Per tal d’incrementar el valor del nostre Parc Natural i del Preparc alhora que s’incrementa
directament la biodiversitat, Gent del Ter hem iniciat un cicle de sortides per donar a conèixer els
productors de cultius ecològics. Ens hi han ajudat uns quants beneits o atrevits que s’estimen la
terra i treballen a favor de l’entorn per recuperar o plantar de nou, cultius mediterranis ecològics
per a que tots en podem gaudir i fer salut.
L’OLIVAR DE’N SALVADOR PUIG ( 13-03-16 )
De la mà de’n Salvador vam fer un recorregut que ens portà d’Ullà fins el Mas Blanc resseguint
la falda de la muntanya i la tornada pel camí d’Empúries passant pel mas Xiquet on admiràrem
l'abeurador amb l’inscripció de propietat de la família Albert (de Víctor Català).
Vam entendre perfectament que la lluita contra les plagues de l’olivera no es fa únicament a la
capçada sinó des del terreny mateix, sense llaurar, on les herbes mantenen el sol, protegintlo de la
sequera i de l’erosió. A través d’uns tècnics agraris vinguts de Tarragona també vam aprendre
sobre els tractaments del sòl amb fongs.
El dia fou esplèndid, ben amanit amb prosa poètica de Josep Pla (1) llegida en el lloc de Portus,
on hi ha les primeres dades històriques escrites de l’indret, enmig de la vinya jove de'n Salvador,
al cantó del Camí d'Empúries.
No hi faltaren tampoc parlaments sobre les dificultats del procés productiu de l’oli ecològic, per
una banda perquè arriben els contaminants de la plana quan es fumiga i llavors l’oliva no pot ser
admesa com ecològica i, per altra banda, en no disposar d’un trull 100% ecològic es perd molt
d’oli en el rentat d’un trull normal.
Vam acabar l’acte amb un pa amb oli, al porxo del Mas Blanc que ens va cedir per aixopluc.
A partir d’aquí buscarem contactes amb altres productors d’oli ecològic i visitarem cooperatives
i altres productors de Catalunya o més enllà.
(1) Text de Josep Pla
LA VINYA (01-05-16)
Coincidint amb la Fira de la Cuina i Salut i amb el mes dedicat a Apropa’t al Parc, vam visitar
tres tipus de vinya on el comú denominador era la il∙lusió que hi posen els tres vinyaters que vam
visitar, se’ls hi veia en el brillar de la mirada, que no enganya.
Es te constància de la introducció de la vinya per part dels grecs i romans, i fins ara va perdurant.
Tenim el record de les vinyes de la falda del Vesubi que també és Parc Natural, captivats encara
per la Badia de Nàpols amb les Illes de Capri i d’Ísquia, com les nostres Medes, però més grans i
cinematogràfiques. Allà s’han recuperat les vinyes d’abans de l’erupció que colgà Pompeia i
Herculà. Mercès a les llavors recuperades, en fan un vi exquisit i famós arreu, el Lachryma
Chrysti, amb denominació d’orígen, si nosaltres ens en sortim... Si, si, nosaltres ens en sortirem !
1. VINYA KM 0.
És la vinya dels Batlle Pellicer, la vinya de la tia Anita, plantada de nou, ja en
treuen anyades, fou plantada pels quatre cosins, un dels quals no ha probat el vi però hem sentit
que és allà, que per la tramuntana cantava a cada bufarut, pel frec de les fulles, pel cant dels ocells
i la Rosa d’Abril (hi ha rosers davant les llaques), sabem que ens acompanyava.
L’anomenariem doncs la “vinya musical”, el seu vi és RSax, R de Robert i Sax de Saxofon.
Vam probar el vi exclusiu, que només s’aprofita el que ha pasat un exigent procés de sel∙lecció i
si l’anyada no és bona torna a la terra, sacrifici pels deus, i si és bona, cap a la panxa.
Sona: Panxem, panxim, panxam, visca la vinya, vinca la vinya...
En aquesta visita vam llegir “Veremes en l’Illa de Xipre”, de Miquel de Palol (18851965), poeta
modernista gironí i tenim un xic oblidat. (2)
2. APOIKIA. Vinya biodinàmica.
En Nuñez que la porta, és un investigador, entusiasta de la Història i de la poesia, ens va donar
una classe magistral a peu de vinya.
El procés que segueix el seu vi és un veritable poema viu, d’un refinament propi de'n Tiberi.
Aquest vi calcari creix dins d’una àmfora, feta expressament per un terrisser , per enriquir la terra
s’enterra una altra àmfora especial que serveix pel cultiu dels microorganismes que fecundaran la
terra. Una de les llavors plantades és de garnatxa provinent de Sardenya, no sabem ben be si fòren
els catalans que les dugueren allà o viceversa.
Vam provar el seu vi aspre com el terreny. Quan te’l beus sents un deix tan bo al paladar que
sembla que et beus el sòl calcari del Montgrí.. En aquesta vinya grecoromana vam llegir el poema
“Bàquica” de Miquel de Palol. (3)
3. VINYA ECOLÒGICA
Arribats al final del camí i ben esventats, vam arribar a la vinya de'n Xuriguera, la del vi Cara
Lluna, la més jove de totes. Calia mirar on passaves per no trepitxar cap cep. Com que és
enlairada, dominava tota la plana del Baix Ter. La tramuntana ho feia brillar tot, el llistó, les
oliveres, el cel ben net i el Canigó del fons s’imposava poderós al paisatge. Allà regnaren
bonhomia i alegria.
