dilluns, 9 d’octubre de 2017

Sant Sebastià de la Guarda-

El diumenge 8 d'octubre GdT organitza una sortida a un tram del litoral de Palafrugell. La sortida serà a les 9.00 de Torroella o a 2/4 de 10 de la Platja de Tamariu, seguirem un espectacular camí de ronda fins a la cala Pedrosa on, si el temps acompanya, ens podrem banyar, Pel còrrec de la cala i després per una pista arribarem a Sant Sebastià de la Guarda, amb les magnífiques vistes des del far i amb els interessants testimonis arqueològics del castell, l'ermita i el poblat ibèric.
Fins aquí haurem caminat uns 4 km, qui vulgui pot tornar pel mateix camí, però, si teniu temps, podem fer una queixalada amb vistes al cap Roig i baixar cap a Llafranc. Tornarem seguint un PR local, passant pel dolmen de can Mina i la font d'en Cruanyes. El total d'aquest recorregut circular és d'uns 10 km, amb les parades, visites, banyades... arribarem a Tamariu a mitja tarda.



ÀLBUM FOTOS SORTIDA 




Al conjunt monumental de Sant Sebastià de la Guarda es pot contemplar un jaciment ibèric (segles VI-I aC), una torre de guaita del segle XV (bé cultural d’interès nacional), una ermita, una hostatgeria del segle XVIII (actualment convertida en un hotel) i un far del segle XIX. Tot això, al cim d’una muntanya amb penya-segats d’uns 180 metres sobre el nivell mar, i des d’on es poden fer diverses excursions pel massís, seguint el sender de gran recorregut del Mediterrani.
És recomanable l’experiència de pujar a la torre de guaita (el punt més elevat de la muntanya), una construcció defensiva per vigilar la zona costanera i protegir-la de possibles invasions corsàries i pirates, que conserva molts dels elements originals. Un cop a dalt es pot contemplar, entre els merlets que la coronen, una de les millors vistes de la Costa Brava.









diumenge, 10 de setembre de 2017

Sortida poma ecològica i km. 0.

SORTIDA POMA ECOLÒGICA I KM. 0.

6a sortida "Agricultura ecològica al parc natural del Montgrí".

Aquest diumenge 10 de setembre hem visitat un camp de pomeres de producció ecològica acompanyats de les explicacions de la tècnica agrícola Gemma Esteba de l'ADV (Asoociació de Defensa Vegetal) de l'Alt Empordà.

"Com? Doncs sobretot essent molt professional a la feina i entenent el cultiu de manera global. Una poda equilibrada, molta observació del cicle del cultiu i tenir molta paciència en arribar a que la natura sigui una aliada.
L’experiència està sent positiva, és a dir, estem constatant que és possible fer poma bona i de qualitat i que si es respecte la natura ella també et por ajudar.
En el nostre cas, no només no s’han utilitzat  productes de química de síntesis, sino que s’ha intentat minimitzar les intervencions de productes de naturalesa biològica, química inorgànics  i biotecnològics  . Perquè en realitat no es tracta  de canviar el fet d’aplicar uns productes d’una naturalesa a passar a aplicar-ne d’altres, sinó que es busca trobar l’equilibri i només actuar en cas de necessitat."
"Per part dels productors hi ha ganes de treballar per preservar dintre dels possibles l’entorn, la salut de la gent i el bon gust de la poma;  per part del que compra estaria be acceptar que arribar aquí té un preu ( que no té perquè ser desmesurat)."
"Actualment crec que hem perdut la conexió amb la natura. Les exigències del mercat buscant una fruita homogènia en quan a l’estètica ( totes del mateix color, del mateix tamany….) fa que pel camí es perdin molta de l’essència natural del mateix fruit la diversitat i el bon gust, uns valors en hores baixes, per afavorir un millor maneig comercial."
S'ha d'agrair l'esforç dels productors de productes ecològics per la gran tasca que fan per tirar endavant malgrat tots els entrebancs que poguin tenir. En aquest cas agrair a Fruites Salís Serradell la seva col:laboració.














Tot seguit hem anat fins al MOOMA, empresa de Palau Sator que es dedica a la comercialització de poma, i de productes derivat de la poma, com sucs, sidra, compota de poma, confitura, etc. a partir de la seva pròpia producció.
Es reivindica la importància de consumir aliments locals. “No té sentit que els aliments que poden ser produïts localment els portem de milers quilòmetres de distància”. 
"El primer argument és, sens dubte, el mediambiental. Consumir productes del nostre territori suposa que aquests no hagin hagut de recórrer grans distàncies abans d’arribar a les nostres mans. Reduïm, per tant, la petjada ecològica. A més, col·laboraràs i reforçaràs l’economia local.
Un altre motiu de pes directament relacionat amb els quilòmetres que recorre la fruita i verdura abans que la consumim és la quantitat de propietats que aquesta conté. Els productes km0 són més frescos i de més bona qualitat. Si vols aliments amb més gust, més olor, més nutrients i menys conservants has d’optar per la producció local."

diumenge, 3 de setembre de 2017

POMA ECOLÒGICA I KM 0. 6a Sortida.

El proper 10 de setembre GdT organitza la 6a. sortida d'agricultura ecològica, en aquesta ocasió visitarem un camp de pomeres de cultiu ecològic i l'empresa MOOMA, de productes derivats de la poma.
Sortirem , com sempre , de l'aparcament de la carretera de l'Estartit, a les 9 h. del matí, al costat de la plaça del Lledoner, anirem en cotxes fins al camp de pomeres, a prop del mas Romaguera i farem una caminada fins l'empresa Mooma, tornarem resseguint el rec de Molí, total caminarem uns 7 km.
Fins aviat.

Gràcies a la col"laboració de Fruites Salis Serradell i a MOOMA

                                                  


diumenge, 18 de juny de 2017

Les cabres al Montgrí, treball recerca.

Aquest dissabte 17 de juny, en Genís Puig i Surroca ens ha exposat a Can Quintana el seu treball de de recerca de batxillerat sobre les cabres al Montgrí.
Ens ha parlat de la  riquesa del Montgrí, tan del paisatge com de la diversitat de flora i fauna. A tall d'exemple el gran nombres de papallones diferents que hi podem trobar.
Els objectius del treball eren fer un estudi i recerca sobre la demografia, la distribució, l'origen, l'alimentació, l'etologia, la capacitat de càrrega, la viabilitat de la població, i plantejar unes propostes de futur de les cabres al Montgrí.
Ha comentat que les cabres viuen en grups quan les femelles estan en zel, i la resta de l'any campen més pel seu compte, no solen fer grups fixes. El tipus d'alimentació a l'obaga és el garric, i a la solana són altres herbes.  També estan afectades pel vent, quan bufa fort es posen a recer.  Una característica es que tenen les orelles més petites que les cabres doméstiques. Ens ha mostrat diferents vídeos, un on ens mostra l'elegància i parsimonia del mascle quan camina, i un altre on es veuen un parell de cadells jugant i saltant d'un cantó a un altre. També la característica que quan van en grup i van d'un lloc a un altre ho fan en fila, un darrere l'altre. S'han comptabilitzat un centenar d'exemplars al Montgrí, i es considera que aquest nombre és l'idoni per al territori.
Ens ha parlat de la seducció ambiental que són capaces de fer les cabres de cares a donar a conéixer el territori i a respectar-lo.
Gràcies Genís per aquest fantàstic treball!!





dilluns, 12 de juny de 2017

EL BLAT ANTIC

El diumenge 18, sortim a les 9.00 de l'aparcament del costat de l'estació de bus, per visitar camps d'espelta a Torroella i de blat  antic de Mallorca a Torrent, on també ens explicaran el procés d'elaboració d'aquest pa Km0.
Aprofitarem per, fent una caminada,  visitar un llentiscle monumental i un dolmen. Acabarem amb la celebració de la trilogia mediterrània, degustant el pa, el vi i l'oli, ecològics i Km0.

Fins aviat!

ÀLBUM FOTOS DE LA SORTIDA



L’espelta es considera l’origen de totes les varietats de blats actuals ja que es coneix i es conrea des de fa uns 7.000 anys. És de fàcil assimilació per l'organisme i aporta nutrients beneficiosos per a la regeneració de teixits i d’òrgans. Aporta molta fibra i per tant és ideal per a l’estrenyiment, l’obesitat i qualsevol problema causat per falta de fibra.


El blat xeixa és una varietat antiga de blat. El pa elaborat de manera tradicional amb aquesta farina és més digestiu, es tolera més bé i, per tant, dóna menys maldecaps a les persones amb problemes per pair el blat modern. A més, aporta nutrients que s'assimilen millor gràcies a la fermentació amb massa mare. Descobrim què és i on en podem trobar.

 

CABRES AL MONTGRÍ

El dissabte 17 de juny a  2/4 de 7 a l'auditori de Can Quintana, el jove Genís Puig Surroca ens parlarà sobre aquests nous veïns del Montgrí, les cabres salvatges. En Genís ens mostrarà el que aquest darrers anys ha observat i que ha culminat en un brillant treball de recerca de batxillerat No us perdeu aquesta presentació, segur que en gaudireu!




dilluns, 8 de maig de 2017

QUERMANY GROS I PETIT.

EL QUERMANY GROS I PETIT. REGENCÓS
PATRIMONI NATURAL I CULTURAL
7 de maig de 2017

ÀLBUM FOTOS SORTIDA ALS QUERMANYS




“LES ROQUES DELS QUERMANYS
Les característiques de les roques aflorants al Quermany Petit i Gros (Pals) tenen algunes diferències notables respecte de les dels Clots de Sant Julià. Les mostres estudiades corresponen a gresos arcòsics de gra gros i mitjà (1 a 2 mm de diàmetre), sense matriu, de color blanc o gris verdós, ocre o taronja per alteració. Hi són freqüents els nivells de conglomerats amb matriu arcòsica, especialment cap a la part alta d'ambdós turons. En conjunt assoleixen una espessor d'uns 100 m. Els clastos que conformen els gresos són de quars (50% a 45%), feldspat (alterat) (50% a 45%) i silexita negra (lidita) (<2%). No contenen restes fòssils. La glauconita hi és present en una quantitat molt variable: en alguns llocs és molt abundant i en altres quasi absent. Els conglomerats tenen una matriu de sorra arcòsica de mida de gra grossa. Els còdols són ben arrodonits i tenen un diàmetre d'entre 0,5 i 2 cm. La majoria són de quars (55% a 45%) i de feldspat (45% a 35%). Hi són menys abundants els de granitoides i pòrfirs àcids (10% a 5%), roques metamòrfiques (<5%) i lidita (<5%). Les capes són d'ordre mètric i sovint tenen estratificació encreuada a mitjana escala, així com bioturbació. El tret que permet diferenciar aquests materials dels gresos dels Clots és que no contenen gens de carbonat de calci, ja que el ciment que uneix  els clastos és sempre silici. A més, solen tenir petits nòduls irregulars de silexita de color gris clar dispersos en el si dels gresos, els quals a vegades conformen filonets horitzontals. També les diàclasis verticals solen estar reblertes de sílice. Aquestes mineralitzacions silícies es relacionen amb un conjunt d'alteracions hidrotermals arealment circumscrites als Quermanys i als masos de Pals. Cal destacar que en cap dels jaciments arqueològics visitats no s'han localitzat elements fets de gresos amb nòduls o filons de sílice. 

LES PEDRERES 
 Com ja s'ha esmentat, a la comarca del Baix Empordà es coneixen tres localitats amb pedreres antigues que han aprofitat els gresos del Membre Barcons: els Clots de Sant Julià, la muntanya d'en Torró i els Quermanys. Les dues primeres són relativament properes, disten poc més de 1.250 m en línia recta, i entre elles es troben almenys dues pedreres més d'escassa entitat (fig. 1), de manera que sembla que formen part d'un únic conjunt, molt homogeni tant pels materials explotats com per les tècniques d'extracció utilitzades. Pel que fa als Quermanys (Pals), hi coexisteixen pedreres recents amb altres d'indubtablement antigues, potser relacionades amb els diversos jaciments arqueològics que s'hi apleguen. Són especialment interessants les marques d'extracció de moles de grans dimensions que es localitzen al cim del Quermany Petit. >(<5%). Les capes són d'ordre mètric i sovint tenen estratificació encreuada a mitjana escala, així com bioturbació.
El tret que permet diferenciar aquests materials dels gresos dels Clots és que no contenen gens de carbonat de calci, ja que el ciment que uneix els clastos és sempre silici. A més, solen tenir petits nòduls irregulars de
silexita de color gris clar dispersos en el si dels gresos, els quals a vegades conformen filonets horitzontals. També les diàclasis verticals solen estar reblertes de sílice. Aquestes mineralitzacions silícies es relacionen amb un conjunt d'alteracions hidrotermals arealment circumscrites als Quermanys i als masos de Pals.
Cal destacar que en cap dels jaciments arqueològics visitats no s'han localitzat elements fets de gresos amb nòduls o filons de sílice.


 
 LES PEDRERES
Pel que fa als Quermanys (Pals), hi coexisteixen pedreres recents amb altres d'indubtablement antigues, potser relacionades amb els diversos jaciments arqueològics que s'hi apleguen. Són especialment interessants
les marques d'extracció de moles de grans dimensions que es localitzen al cim del Quermany Petit.”

ELS CLOTS DE SANT JULIÀ
(FORALLAC, BAIX EMPORDÀ):
ANÀLISI GEOARQUEOLÒGICA
XAVIER ROCAS - CARLES ROQUÉ - LLUÍS PALLÍ
INSTITUT D'ESTUDIS DEL BAIX EMPORDÀ (Edit.).
Sant Feliu de Guíxols, 2002. Núm. 21. p. 17 a 86.
ISBN: 84-921668-6-X ISSN: 1130-8524


·        L'article fa una revisió de les restes arqueològiques de diverses èpoques que es localitzen als turons de Quermany Gros i Petit (termes municipals de Pals i de Regencós). Al Quermany Gros hi ha restes que indiquen la freqüentació de l'indret des del neolític. Al Quermany Petit es localitza una estació inèdita d'època romana republicana, així com nombrosos vestigis de pedreres, probablement medievals








SORTIDA: A les 9 h. de l'aparcament de la plaça del
Lledoner, de Torroella de Montgrí.
A les 9.20 h de l'aparcament de davant de la oficina de
turisme de Pals, a la cruïlla C-31, platja de Pals.
Caminarem per boscos de pins i alzines, gaudirem de precioses vistes
de l'Empordà i de vestigis històrics de Regencós.
Es recomana portar bastons, distància aprox. 8 km.

dimarts, 25 d’abril de 2017

QUERMANY GROS I PETIT.




EL QUERMANY GROS I PETIT. REGENCÓS
PATRIMONI NATURAL I CULTURAL
7 de maig de 2017

ÀLBUM FOTOS SORTIDA ALS QUERMANYS



“LES ROQUES DELS QUERMANYS
Les característiques de les roques aflorants al Quermany Petit i Gros (Pals) tenen algunes diferències notables respecte de les dels Clots de Sant Julià. Les mostres estudiades corresponen a gresos arcòsics de gra gros i mitjà (1 a 2 mm de diàmetre), sense matriu, de color blanc o gris verdós, ocre o taronja per alteració. Hi són freqüents els nivells de conglomerats amb matriu arcòsica, especialment cap a la part alta d'ambdós turons. En conjunt assoleixen una espessor d'uns 100 m. Els clastos que conformen els gresos són de quars (50% a 45%), feldspat (alterat) (50% a 45%) i silexita negra (lidita) (<2%). No contenen restes fòssils. La glauconita hi és present en una quantitat molt variable: en alguns llocs és molt abundant i en altres quasi absent. Els conglomerats tenen una matriu de sorra arcòsica de mida de gra grossa. Els còdols són ben arrodonits i tenen un diàmetre d'entre 0,5 i 2 cm. La majoria són de quars (55% a 45%) i de feldspat (45% a 35%). Hi són menys abundants els de granitoides i pòrfirs àcids (10% a 5%), roques metamòrfiques (<5%) i lidita (<5%). Les capes són d'ordre mètric i sovint tenen estratificació encreuada a mitjana escala, així com bioturbació. El tret que permet diferenciar aquests materials dels gresos dels Clots és que no contenen gens de carbonat de calci, ja que el ciment que uneix els clastos és sempre silici. A més, solen tenir petits nòduls irregulars de silexita de color gris clar dispersos en el si dels gresos, els quals a vegades conformen filonets horitzontals. També les diàclasis verticals solen estar reblertes de sílice. Aquestes mineralitzacions silícies es relacionen amb un conjunt d'alteracions hidrotermals arealment circumscrites als Quermanys i als masos de Pals. Cal destacar que en cap dels jaciments arqueològics visitats no s'han localitzat elements fets de gresos amb nòduls o filons de sílice. 

LES PEDRERES 
 Com ja s'ha esmentat, a la comarca del Baix Empordà es coneixen tres localitats amb pedreres antigues que han aprofitat els gresos del Membre Barcons: els Clots de Sant Julià, la muntanya d'en Torró i els Quermanys. Les dues primeres són relativament properes, disten poc més de 1.250 m en línia recta, i entre elles es troben almenys dues pedreres més d'escassa entitat (fig. 1), de manera que sembla que formen part d'un únic conjunt, molt homogeni tant pels materials explotats com per les tècniques d'extracció utilitzades. Pel que fa als Quermanys (Pals), hi coexisteixen pedreres recents amb altres d'indubtablement antigues, potser relacionades amb els diversos jaciments arqueològics que s'hi apleguen. Són especialment interessants les marques d'extracció de moles de grans dimensions que es localitzen al cim del Quermany Petit. >(<5%). Les capes són d'ordre mètric i sovint tenen estratificació encreuada a mitjana escala, així com bioturbació.
El tret que permet diferenciar aquests materials dels gresos dels Clots és que no contenen gens de carbonat de calci, ja que el ciment que uneix els clastos és sempre silici. A més, solen tenir petits nòduls irregulars de
silexita de color gris clar dispersos en el si dels gresos, els quals a vegades conformen filonets horitzontals. També les diàclasis verticals solen estar reblertes de sílice. Aquestes mineralitzacions silícies es relacionen amb un conjunt d'alteracions hidrotermals arealment circumscrites als Quermanys i als masos de Pals.
Cal destacar que en cap dels jaciments arqueològics visitats no s'han localitzat elements fets de gresos amb nòduls o filons de sílice.


 
 LES PEDRERES
Pel que fa als Quermanys (Pals), hi coexisteixen pedreres recents amb altres d'indubtablement antigues, potser relacionades amb els diversos jaciments arqueològics que s'hi apleguen. Són especialment interessants
les marques d'extracció de moles de grans dimensions que es localitzen al cim del Quermany Petit.”

ELS CLOTS DE SANT JULIÀ
(FORALLAC, BAIX EMPORDÀ):
ANÀLISI GEOARQUEOLÒGICA
XAVIER ROCAS - CARLES ROQUÉ - LLUÍS PALLÍ
INSTITUT D'ESTUDIS DEL BAIX EMPORDÀ (Edit.).
Sant Feliu de Guíxols, 2002. Núm. 21. p. 17 a 86.
ISBN: 84-921668-6-X ISSN: 1130-8524


·        L'article fa una revisió de les restes arqueològiques de diverses èpoques que es localitzen als turons de Quermany Gros i Petit (termes municipals de Pals i de Regencós). Al Quermany Gros hi ha restes que indiquen la freqüentació de l'indret des del neolític. Al Quermany Petit es localitza una estació inèdita d'època romana republicana, així com nombrosos vestigis de pedreres, probablement medievals








SORTIDA: A les 9 h. de l'aparcament de la plaça del
Lledoner, de Torroella de Montgrí.
A les 9.20 h de l'aparcament de davant de la oficina de
turisme de Pals, a la cruïlla C-31, platja de Pals.
Caminarem per boscos de pins i alzines, gaudirem de precioses vistes
de l'Empordà i de vestigis històrics de Regencós.
Es recomana portar bastons, distància aprox. 8 km.


dimarts, 14 de març de 2017

SORTIDA MOLI DE GUALTA, FONT PASQUALA.

Us recordem que la propera sortida de Gent del Ter és el diumenge 19 de març. La sortida serà caminant des de Torroella, de l'aparcament del costat de l'estació de bus, a la carretera de l'Estartit. Irem seguint un tram de Ter i un de Daró fins al molí de Gualta, després de la visita seguirem un tram del rec de Molí i pujarem al Puig de la Font Pasquala, 90 m., on parlarem des vestigis ibèrics i gaudirem d'una magnífica panoràmica. En total caminarem uns 7 Km.

 ÀLBUM FOTOS SORTIDA






 







divendres, 10 de febrer de 2017

CAMÍ DELS TERMES. Santa Maria Palau.


La sortida del 19 de febrer serà a la part nord de les Dunes, en el paratge de Sant Briu, passarem pel camí dels Termes (de Torroella de Montgrí i l'Escala), pel Palau, on tornarem a recordar que és un patrimoni a defensar, gaudirem d'una preciosa panoràmica del Montgrí i de la badia de Roses. La passejada s'acabarà aproximadament a la una. Sortirem a les 10 h. de Torroella, des de l'aparcament de la plaça del Lledoner, si algú vol anar directament a l'Escala, ens podem trobar a la cruïlla entre el carrer del Palau i el camí dels Termes (Urbanització a Montgó)., a 2/4 d'11.
 

 ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE PALAU

Santa Maria del Palau és una església del municipi de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció

És una església d'una nau, de planta rectangular, sense capçalera destacada. L'edifici és ruïnós, en un poblat abandonat. Es mantenen les seves estructures arquitectòniques, llevant del frontis i de l'atri que el precedia, del qual queden testimonis, sobretot al N on hi ha un fragment d'una volta de quart de cercle. L'interior és cobert amb volta apuntada i seguida, sense cap arcada. Al mur de llevant hi ha una finestra de doble esqueixada i al de migdia restes d'una porta lateral. Una campanya de neteja de l'edifici ha posat al descobert la façana de la galilea, amb l'espai d'entrada; el basament dels frontis amb l'espai inferior d'una possible porta elevada, el basament del tenant d'altar i fragments de paviment d'argamassa.[1]
L'edifici es construí amb carreus força mal tallats, essent ben escairats a les cantonades. A l'entorn del temple hi ha restes d'edificis del poblat d'origen medieval, altes i grosses "parets seques", agrícoles i testimonis de poblament d'època romana.[1]

Història

L'església es troba esmentada a les "Rationes Decimarum" dels anys 1279 i 1280 (Sancte Marie de Palacio). En dos nomenclàtors de la diòcesi de Girona de darreries del segle XIV es fa constar que era una capella -amb sacerdot adscrit- de la parròquia de Sant Joan de Bellcaire.[1] La vil·la romana, que ha originat el topònim, presenta vestigis en una extensió molt considerable.[1]
La neteja de les ruïnes ha estat duta a cap pel Centre d'Estudis Escalencs. El Palau és un paratge molt més proper a la vila de l'Escala que no pas al seu cap de terme, Torroella de Montgrí. De fet, per trobar-se a les estribacions septentrionals dels massís del Montgrí, geogràficament s'hauria de considerar pertanyent a l'Alt Empordà.[1]
 





VEURE ÀLBUM FOTOS DE LA SORTIDA