diumenge, 18 de juny de 2017

Les cabres al Montgrí, treball recerca.

Aquest dissabte 17 de juny, en Genís Puig i Surroca ens ha exposat a Can Quintana el seu treball de de recerca de batxillerat sobre les cabres al Montgrí.
Ens ha parlat de la  riquesa del Montgrí, tan del paisatge com de la diversitat de flora i fauna. A tall d'exemple el gran nombres de papallones diferents que hi podem trobar.
Els objectius del treball eren fer un estudi i recerca sobre la demografia, la distribució, l'origen, l'alimentació, l'etologia, la capacitat de càrrega, la viabilitat de la població, i plantejar unes propostes de futur de les cabres al Montgrí.
Ha comentat que les cabres viuen en grups quan les femelles estan en zel, i la resta de l'any campen més pel seu compte, no solen fer grups fixes. El tipus d'alimentació a l'obaga és el garric, i a la solana són altres herbes.  També estan afectades pel vent, quan bufa fort es posen a recer.  Una característica es que tenen les orelles més petites que les cabres doméstiques. Ens ha mostrat diferents vídeos, un on ens mostra l'elegància i parsimonia del mascle quan camina, i un altre on es veuen un parell de cadells jugant i saltant d'un cantó a un altre. També la característica que quan van en grup i van d'un lloc a un altre ho fan en fila, un darrere l'altre. S'han comptabilitzat un centenar d'exemplars al Montgrí, i es considera que aquest nombre és l'idoni per al territori.
Ens ha parlat de la seducció ambiental que són capaces de fer les cabres de cares a donar a conéixer el territori i a respectar-lo.
Gràcies Genís per aquest fantàstic treball!!





dilluns, 12 de juny de 2017

EL BLAT ANTIC

El diumenge 18, sortim a les 9.00 de l'aparcament del costat de l'estació de bus, per visitar camps d'espelta a Torroella i de blat  antic de Mallorca a Torrent, on també ens explicaran el procés d'elaboració d'aquest pa Km0.
Aprofitarem per, fent una caminada,  visitar un llentiscle monumental i un dolmen. Acabarem amb la celebració de la trilogia mediterrània, degustant el pa, el vi i l'oli, ecològics i Km0.

Fins aviat!

ÀLBUM FOTOS DE LA SORTIDA



L’espelta es considera l’origen de totes les varietats de blats actuals ja que es coneix i es conrea des de fa uns 7.000 anys. És de fàcil assimilació per l'organisme i aporta nutrients beneficiosos per a la regeneració de teixits i d’òrgans. Aporta molta fibra i per tant és ideal per a l’estrenyiment, l’obesitat i qualsevol problema causat per falta de fibra.


El blat xeixa és una varietat antiga de blat. El pa elaborat de manera tradicional amb aquesta farina és més digestiu, es tolera més bé i, per tant, dóna menys maldecaps a les persones amb problemes per pair el blat modern. A més, aporta nutrients que s'assimilen millor gràcies a la fermentació amb massa mare. Descobrim què és i on en podem trobar.

 

CABRES AL MONTGRÍ

El dissabte 17 de juny a  2/4 de 7 a l'auditori de Can Quintana, el jove Genís Puig Surroca ens parlarà sobre aquests nous veïns del Montgrí, les cabres salvatges. En Genís ens mostrarà el que aquest darrers anys ha observat i que ha culminat en un brillant treball de recerca de batxillerat No us perdeu aquesta presentació, segur que en gaudireu!




dilluns, 8 de maig de 2017

QUERMANY GROS I PETIT.

EL QUERMANY GROS I PETIT. REGENCÓS
PATRIMONI NATURAL I CULTURAL
7 de maig de 2017

ÀLBUM FOTOS SORTIDA ALS QUERMANYS




“LES ROQUES DELS QUERMANYS
Les característiques de les roques aflorants al Quermany Petit i Gros (Pals) tenen algunes diferències notables respecte de les dels Clots de Sant Julià. Les mostres estudiades corresponen a gresos arcòsics de gra gros i mitjà (1 a 2 mm de diàmetre), sense matriu, de color blanc o gris verdós, ocre o taronja per alteració. Hi són freqüents els nivells de conglomerats amb matriu arcòsica, especialment cap a la part alta d'ambdós turons. En conjunt assoleixen una espessor d'uns 100 m. Els clastos que conformen els gresos són de quars (50% a 45%), feldspat (alterat) (50% a 45%) i silexita negra (lidita) (<2%). No contenen restes fòssils. La glauconita hi és present en una quantitat molt variable: en alguns llocs és molt abundant i en altres quasi absent. Els conglomerats tenen una matriu de sorra arcòsica de mida de gra grossa. Els còdols són ben arrodonits i tenen un diàmetre d'entre 0,5 i 2 cm. La majoria són de quars (55% a 45%) i de feldspat (45% a 35%). Hi són menys abundants els de granitoides i pòrfirs àcids (10% a 5%), roques metamòrfiques (<5%) i lidita (<5%). Les capes són d'ordre mètric i sovint tenen estratificació encreuada a mitjana escala, així com bioturbació. El tret que permet diferenciar aquests materials dels gresos dels Clots és que no contenen gens de carbonat de calci, ja que el ciment que uneix  els clastos és sempre silici. A més, solen tenir petits nòduls irregulars de silexita de color gris clar dispersos en el si dels gresos, els quals a vegades conformen filonets horitzontals. També les diàclasis verticals solen estar reblertes de sílice. Aquestes mineralitzacions silícies es relacionen amb un conjunt d'alteracions hidrotermals arealment circumscrites als Quermanys i als masos de Pals. Cal destacar que en cap dels jaciments arqueològics visitats no s'han localitzat elements fets de gresos amb nòduls o filons de sílice. 

LES PEDRERES 
 Com ja s'ha esmentat, a la comarca del Baix Empordà es coneixen tres localitats amb pedreres antigues que han aprofitat els gresos del Membre Barcons: els Clots de Sant Julià, la muntanya d'en Torró i els Quermanys. Les dues primeres són relativament properes, disten poc més de 1.250 m en línia recta, i entre elles es troben almenys dues pedreres més d'escassa entitat (fig. 1), de manera que sembla que formen part d'un únic conjunt, molt homogeni tant pels materials explotats com per les tècniques d'extracció utilitzades. Pel que fa als Quermanys (Pals), hi coexisteixen pedreres recents amb altres d'indubtablement antigues, potser relacionades amb els diversos jaciments arqueològics que s'hi apleguen. Són especialment interessants les marques d'extracció de moles de grans dimensions que es localitzen al cim del Quermany Petit. >(<5%). Les capes són d'ordre mètric i sovint tenen estratificació encreuada a mitjana escala, així com bioturbació.
El tret que permet diferenciar aquests materials dels gresos dels Clots és que no contenen gens de carbonat de calci, ja que el ciment que uneix els clastos és sempre silici. A més, solen tenir petits nòduls irregulars de
silexita de color gris clar dispersos en el si dels gresos, els quals a vegades conformen filonets horitzontals. També les diàclasis verticals solen estar reblertes de sílice. Aquestes mineralitzacions silícies es relacionen amb un conjunt d'alteracions hidrotermals arealment circumscrites als Quermanys i als masos de Pals.
Cal destacar que en cap dels jaciments arqueològics visitats no s'han localitzat elements fets de gresos amb nòduls o filons de sílice.


 
 LES PEDRERES
Pel que fa als Quermanys (Pals), hi coexisteixen pedreres recents amb altres d'indubtablement antigues, potser relacionades amb els diversos jaciments arqueològics que s'hi apleguen. Són especialment interessants
les marques d'extracció de moles de grans dimensions que es localitzen al cim del Quermany Petit.”

ELS CLOTS DE SANT JULIÀ
(FORALLAC, BAIX EMPORDÀ):
ANÀLISI GEOARQUEOLÒGICA
XAVIER ROCAS - CARLES ROQUÉ - LLUÍS PALLÍ
INSTITUT D'ESTUDIS DEL BAIX EMPORDÀ (Edit.).
Sant Feliu de Guíxols, 2002. Núm. 21. p. 17 a 86.
ISBN: 84-921668-6-X ISSN: 1130-8524


·        L'article fa una revisió de les restes arqueològiques de diverses èpoques que es localitzen als turons de Quermany Gros i Petit (termes municipals de Pals i de Regencós). Al Quermany Gros hi ha restes que indiquen la freqüentació de l'indret des del neolític. Al Quermany Petit es localitza una estació inèdita d'època romana republicana, així com nombrosos vestigis de pedreres, probablement medievals








SORTIDA: A les 9 h. de l'aparcament de la plaça del
Lledoner, de Torroella de Montgrí.
A les 9.20 h de l'aparcament de davant de la oficina de
turisme de Pals, a la cruïlla C-31, platja de Pals.
Caminarem per boscos de pins i alzines, gaudirem de precioses vistes
de l'Empordà i de vestigis històrics de Regencós.
Es recomana portar bastons, distància aprox. 8 km.

dimarts, 25 d’abril de 2017

QUERMANY GROS I PETIT.




EL QUERMANY GROS I PETIT. REGENCÓS
PATRIMONI NATURAL I CULTURAL
7 de maig de 2017

ÀLBUM FOTOS SORTIDA ALS QUERMANYS



“LES ROQUES DELS QUERMANYS
Les característiques de les roques aflorants al Quermany Petit i Gros (Pals) tenen algunes diferències notables respecte de les dels Clots de Sant Julià. Les mostres estudiades corresponen a gresos arcòsics de gra gros i mitjà (1 a 2 mm de diàmetre), sense matriu, de color blanc o gris verdós, ocre o taronja per alteració. Hi són freqüents els nivells de conglomerats amb matriu arcòsica, especialment cap a la part alta d'ambdós turons. En conjunt assoleixen una espessor d'uns 100 m. Els clastos que conformen els gresos són de quars (50% a 45%), feldspat (alterat) (50% a 45%) i silexita negra (lidita) (<2%). No contenen restes fòssils. La glauconita hi és present en una quantitat molt variable: en alguns llocs és molt abundant i en altres quasi absent. Els conglomerats tenen una matriu de sorra arcòsica de mida de gra grossa. Els còdols són ben arrodonits i tenen un diàmetre d'entre 0,5 i 2 cm. La majoria són de quars (55% a 45%) i de feldspat (45% a 35%). Hi són menys abundants els de granitoides i pòrfirs àcids (10% a 5%), roques metamòrfiques (<5%) i lidita (<5%). Les capes són d'ordre mètric i sovint tenen estratificació encreuada a mitjana escala, així com bioturbació. El tret que permet diferenciar aquests materials dels gresos dels Clots és que no contenen gens de carbonat de calci, ja que el ciment que uneix els clastos és sempre silici. A més, solen tenir petits nòduls irregulars de silexita de color gris clar dispersos en el si dels gresos, els quals a vegades conformen filonets horitzontals. També les diàclasis verticals solen estar reblertes de sílice. Aquestes mineralitzacions silícies es relacionen amb un conjunt d'alteracions hidrotermals arealment circumscrites als Quermanys i als masos de Pals. Cal destacar que en cap dels jaciments arqueològics visitats no s'han localitzat elements fets de gresos amb nòduls o filons de sílice. 

LES PEDRERES 
 Com ja s'ha esmentat, a la comarca del Baix Empordà es coneixen tres localitats amb pedreres antigues que han aprofitat els gresos del Membre Barcons: els Clots de Sant Julià, la muntanya d'en Torró i els Quermanys. Les dues primeres són relativament properes, disten poc més de 1.250 m en línia recta, i entre elles es troben almenys dues pedreres més d'escassa entitat (fig. 1), de manera que sembla que formen part d'un únic conjunt, molt homogeni tant pels materials explotats com per les tècniques d'extracció utilitzades. Pel que fa als Quermanys (Pals), hi coexisteixen pedreres recents amb altres d'indubtablement antigues, potser relacionades amb els diversos jaciments arqueològics que s'hi apleguen. Són especialment interessants les marques d'extracció de moles de grans dimensions que es localitzen al cim del Quermany Petit. >(<5%). Les capes són d'ordre mètric i sovint tenen estratificació encreuada a mitjana escala, així com bioturbació.
El tret que permet diferenciar aquests materials dels gresos dels Clots és que no contenen gens de carbonat de calci, ja que el ciment que uneix els clastos és sempre silici. A més, solen tenir petits nòduls irregulars de
silexita de color gris clar dispersos en el si dels gresos, els quals a vegades conformen filonets horitzontals. També les diàclasis verticals solen estar reblertes de sílice. Aquestes mineralitzacions silícies es relacionen amb un conjunt d'alteracions hidrotermals arealment circumscrites als Quermanys i als masos de Pals.
Cal destacar que en cap dels jaciments arqueològics visitats no s'han localitzat elements fets de gresos amb nòduls o filons de sílice.


 
 LES PEDRERES
Pel que fa als Quermanys (Pals), hi coexisteixen pedreres recents amb altres d'indubtablement antigues, potser relacionades amb els diversos jaciments arqueològics que s'hi apleguen. Són especialment interessants
les marques d'extracció de moles de grans dimensions que es localitzen al cim del Quermany Petit.”

ELS CLOTS DE SANT JULIÀ
(FORALLAC, BAIX EMPORDÀ):
ANÀLISI GEOARQUEOLÒGICA
XAVIER ROCAS - CARLES ROQUÉ - LLUÍS PALLÍ
INSTITUT D'ESTUDIS DEL BAIX EMPORDÀ (Edit.).
Sant Feliu de Guíxols, 2002. Núm. 21. p. 17 a 86.
ISBN: 84-921668-6-X ISSN: 1130-8524


·        L'article fa una revisió de les restes arqueològiques de diverses èpoques que es localitzen als turons de Quermany Gros i Petit (termes municipals de Pals i de Regencós). Al Quermany Gros hi ha restes que indiquen la freqüentació de l'indret des del neolític. Al Quermany Petit es localitza una estació inèdita d'època romana republicana, així com nombrosos vestigis de pedreres, probablement medievals








SORTIDA: A les 9 h. de l'aparcament de la plaça del
Lledoner, de Torroella de Montgrí.
A les 9.20 h de l'aparcament de davant de la oficina de
turisme de Pals, a la cruïlla C-31, platja de Pals.
Caminarem per boscos de pins i alzines, gaudirem de precioses vistes
de l'Empordà i de vestigis històrics de Regencós.
Es recomana portar bastons, distància aprox. 8 km.


dimarts, 14 de març de 2017

SORTIDA MOLI DE GUALTA, FONT PASQUALA.

Us recordem que la propera sortida de Gent del Ter és el diumenge 19 de març. La sortida serà caminant des de Torroella, de l'aparcament del costat de l'estació de bus, a la carretera de l'Estartit. Irem seguint un tram de Ter i un de Daró fins al molí de Gualta, després de la visita seguirem un tram del rec de Molí i pujarem al Puig de la Font Pasquala, 90 m., on parlarem des vestigis ibèrics i gaudirem d'una magnífica panoràmica. En total caminarem uns 7 Km.

 ÀLBUM FOTOS SORTIDA






 







divendres, 10 de febrer de 2017

CAMÍ DELS TERMES. Santa Maria Palau.


La sortida del 19 de febrer serà a la part nord de les Dunes, en el paratge de Sant Briu, passarem pel camí dels Termes (de Torroella de Montgrí i l'Escala), pel Palau, on tornarem a recordar que és un patrimoni a defensar, gaudirem d'una preciosa panoràmica del Montgrí i de la badia de Roses. La passejada s'acabarà aproximadament a la una. Sortirem a les 10 h. de Torroella, des de l'aparcament de la plaça del Lledoner, si algú vol anar directament a l'Escala, ens podem trobar a la cruïlla entre el carrer del Palau i el camí dels Termes (Urbanització a Montgó)., a 2/4 d'11.
 

 ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE PALAU

Santa Maria del Palau és una església del municipi de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció

És una església d'una nau, de planta rectangular, sense capçalera destacada. L'edifici és ruïnós, en un poblat abandonat. Es mantenen les seves estructures arquitectòniques, llevant del frontis i de l'atri que el precedia, del qual queden testimonis, sobretot al N on hi ha un fragment d'una volta de quart de cercle. L'interior és cobert amb volta apuntada i seguida, sense cap arcada. Al mur de llevant hi ha una finestra de doble esqueixada i al de migdia restes d'una porta lateral. Una campanya de neteja de l'edifici ha posat al descobert la façana de la galilea, amb l'espai d'entrada; el basament dels frontis amb l'espai inferior d'una possible porta elevada, el basament del tenant d'altar i fragments de paviment d'argamassa.[1]
L'edifici es construí amb carreus força mal tallats, essent ben escairats a les cantonades. A l'entorn del temple hi ha restes d'edificis del poblat d'origen medieval, altes i grosses "parets seques", agrícoles i testimonis de poblament d'època romana.[1]

Història

L'església es troba esmentada a les "Rationes Decimarum" dels anys 1279 i 1280 (Sancte Marie de Palacio). En dos nomenclàtors de la diòcesi de Girona de darreries del segle XIV es fa constar que era una capella -amb sacerdot adscrit- de la parròquia de Sant Joan de Bellcaire.[1] La vil·la romana, que ha originat el topònim, presenta vestigis en una extensió molt considerable.[1]
La neteja de les ruïnes ha estat duta a cap pel Centre d'Estudis Escalencs. El Palau és un paratge molt més proper a la vila de l'Escala que no pas al seu cap de terme, Torroella de Montgrí. De fet, per trobar-se a les estribacions septentrionals dels massís del Montgrí, geogràficament s'hauria de considerar pertanyent a l'Alt Empordà.[1]
 





VEURE ÀLBUM FOTOS DE LA SORTIDA




























dilluns, 23 de gener de 2017

Sortida Can Punton. Verges.

Després farem una caminada, seguint el rec de molí, des del molí de Verges al de Bellcaire, aixó són uns 5 Km. Qui vulgui pot fer el camí d'anada i tornada, o bé podem portar algun cotxe a Bellcaire, en parlem a la sortida.
 La sortida, de Torroella és a les 10.00, qui prefereixi anar directament a Verges, can Punton és al carrer la Placeta, 3.
 MAS DE CAN PUNTON, O CAN BORDILA (VERGES)


"Aquesta casa, l’edifici civil més alt de Verges, construït
com el coneixem ara l’any 1868 sobre antigues edificaci-
ons per un indià de nom Albert, era de la família paterna
de l’escriptora Caterina Albert («Víctor Català»). Aquí va
néixer el seu pare, l’advocat i destacat federal Lluís Albert i
 Paradeda, l’any 1843."
             
                «Can Punton volia dir exactament
              can Josep Anton, però no ho semblava, de tan desfigurat
que quedava amb tant de menjar lletres i amb tant d’anar
de pressa: de Josep s’havia passat a Pep, de Pep Anton a
P’Anton i d’ací a Punton.»
Can Punton, passat i futur. Màriam Serrà. País petit 19.  Gener 2013 


dimecres, 16 de novembre de 2016

Nous peixos al nostre mar?

NOUS PEIXOS AL NOSTRE MAR ? Que podem fer?


Dissabte 19novembre a 17:30 a #cnescala




divendres, 11 de novembre de 2016

APLEC SANTA CATERINA.

El diumenge 20 de novembre, Gent del Ter va  pujar a l'aplec de Santa Caterina, amb una caminada literària. Sortírem, a peu, del mateix lloc de sempre, aparcament de la plaça del Lledoner (carretera de l'Estartit, a les 9.00.
Ens dirigirem cap al Mas Xiquet d'Ullà, i, passant per la falda de la muntanya d'Ullà, cap a la Creu i Santa Caterina. Durant el recorregut farem parades per llegir textos de Víctor Català. A Santa Caterina podrem visitar l'ermita i l'exposició de fotografies dels "Amics de la Fotografia de Torroella de Montgrí".
 A les 12 h.  hi ha missa cantada amb els goigs de Santa Caterina i, en acabar,  sardanes. 


ENLLAÇ ÀLBUM FOTOS DE LA SORTIDA
FOTOS DE JOAQUIM PLANA PANELLA I ELISA GARRIGA



 

Caminada literària des del Mas Xiquet a Santa Caterina - 1
En aquesta excursió recordem la figura de Caterina Albert, coneguda com a Víctor Català i els paratges que inspiraren les localitzacions de la seva novel·la Solitud. Abans de fer la caminada en Jordi que serà el nostre guia, ens introdueix en el món, vida i miracles de la protagonista. Tot passant per la porta de Santa Caterina, sortim del nucli antic de Torroella i ens arribem fins on hi havia un antic forn de cal que es reivindica sigui recuperada la seva presencia i difosa la seva historia.

 

Caminada literària des del Mas Xiquet a Santa Caterina - 2
Tot seguit ens adrecem cap els camps i paratges d'Ulla, on parem una estona per escoltar a la Maria en la seva referència literària. abans d'arribar al Mas Xiquet, masia situada als peus del Montgrí, a l'antic camí romà d'Empúries. Coneguda antigament com el Mas Sàbat. A començament del segle XIX va ser adquirida pel moliner de Verges, conegut com Xiquet. Posteriorment va passar a mans de Francesc Albert i Paradís i de la seva germana, l'escriptora Caterina Albert i Paradís (Víctor Català), la qual, segons sembla, va escriure aquí la seva principal novel·la, Solitud. Una sardana de Vicenç Bou també hi fa referència, La masia d'en Xiquet.

 
Caminada literària des del Mas Xiquet a Santa Caterina - 3
Desprès i tot vorejant el massís del Montgrí, passant pel Paratge d'en Saliner i abans d'arribar-nos al Coll de la Creu, fem altra aturada on la Cristina i tanmateix la Maria, ens llegeixen altres passatges de la novel·la. Un cop superat el coll, com és sabut ja tenim el nostra destí a la vista, que ja bull de gent i activitats varies.

 



Caminada literària des del Mas Xiquet a Santa Caterina - 4
La missa amb veus cantaires, la flaire de les brases, a punt per fer-hi la carn, l'aroma de l'arròs que si està cuinant i els sons de la cobla que ja han fet que dues rotllanes de dansaires, més o menys saberudes de curts, llargs i contra punts, facin i desfacin la dansa més bella. És la màgia dels aplecs.