dimecres, 24 de gener de 2018

Sortida a Cinc Claus i el Clot de l'Infern, diumenge 21 de gener 2018.

"Cinclaus actualment és el conjunt de cinc masies, torre, portal i pont baixmedieva, amb l'església de Santa Reparada, parroquia d'Empúries, que s'aixeca al bell mig de la plana fluvial emporitana en una prominència rocosa de poca elevació, com un pa de pedra, proper a les antigues salines d'Empúries i regat pel cantó de migdia per la riera de les Mietes, que recull l'aigua de les rieres del Balcar i d'Albons i que a partir del pont, s'anomena de Cinclaus, de Cenissars i riuet del Ter Vell."

ÂLBUM FOTOS SORTIDA

"Les masies són edificis bastits entre els segles XVII i XVIII, els quals han sofert reformes posteriors- També hi ha jaces o corrals adossats o aïllats. (...) Es tracta de portals i finestres del gòtic empordanés, amb llindes sense mensules, inacabdes. En algunes d'aquestes obertures hi ha com a decoració de picapedrer formes florals d'estil simplificat. A l'enrada es conserva el portal del castell i, adossada al mas Piferrer, hi ha la torre d'homenatge del castell."


"L'etimologia del topòni altmedieval "Centum Claves" podria correspondre a certa numeració dins del terme romà d'Emporiae que tenia la seva àrea agrària o ager, dividida en centuriacions de les terres a partir de la ciutat d'Empúries."

"El llogarret de Cinclaus es troba documentat per primera vegada l'any 958, amb el nom Centum Claves, a les proves de jurisdicció, domini i successió del comte d'Empúries, moment que s'estableix el sistema de domini senyorial conegut com a feudalisme."

"El castell de Cinclaus conserva encara els seus elements arquitectònic principals del segle XIV, com el portal de la muralla, a l'entrada meridional del llogarret i la magnifica torre rectangular a la banda de llevant, incorporada a una masia del segle XVII, ara transformada"

Els masos que hi ha són:
- El mas Perquintana i Albornar, situat a l'extrem sudoest del veïnat i sembla ser el més vell de Cinclaus.
- El mas Concas està situal al centre del veïnat i edificat a la banda de ponent de l'antic portal del castell.
- El mas Bassedes està situal a l'extrem sudoest del veïnat i edificat a la banda de llevant del portal de muralla.
- El mas del castell o mas Piferrer, situal a l'extrem nordest del veïnat, ha estat totalment transformat, excepte la torre del segle XIV.
- El mas Sastre, anomenat can Sant Feliu, va ser reconstru_it seguint el model de l'arquitectura popular tradicional dels masos de la plana de l'Empordà.

Tret de Fulls d'Història, nùm 65. Novembre-desembre 1997. Lurdes Boix i Miquel D. Piñero.


L'origen de l'església és preromànic (segles VII al IX), possiblement paleocristià, ja que se suposa que en aquest hi havia un altar en època del bisbat d'Empúries. Posteriorment, es convertí en capella del castell i també tenia llicència de postular com a ermita. A aquest període inicial correspon part de la capçalera, mentre que la nau segurament va ser reconstruïda entre els segles XVI i XVIII.
El primer document data del 1389 i recull la consagració als sants Joan Baptista i Eugènia. El 1703 es va reedificar per ordre de la família Sastre, que també va decidir canviar l'advocació per la de Santa Reparada. El 1729 es conserva una llicència d'ermità a favor de Joan Burlas, i el 1737, a favor de Domènec Ros. L'altar del segle XVIII va reutilitzar una interessant estela funerària de pissarra.
El 1918 Caterina Albert va fer restaurar l'església i establí l'aplec de Santa Reparada, i cinc anys després organitzà la ballada del contrapàs llarg (ball que originà la sardana), amb la participació dels últims vells de l'Escala i Viladamat que el sabien ballar. El març de 1922, els seus propietaris, els germans Francesc i Caterina Albert i Paradís (Víctor Català), van realitzar una cala a la necròpolis i documentaren fragments de tessel·les d'un mosaic romà i ceràmiques del segle II i I aC.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada