divendres, 22 de desembre de 2017

EL SEMÀFOR DE BEGUR.


El diumenge 17 desembre sortida al Semàfor de Begur.
Es tracta d'una matinal, amb una caminada d'uns 5 Km. , amb paisatges preciosos i amb controvertides urbanitzacions. Visitarem el Cap de Begur on es troba el "Semàfor", interessant edificació de finals del s.XIX.

ÀLBUM DE FOTOS SORTIDA AL SEMÀFOR DE BEGUR

En l’extrem del Cap de Begur, pràcticament al punt més oriental de la Costa Brava, se situa, gairebé oblidat, un edifici en bones condicions que va ser inaugurat a finals del s. XIX amb l’objectiu de servir d’orientació en el trànsit marítim, així com d’estació meteorològica. Avui dia en desús, la zona és un excel·lent mirador per contemplar el paisatge dels penya-segats del Cap de Begur, tant al nord com al sud.


Per arribar al Cap de Begur des del centre del poble de Begur s’ha de prendre la carretera del Camí del Mar i a continuació el Camí del Semàfor. Aquesta última és una carretera asfaltada que es va crear quan es va construir el Semàfor. Es troba en bones condicions tot i que s’ha d’anar amb precaució, donat que és estreta i la circulació és de doble sentit. Un cop arribem al final d’ella, prop del mar, podrem aparcar el cotxe en la urbanització Cap de Begur, i caminar uns 5 minuts per un còmode camí de terra, on ja veurem des de l’inici la figura de l’edifici.

Abans d’arribar al reixat que l’envolta, a uns 100 metres, podrem gaudir d’una excel·lent vista de la zona sud del Cap de Begur, la qual dona directament vers la Cala d’Aiguablava. Travessant un túnel de roca s’arriba a un altre curiós mirador davant el mar.

El Semàfor és actualment un edifici en desús. Tanmateix, des de la seva inauguració el 1891 fins als anys 70 l’edifici s’ha encarregat de servir d’orientació marítima per als vaixells que travessaven la zona. Avui dia les seves tasques s’han automatitzat i la tecnologia satèl·lit ha aconseguit suplir les seves funcions.

Tanmateix, en el seu moment, la creació d’aquest servei va ser tot un event per al poble de Begur. En disputa amb Palafrugell, que proposava com a ubicació el Far de Sant Sebastià, finalment van els begurencs qui se la van adjudicar, de manera que el 10 de desembre de 1891 el llavors alcalde de Begur, Josep Font, en nom del rei Alfons XIII, va declarar inaugurada l’estació electrosemafòrica del Cap de Begur. Una festa al Casino Union Bagurense de la localitat va servir per celebrar un acte tan important per futur de la vila.





Els begurencs coneixen l'edifici com el semàfor

EL PUNT - 29/01/2003
ALBERT VILAR

L'estació electrometeorològica és coneguda per la gent de Begur com el semàfor. La seva construcció
 al cap de Begur es va plantejar el 1883, però de seguida es va presentar l'opció de Sant Sebastià, a Palafrugell. Abans, els palafrugellencs havien aconseguit, mitjançant maquinacions polítiques, la instal·lació del far de Sant Sebastià, tot i que el cap de Begur presentava millors condicionaments geogràfics. Però, en aquest cas, no ho van aconseguir. El semàfor es va inaugurar el 10 de desembre de 1891, a les 3 de la tarda. La inauguració, amb la participació de tot el poble, va anar a càrrec de l'alcalde, Josep Font, en nom del rei Alfons XIII. Font va comunicar-ho telegràficament a la Reina regent.



Plantarse en lo alto del cabo de Begur es una experiencia en sí misma, sin necesidad de demasiados pretextos. Sin embargo mañana domingo el pretexto lo vale: la entidad Gent del Ter, que se dedica a la protección del patrimonio, convoca una salida colectiva hasta el semáforo del cabo de Begur, funcionalmente difunto pero con la edificación intacta, asediada por la urbanización rampante. Se trata de uno de los puntos más orientales, más adentrados en el mar, de toda la costa catalana: más que la vecina montaña palafrugellense de Sant Sebastià, menos que el Cap de Creus, indiscutido extremo oriental de la Península ibérica. En el cabo de Sant Sebastià se inauguró el año 1857 uno de los faros más importantes del
país. A guisa de compensación, en 1883 el gobierno otorgó al vecino cabo de Begur la instalación del semáforo de comunicaciones para la navegación a vapor. Inaugurado después de lentas obras el 10 de  diciembre de 1891, la implantación de la telegrafía sin hilos lo dejó sin utilidad directa poco después. Cerró definitivamente en 1970.
Su instalación se vivió en el pequeño municipio de Begur como una victoria frente a la poderosa villa vecina de Palafrugell. Lo que los viejos begurenses llamaban el semáfru era un título de orgullo, el reconocimiento de la importancia estratégica de la mole del cabo de Begur. 
En 1871 el gobierno había aprobado la ley de obligatoriedad del uso del Código Internacional de Señales para la marina de guerra y la mercante. Implicó la construcción en la costa de las estaciones de comunicaciones  llamadas semáforos, levantadas y regentadas por el ministerio de Marina. 
Aquel código obligatorio se servía de banderas de distintos diseños y colores entre los barcos y el semáforo, quien transmitía los mensajes por telegrafía con hilos hasta el destino deseado por cada capitán. El barco se aproximaba al punto de la costa donde se encontraba el semáforo y con tres toques de sirena avisaba que quería comunicar. La respuesta sonora indicaba que podía empezar a hacerlo mediante el código de banderas. 
La instauración en 1919 de la telegrafía sin hilos convirtió en obsoleto al sistema. El semáforo prosiguió con funciones de vigilancia, orientación y observación meteorológica, luego automatizadas sin necesidad de técnicos presenciales. Hasta el cierre completo de 1970. 
Algunas de aquellas funciones fueron absorbidas por los faros del cabo de Sant Sebastià y el cabo de Creus. Su vecino inmediato rosellonés del cabo Bear, en Portvendres, mantiene aun las funciones de semáforo. El antiquísimo faro de Bear, con la torre piramidal de 27 metros de altura, reconstruida en 1905 con mármol rosado del Conflent y la linterna metálica roja, conserva en activo a su lado el semáforo regentado desde 1861 por la Marina francesa con funciones de vigilancia (navegación, pesca, reserva marina, frontera marítima, espacio aéreo, salvamento) y observación meteorológica.
Cada uno de dichos municipios costeros nutre el orgullo de su propio cabo. La mole de Bear se ha visto tildada de “cabo de Hornos catalán” con un punto de grandilocuencia oceánica. Su estación meteorológica registra con relativa frecuencia tramontanas de 160 km/h. Coinciden con las de este lado, puesto que el viento no conoce fronteras estatales. 
El semáfru del cabo de Begur, aunque sea hoy un cuerpo vacío, merece una visita, una historia y un respeto.





























VISTES DES DEL CAMÍ CAP EL SEMÀFOR DE BEGUR.













Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada