda de Torroella de Montgrí (l'ADA) hi figura com si aquesta sortida el diumenge 11 de novembre, es tracta d'un error)

L’orifany

De "SOLITUD" de Caterina Albert Paradís "Víctor Català", on ens parla de l'orifany.

"- Veieu, ermitana, quina flor de terra de conreu… Jo m’hai entretingut qualque estona sobrera en bescavar-la, i l’ermità porà fer-hi lo que vulga de seguida. Si haguéssiu vist aquests ametlloners temps enrera, n’hauríeu pres goig: vos ho digui… Semblaven les muntanyes de França al pic de l’hivern: tot eri una blancúria… Repareu, repareu, quina faldada portin…
Però a la Mila li cridava l’atenció el muntinyol isolat del fons.
-Què és allò tan estrany, pastor?
-L’Orifany… Ei! la gent d’ací en diuen la Volva, mes jo atrapi que li escau més l’atro nom; per la retirança, sabeu? -I com la Mila confessés que no sabia el que eren orifanys, el pastor li ho explicà.
-Les bestiasses més grosses que trepitgin la terra, compti: Cada pota com un pi; veieu, la pei tota escatada, i lo que fa més cosa, que tenen dues cues, una de petita, on les atres bestis, i una de grossa, grossa, que els hi pengi just davant la cara…
La Mila guaità el pastor: estava seriós, no se’n burlava. La Mila, aleshores, es preguntà amb estranyesa si aquella home seria ponderatiu com en Matias, i l’admiració que li tenia rebé una sotragada.
-Els vai atrapar una vegada pel camí de Murons, amb una gent que feia comedi per les places. A
cop sobte me donaren basarda, veieu, mes després m’hauria agradat tenir-ne una per fantasia… Braues bestis, a fe!… No n’hai vistes més, i d’això que vos conti fa qui sap los anys: encara eri fadrí."




dimecres, 10 d’octubre de 2018

BASE LORAN FINS PUNTA MILÀ.

El proper diumenge 14 d'octubre, el PNMMBT amb la col·laboració de Gent del Ter organitza una visita a les instal·lacions militars de la Base Loran i Punta Milà. Anirem en cotxe fins a la Base Loran, i caminant pel G-92 fins a la Punta Milà, en total farem un 7 km.
Sortida a les 9 hores del matí des de l'aparcament de la Plaça Lledoner, i a les 9 i 20, des de la porta d'entrada de la  base Loran.
Porteu menjar, beure i bon calçat.


Vicenç Gumà

Recordant a Vicenç Gumà.  15-09-2018

Avui acomiadem una llarga vida impregnada de bonhomia, solidesa i treball que
generosament en Vicenç ens ha transmès per seguir viu entre nosaltres. Cadascú dels
presents ha rebut del seu llegat el que ha permès fructificar d'aquest home
calidoscòpic.
– En ell confluïen art, tradició i cultura cosmopolita. L'hem vist respondre
estoicament als avatars que la vida li lliurava. Fort com un roure, sempre
mantenia aquells fogons encesos al cor de la Vila, un autèntic fogar.
– Gent del Ter li hem d'agrair les seves col·laboracions desinteressades quan li
demanàvem o li abellia. Va formar part del Jurat del Concurs de Sopes durant
10 anys, a la seva plaça del darrera, la de les Mesures, de la que coneixia cada
racó i la seva història.
Els darrers anys cuinava i oferia una perola de sopa de St. Andreu per gaudi de tots
durant la Fira.
Recordem la seva acollida, amb aire sorneguer, a la cuina més autèntica de Torroella,
quan buscàvem consell per una recepta, ho explicava amb detall i tot seguit deia que
era un secret i que no ho expliquéssim a ningú.
Se n'ha anat ben actiu, després de preparar 70 canalons per St. Genís i, fa tot just una
setmana, va deixar fotos antigues a l'Arxiu Municipal.
Sempre el recordarem enmig d'una flaire de cuina casolana i simfonia de gustos, on
tots hi cabien, fins i tot el ranci, tan passat de moda!
Tot esdevenia equilibrat en aquell saber fer que només dona l'art i l'experiència.

GRÀCIES VICENÇ.    Gent del Ter.


dilluns, 27 d’agost de 2018

BASE LORAN L'ESTARTIT


ÀLBUM FOTOS DE LA SORTIDA A LA BASE LORAN DE L'ESTARTIT.

https://photos.app.goo.gl/qBskFMU4Ba3HA3jm9






BASE LORAN  FOTOS.  Clicant a la foto en veureu més de fotos de la base en altres èpoques.
https://ea3tp.wordpress.com/2010/11/20/antiga-estacio-loran-a-lestartit/

https://ea3tp.wordpress.com/2010/11/20/antiga-estacio-loran-a-lestartit/


http://www.loran-history.info/estartit/estartit.htm
L'Estartit vist des de dalt la torre dels americans. Any 1967.
http://www.loran-history.info/estartit/estartit.htm


https://raulmuxach.wordpress.com/2011/09/12/manual-de-supervivencia-per-viure-i-treballar-a-la-loran-c-de-lestartit/“La immensa majoria de la gent que viu a l’Estartit són catalans. Tenen la seva pròpia llengua, que aprenen a casa seva, i aprenen el castellà, la llengua nacional espanyola, quan van a l’escola”. “Els catalans poden semblar freds però després de les reserves inicials, són gent càlida i agradable”. “Tots nosaltres tenim l’obligació de promoure una imatge positiva d’Amèrica a través de les nostres accions i relacions amb la població local”. Són només alguns passatges d’un document que el Departament de Transport i Guarda Costa dels Estats Units entregava als treballadors que enviava a l’antiga base Loran C de l’Estartit, inaugurada el 1961 per ajudar a la navegabilitat del mediterrani i que va tancar els anys 90 superada per tecnologies com el GPS. Aquest document, un compendi de consells per tots els àmbits de la vida, data de 1976 i constitueix una radiografia social i política d’un món que ja no existeix. Llegir-lo avui provoca més d’un somriure i als estartidencs que érem petits als 70 ens pot fer passar una bona estona.
https://raulmuxach.wordpress.com/2011/09/12/manual-de-supervivencia-per-viure-i-treballar-a-la-loran-c-de-lestartit/


Vídeo amb imatges de la Base Loran de L'Estartit, per veure com era.

Data de publicació: 28 gen. 2014
HOMENATGE A LA BASE NORTEAMERICANA QUE JA ÉS UNA PART DE LA HISTÒRIA DE LA COSTA BRAVA.


Aquest següent vídeo no és a L'Estartit, però ens interessant per la similitud del lloc i es poden escoltar els sons que emetien les estacions Loran.


 

dimecres, 8 d’agost de 2018

VILANERA



 L'Ajuntament de l'Escala ha arribat a un acord per comprar els terrenys del mas Vilanera. Més de 30 hectàrees de tererny d'un alt valor paisatgístic, arqueològic i agrícola on fa poc més de quinze anys s'hi volia construir un camp de golf i una urbanització de 327 habitatges. Els terrenys inclosos a l'acord de compra van des de la zona industrial de la carretera de Bellcaire fins  a la carretera d'Albons, actuant com a únic connector biològic entre els parcs naturals dels Aiguamolls de l'Empordà i del Montgrí, Ïlles Medes i Baix Ter.

L'acord abarca pràcticament tot el turó de Vilanera, on hi ha punts d'alt interès històric com les restes del monestir de monges benedictines de Santa Maria de Vilanera, fundat el 1328. Com també les restes descobertes l'any passat d'una estructura funerària que remuntaria l'ús d'aquesta zona al neolític mig, al voltants del 4500 abans de crist, que s'afegeix a les restes trobades anteriorment com una necròpolis d'incineració del Bronze Final i la primera edat del ferro o restes de construccions i d'enterraments d'època romana.

L'acord, però, no inclou l'edifici de mas Vilanera, tot i que les negociacions son obertes. Aquí hauria d'intervenir-hi la Generalitat. I és que el cost rondaria el milió i mig d'euros.

Els terrenys de Vilanera van ser objecte d'un llarg litigi impulsat per entitats com el Fòrum l'Escala-Empúries o Salvem l'Empordà. Avui, en nom d'aquests col·lectius, es recordava aquella etapa de reivindicacions.

Però la lluita no s'acaba. I aquests col·lectius demanen poder participar en el procés per a decidir què s'ha de fer ara amb aquest espai.

Avui s'ha fet l'acte de presentació pública de l'acord per a l'adquisició de la finca. En aquest acte hi havia la presència de diferents col·lectius i personalitats que hi han intervingut. És el cas per exemple, de Jordi Sargatal, històric director del Parc dels Aiguamolls de l'Empordà:

O del catedràdic Eduard Carbonell, artífex del discurs museístic de l'Alfolí de la Sal, que ha reivindicat el concepte de paisatge cultural:

També s'ha tingut present a persones que van batallar en el seu moment per a la protecció de l'espai, com és el cas del poeta Enric Casassas, de qui l'actual director del Conca, Carles Duarte, n'ha llegit el seu poema "El pi gros de Vilanera".

http://www.canal10.cat/video/16237-acord-hist-ric-per-a-la-compra-de-vilanera





ÀLBUM FOTOS DE L'ACTE







ENLLAÇOS VARIS

L'Escala compra els terrenys de Vilanera on s'hi va aturar el polèmic camp de golf https://www.diaridegirona.cat/alt-emporda/2018/07/30/lescala-compra-terrenys-vilanera-shi/927548.html


L'Escala comprarà 33 hectàrees de Vilanera  https://www.emporda.info/comarca/2018/07/30/lescala-comprara-33-hectarees-vilanera/402150.html


Les darreres excavacions arqueològiques a la necròpolis de Vilanera confirmen que data del Neolític Mig, al voltant de l'any 4.500 aC


  • Els resultats de l’excavació documenten una complexa estructura funerària del Neolític Mig, així com diverses tombes de cremació del Bronze Final i de la primera edat del Ferro
  • La seva datació fa del jaciment situat a l’Escala un testimoni arqueològic d’excepcional interès per reconstruir els inicis del poblament d’aquest territori



L'Església de Santa Magdalena, situada immediatament al sud-est de Santa Margarida, sobre la penya que, en clar declivi, defineix el límit oest del turó d'Empúries. Mercès als treballs recents, s'han pogut determinar diverses fases. Una primera fase, que podem datar a inicis del segle V dC. i que correspon a la creació d'un recinte, gairebé quadrat, que contenia un mausoleu, amb l'interior octogonal i cobert amb cúpula, diverses cambres funeràries i un àmbit per a la celebració del ritual funerari. En el període següent, ja en el segle VI, l'antic mausoleu es reconverteix en una església cristiana amb espais funeraris al seu voltant.


El monestir de Santa Maria de Vilanera -també anomenat Santa Maria del Puig de Vilanera- fou fundat l'any 1328 en el territori de la parròquia d'Empúries. Sabem que al segle XV ja no existia o havia passat a dependre del convent de Sant Bartomeu de Bell-lloc, de Peralada. Les seves restes es poden veure en el puig de Vilanera, molt a prop d'Empúries. Encara la gent de l'encontrada les assenyala com les ruïnes d'”un convent de monges”.




dissabte, 21 de juliol de 2018

RADIO LIBERTY PLATJA DE PALS

RADIO LIBERTY PLATJA DE PALS.


ÀLBUM FOTOS SORTIDA RADIO LIBERTY


El 1955 els responsables de la consultoria American Commitee for Liberation from Bolchevism (AMCOMLIB) van trobar a les platges de Pals un indret deshabitat, de vegetació baixa, amb pocs obstacles i l'orientació adequada que era idoni per a la construcció de la infraestructura.[2] Abans de prendre la decisió van estudiar altes indrets d'Espanya i del nord d'Àfrica.[5]
El govern dels Estats Units va comprar els 333.500 metres quadrats de terreny el 1958 per 7 milions de pessetes de l'època però els va posar a nom del govern espanyol, que li cobrava un lloguer.[4] L'acord dels Estats Units amb la dictadura franquista fou possible gràcies al president de Ràdio Liberty del 1954 al 1975 Howland Sargeant, que mesos abans havia ajudat a Franco a l'entrada d'Espanya a la Unesco.[5] La construcció de les torres durà un any, fins que començaren les emissions.[2]
Durant anys la ràdio de Pals fou la més potent de les que els Estats Units tenien repartides per el món. En els seus millors moments va arribar a mantenir 117 treballadors que tenien cura de les instal·lacions.[6] Va ser objectiu d'algunes mobilitzacions, no només convocades des de l'àmbit gironí, sinó des de grups de tot Catalunya. I és que la presència americana a les comarques gironines també incloïa la base LORAN de l'Estartit, instal·lacions auxiliars a Figueres i Roses i el radar de vigilància de la base del Paní.[6] Amb la caiguda del Teló d'Acer l'emissora de Pals va deixar de tenir utilitat, tot i que Mikhaïl Gorbatxov va reconèixer que l'agost del 1991, durant l'intent de cop d'estat, conegué el que estava passant gràcies a les emissions de Pals.


Resultat d'imatges de RADIO LIBERTY

La idea de construir aquesta emissora va sorgir l’any 1955,  després que es fessin diversos estudis per crear-la (en diferents països fins i tot), L’American C o m m ittee for Liberation (AMCOMLIB) va optar per crear l’emissora a Pals. Per què? Aquesta àrea estava lluny de zones habitades, i el mar fa de  reflex de les ones radiades,  augmentant d’aquesta manera antenes emblemàtiques que l’energia emesa.
1958.- Els americans compren 333.500 m2 de terreny i el posen a nom de l’estat espanyol, el qual lloga aquest terreny als americans. Es comencen a construir camins, els fonaments i carreteres.
1959.- a les 3:05h. del 23 de març comença la primera emissió amb un transmissor Telefunken, amb l’electricitat que produïa un motor diesel. L’antena era una ròmbica provisional.
2001.- el 25 de maig cessen les emissions d’aquesta emissora, a les 10:00h. del matí.
2006.- el 22 de març a les 15:56 es fa la voladura de les antenes d’aquesta emissora, posant fi a aquest camp d’antenes que tants anys havia dominat el paisatge costaner.





Redescobrint l’àrea del port de Pals
La Torre Mora o Torre de Pals es troba a uns 300 metres de la costa
enmig de les pinedes, a l’exterior i a ponent de les antigues insta¥acions
de Ràdio Liberty. Té el mateix perímetre que la torre de les hores de dalt
el recinte gòtic, però amb uns 3 o 4 metres menys d’altura. Aquesta torre i
les restes arqueològiques que l’envolten estan estretament vinculades amb
les conegudes com "botigues de pescadors" que es troben dins el perímetre
dels terrenys de l’antiga zona de Ràdio Liberty. Segons la primera fase de
l’excavació, promoguda pel Cercle Català d’Història en co¥aboració amb
l’àrea de Cultura de l’Ajuntament de Pals el maig de 2011, i en espera dels
resultats arqueològics definitius, es confirma que tant les "botigues" de dins
el perímetre de Ràdio Liberty com la zona de la torre mora, formarien part
d’un mateix jaciment i nucli de població.
L’existència d’aquest nucli de població mariner situat al voltant de la
coneguda com Torre Mora o Torre de Pals, amb restes arqueològiques a la
vista i la major part soterrades encara, són les que es corresponen amb la
informació documental presentada en aquest treball de recerca. Per tant,
tenim un nucli històric mariner documentat, l’estudi del qual aporta ja
una valuosa informació de la vida quotidiana de Pals a l’època medieval i
moderna, però que, al nostre parer, encara cal seguir treballant.



EL PORT DE PALS.  Eva Sans i Narcís Subirana. Annals Gironins.
www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/.../359207





http://torremorapals.blogspot.com/


La Torre de la Platja de Pals o Torre Mora sobresurt en mig de les pinedes plantades al segle XIX per fixar les dunes de la platja. La seva alçària es de 11,50 m. i el seu perímetre al voltant de 22-23 m.  Es troba a un centenar de metres de la platja i era molt visible pels navegants i pescadors que abans la tenien com un punt de referència juntament amb el pi gros de la Fonollera.
 A l’època dels pirates i corsaris (segles XVI-XVII) fou una més de les nombroses torres de guaita o talaies que es construïen a la costa per vigilar els vaixells i alertar a la població amb senyals de fum, so de corns o campanes. La torre consta de dues plantes i terrat amb  merlets. El seu parament és de pedres desbastades, lligades amb argamassa i uns murs molt gruixuts. Les plantes estan separades per una volta esfèrica i l’accés d’una planta a l’altra es feia amb escala de mà i a través d’unes trampes.
 Al voltant de la torre hi ha les restes d’unes estructures que podrien datar del segle XIV-XV, que corresponen al que serien les «botigues» de Pals, petites construccions  situades arran de mar i que feien la funció de refugi i de magatzem, diferenciant-les de les que serien cases de pescadors amb una estructura més apta per a viure-hi. D’aquestes construccions en podem trobar de restaurades amb més o menys cura on hi havia les instal·lacions de Radio Liberty, de les quals se’n troben quatre de documentades.  Tenen una nau amb volta i l’única obertura dóna a mar. Segons l’Eva Sans,  historiadora del Cercle Català d’Història,  algunes tindrien una torre de protecció, indicis d’una pedrera i una possible església, que provaria el creixement d’aquesta població  al llarg dels anys.
 L’existència d’aquesta zona portuària a Pals on els vaixells varaven davant la platja i al fet que la platja de Pals també se la coneix com el Grau, donen més força a la teoria de l’existència d’un port a Pals i a que fins i tot en sortís Cristòfor Colom cap a les Amèriques.












dimecres, 16 de maig de 2018

CAMÍ ROMÀ D'EMPÚRIES

Com a camí d'Empúries, encara es coneix el camí ral que comunicava pobles a mitjans del segle passat. Badia i Homs destaca que aquest era un ramal secundari de la gran Via Augusta, amb el qual s'enllaçava a l'alçada de l'actual barri del Pont Major gironí. “Tenia molta importància perquè comunicava viles romanes importants i perquè facilitava l'agricultura i el comerç” apunta. Badia i Homs creu que “era un mitjà de comunicació fonamental en el transport de la pedra des dels Clots de Sant Julià [el camí hi passava a prop i hi estava connectat amb un ramal] i també de la terrissa des de Llafranc i Calonge. Aquests eren elements molt importants i, segurament hi havia altres tipus de produccions que ara se'ns escapen”.

ÀLBUM FOTOS SORTIDA





















dimarts, 20 de març de 2018

Formatge ecològic de Siurana d'Empordà.

Diumenge 18 de març, sortida a visitar una empresa que produeix productes derivats de la llet dels seus ramats d'ovelles, a Siurana d'Empordà. Farem una visita, uns tastets i una passejada d'uns 4 km. pels diferents espais.

ÀLBUM FOTOS I VÍDEOS DE LA SORTIDA


CLIQUEU WEB DEL MAS MARCÉ per més informació.
VISITA AL MAS MARCÉ DE SIURANA

"És l’any 2006 en Manel va decidir tornar als orígens i proposar un canvi d’orientació productiva per tal de potenciar el ramat d’ovella ripollesa i, al mateix temps, crear un projecte innovador basat en les tasques pageses i en la seva revitalització. 
La realitat que trobem avui a Mas Marcè és la d’una explotació agrària on la consciència envers la integració de l’activitat en el medi és cabdal. Treballem sota els criteris i condicions del nostre certificat ecològic, recuperant així antics cerals com: el blat de moro vermell, el blat de moro blanc, el trèvol, l'esparcet, la veça villosa i l'erb i hem introduit l’energia renovable a la finca. Un altre aspecte important en termes de maneig en consonància amb l’entorn és la decisió d’en Manel d’adequar-se a les hectàrees de terreny que tenim. Actualment tenim unes 980 ovelles, que són les que podem alimentar amb els camps i les pastures de què disposem."


Certificat ecològic

El CCPAE és l’autoritat de control de Catalunya i la seva funció és auditar i certificar els productes agroalimentaris ecològics de casa nostra.

El Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE) és una corporació de dret públic amb personalitat jurídica pròpia. Aquest òrgan està tutelat pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya.

Mas Marcè, Làctics Peralada i les Recuiteries tenen, les tres, el Certificat CCPAE.
Aquesta certificació ecològica garanteix que els productes han estat produïts o elaborats seguint les normes de l’agricultura ecològica i que han estat controlats en tot el seu procés de producció, elaboració, envasat i comercialització

WEB DEL MAS MARCÉ




El nostre ramat

La raça ripollesa presenta exemplars de proporcions allargades, i grandària mitjana, amb una pigmentació molt característica al cap i extremitats. La seva llana és extrafina, amb una cua llarga, sovint acabada en colze.
La llet d'ovella ripollesa és de molta qualitat -tot i que és una raça poc lletera- ja que produeix mig litre de llet al dia en dues munyides.
Com és la Ovella Ripollesa:
  • Cap allargat
  • Mamelles grosses i amb freqüència pigmentades.
  • Tots dos sexes poden tenir banyes però les dels mascles són més desenvolupades amb dues voltes i puntes cap a fora.
  • Orelles lleugerament caigudes.
  • Capa i velló de color blanc.
  • Llana fina.
  • La llana de naixement pot ser peluda o rinxolada.
  • Nas pigmentat.



Amb aquestes ovelles fem tot tipus d’elaborats làctics, en què destaca el recuit, el mató i el recuit de drap. També elaborem quatre varietats de formatge, en què destaquen l’originalitat i l’excel·lent qualitat de les peces. 
Un del trets que ens caracteritza a Mas Marcè és la capacitat d’innovació a l’hora de diversificar l’activitat econòmica principal. Per fer-ho, aprofitem tot el potencial de la finca en el seu conjunt:
Estem marcant el valor de la llana del ramat, tant per teixir com per aïllar


Passejada per l'estany de Siurana.

"En les terres planes, a llevant del poble, on emergeixen petits pujols, hi havia abans els anomenats «Estanys de Siurana». Encara són visibles els fondals que ocupaven les aigües d’aquests petits estanys. Sembla ser que el més gran s’anomenava estany de Siurana; hi havien també els de Pudol, de la Closa Gran i de Pradell. Tot i que aquests estanys foren dessecats a mitjans del s. XIX per convertir-los en fèrtils camps de conreu, quan plou molt apareixen grans bassals d’aigua pel mig dels camps. 

Les aigües de la conca on hi havia els estanys són recollides pel rec Medral, canal que travessa tot el terme de ponent a llevant. Els poblats de Siurana i Baseia són a tocar el marge dret d’aquest rec. Una altra sèquia menys important, el rec de la Mota de l’Estany, serveix, en el seu curs, de límit amb els municipis de Siurana i Torroella de Fluvià. 

Segons els historiadors pel terme de Siurana hi passava una antiga via romana que comunicava Empúries amb la Via Augusta. S’han trobat nombroses restes de ceràmica romana que segurament pertanyen a un petit poblat o vil.la d’època romana, que degué crèixer al costat de l’antiga via. També degué afavorir l’existència d’aquest poblat l’abundància d’aigua, caça i pesca."

http://www.revistacrae.cat/ca/turisme/poble-a-poble/siurana-d-emporda/1298-siurana-d-emporda.html


dissabte, 17 de febrer de 2018

ILLES BAIX TER - FONOLLERA

El proper dissabte 24 de febrer, GdT organitza una sortida per visitar antigues illes a les goles del Ter i el Daró.
En algunes d'aquestes "illes", trobem restes ibèriques de quan s'arribava a Ullastret amb embarcacions de poc calat. Les més conegudes són el Pinell i la Fonollera.
També visitarem un mas amb una col·lecció de material industrial, és per això que, aquest cop, la sortida és un dissabte.
Caminarem uns cinc km., amb un desnivell màxim de 70 m.
Si algú es vol quedar a dinar, el podeu portar o bé anar a un dels restaurants de la gola sud del Ter.

Veniu, segur que descobrireu patrimoni natural i cultural del nostre entorn.

El Pi Gros de la Fonollera és sens dubte un dels arbres emblemàtics de Torroella de Montgrí. La seva grandària era tal que feien falta més de tres homes donant-se les mans per vorejar-lo del tot. La seva alçada era tan alta que era un dels punts que feien servir els pescadors per situar-se i orientar-se en el mar ja que es veia des de molt lluny
Any 1966

Any 1992

Any 2014




dimecres, 24 de gener de 2018

Sortida a Cinc Claus i el Clot de l'Infern, diumenge 21 de gener 2018.

"Cinclaus actualment és el conjunt de cinc masies, torre, portal i pont baixmedieva, amb l'església de Santa Reparada, parroquia d'Empúries, que s'aixeca al bell mig de la plana fluvial emporitana en una prominència rocosa de poca elevació, com un pa de pedra, proper a les antigues salines d'Empúries i regat pel cantó de migdia per la riera de les Mietes, que recull l'aigua de les rieres del Balcar i d'Albons i que a partir del pont, s'anomena de Cinclaus, de Cenissars i riuet del Ter Vell."

ÂLBUM FOTOS SORTIDA

"Les masies són edificis bastits entre els segles XVII i XVIII, els quals han sofert reformes posteriors- També hi ha jaces o corrals adossats o aïllats. (...) Es tracta de portals i finestres del gòtic empordanés, amb llindes sense mensules, inacabdes. En algunes d'aquestes obertures hi ha com a decoració de picapedrer formes florals d'estil simplificat. A l'enrada es conserva el portal del castell i, adossada al mas Piferrer, hi ha la torre d'homenatge del castell."


"L'etimologia del topòni altmedieval "Centum Claves" podria correspondre a certa numeració dins del terme romà d'Emporiae que tenia la seva àrea agrària o ager, dividida en centuriacions de les terres a partir de la ciutat d'Empúries."

"El llogarret de Cinclaus es troba documentat per primera vegada l'any 958, amb el nom Centum Claves, a les proves de jurisdicció, domini i successió del comte d'Empúries, moment que s'estableix el sistema de domini senyorial conegut com a feudalisme."

"El castell de Cinclaus conserva encara els seus elements arquitectònic principals del segle XIV, com el portal de la muralla, a l'entrada meridional del llogarret i la magnifica torre rectangular a la banda de llevant, incorporada a una masia del segle XVII, ara transformada"

Els masos que hi ha són:
- El mas Perquintana i Albornar, situat a l'extrem sudoest del veïnat i sembla ser el més vell de Cinclaus.
- El mas Concas està situal al centre del veïnat i edificat a la banda de ponent de l'antic portal del castell.
- El mas Bassedes està situal a l'extrem sudoest del veïnat i edificat a la banda de llevant del portal de muralla.
- El mas del castell o mas Piferrer, situal a l'extrem nordest del veïnat, ha estat totalment transformat, excepte la torre del segle XIV.
- El mas Sastre, anomenat can Sant Feliu, va ser reconstru_it seguint el model de l'arquitectura popular tradicional dels masos de la plana de l'Empordà.

Tret de Fulls d'Història, nùm 65. Novembre-desembre 1997. Lurdes Boix i Miquel D. Piñero.


L'origen de l'església és preromànic (segles VII al IX), possiblement paleocristià, ja que se suposa que en aquest hi havia un altar en època del bisbat d'Empúries. Posteriorment, es convertí en capella del castell i també tenia llicència de postular com a ermita. A aquest període inicial correspon part de la capçalera, mentre que la nau segurament va ser reconstruïda entre els segles XVI i XVIII.
El primer document data del 1389 i recull la consagració als sants Joan Baptista i Eugènia. El 1703 es va reedificar per ordre de la família Sastre, que també va decidir canviar l'advocació per la de Santa Reparada. El 1729 es conserva una llicència d'ermità a favor de Joan Burlas, i el 1737, a favor de Domènec Ros. L'altar del segle XVIII va reutilitzar una interessant estela funerària de pissarra.
El 1918 Caterina Albert va fer restaurar l'església i establí l'aplec de Santa Reparada, i cinc anys després organitzà la ballada del contrapàs llarg (ball que originà la sardana), amb la participació dels últims vells de l'Escala i Viladamat que el sabien ballar. El març de 1922, els seus propietaris, els germans Francesc i Caterina Albert i Paradís (Víctor Català), van realitzar una cala a la necròpolis i documentaren fragments de tessel·les d'un mosaic romà i ceràmiques del segle II i I aC.