Vam tastar els vins i vam fer el pa amb vi sucre com es menjava abans. Aquí va haverhi dos
poemes. El Brindis de Rèquiem per la Caterina Albert de Carles Fages de Climent ( ja que és
l’any Victor Català ) (4) i Vi dolç de Josep Palau i Fabra (5).
Vam desenterrar les olles que duien 1 any dormint dins la terra, contenien fems de caball i de xai,
que havien fermentat. La recerca fou com la d’un tresor, amb molta expectativa fins a l’èxit de la
troballa, llavors es van abocar a la semal per barrejar amb aigua del Ter, tot ben remenat amb pales
de fusta, amb xerinola del grup que feia claca, aquesta pòcima és la que fertilitzarà la vinya
enguany. En aquest ritual entonàrem la cançó més banal, la Biodinàmica és això, impregnar de la
vida de cadascú la terra i alhora deixar-nos impregnar de la vida de la terra i anar fent...sempre en
espiral, la línia vital, sigui remenant el brou, sigui dansant o sigui respirant, l’inevitable és aquesta
forma universal.
Arribats en aquest punt podríem recapitular la jornada dient que en aquesta sortida hem vist
ressorgir amb força la vinya del Montgrí a través d’uns vinyaters valents. Es tracta de vinyes joves,
un recreixement allunyat de les premises productivistes del s.XX i sent agosarats podríem veure
fins i tot en aquests tres models el pòsit de la pròpia evolució de la humanitat.
De resultes del dia emergí la creativitat, poema Pere Llos (6)
Pròxima sortida 12 de juny. L’arrós ecològic amb Albert Grassot.
Acabarem amb un àpat d’arròs ecològic al molí de Pals gràcies a les propietàries de Comedor-
Verdor i la cuina anirà a càrrec de Lola Puig.
(1) “De vinyes, encara en queden algunes, sobretot als aspres, entre
els primers contraforts i el pla. Abans de la fil.loxera, el país era
segurament fascinador amb el verd dels ceps a la primavera, i a
la tardor, quan els pàmpols es dauren. Quan les extensions
d’olivars eren més vastes, l’efecte degué ser impressionant, perquè
l’olivera sembla un arbre fet exprés per a l’Empordà. En aquest país,
sempre hi fa vent, i la tramuntana és l’aire que gira, amb més gràcia,
les fulles de l’olivera i projecta sobre el cel l’alternació del verd i de
l’escuma blanca, platejada. Quan aquest vent és fluix, la mig gira i
fa l’efecte d’una temptativa enjogassada. Quan és irruent i furiós, la
copa clara de l’arbre treu una llum frenètica blaublanc, d’un luxe
d’escuma de cristall, arremolinat, com un cicló eròtic somniat
d’una fugacitat que les diferències de pressió del vent tornen variades”.
(2) VEREMES EN L’ILLA DE XIPRE
Un Déu alegre i jove governa el Món, encar;
la terra és perfumada d’estrany odor de most;
les vinyes són esteses des de la serra al mar;
l’or dels raïms destil∙la tota la llum d’Agost.
Un cor d’herois hel∙lènics verema ardidament
per la futura orgia, les vinyes en saó;
i abelles i rialles se junten en l’ambent,
com preses per la rima del vell Anacreó.
La nau, ran de la platja, espera el fruit madur,
ses veles són inflades, com ales poderoses;
els mariners són joves, el governall segur...
i al deposar els raïms, sobre la nau, hermoses,
les dones senten joia de mostrar el pit, tot nu,
entre la carga d’or i fruites oloroses...
(3) BÀQUICA
Més vi. Més vi! En estrident orgia
passem lo poc que per finir ens resta...
Frenètics esventem com aspra aresta
l’afany de món que dintre nostre nia.
Dessobre el pit desnú d’impura aimia
recolzem abrusant la nostra testa,
i amb roncs gemecs pregonarem la festa
com de la fe i decoro l’agonia.
Nostre seny, nostre cor que amb ruta ignota
emprenen junts la lluita que ens assota
i afalaga i empeny l’ànima lliure,
embolcallemels prest amb bruma densa
i així visquem tan sols, puix sols és viure,
quan ni l’ànima vol, ni creu, ni pensa.
(4) BRINDIS
Tens en Nadal, el teu premi,
i en Montoliu al costat.
Brindo, i no sóc pas abstemi,
per Lluïsa Forrellad.
(5) VI DOLÇ
Bacus beuria
la poesia
en aquest vas.
Somric suara
veient sa cara,
veient-li el nas.
M’identifico
cara de mico –
amb el seu cas
i paladejo.
Però sedejo
dolçors de jaç.
22 de gener de 1943
SOMIANT LA VINYA
Quan somio la vinya, veig un bosc de bonsais,
hivernant al gener, verd de primavera el maig, a l'octubre daurada.
Quan somio la vinya, veig verdgris d'oliveres amb escates de plata;
blau de cel, blau de mar, terra aspra, afamada.
Quan somio la vinya, veig feinejar l'avi, els ulls inquiets,
les manasses arrapades als pals semalers, el clatell torrat,
fent anar la veimella, i la colla que veima, mocadors i barrets.
Un sentiment atàvic m'ha arrelat.
Quan somio la vinya, sento gust de garnatxa, jaquer, picapolla i moscat.
Flaire de most espès, del que foragita “l'enaigat”,
i el brunzit de les abelles excitades, celebrant el banquet.
Quan somio la vinya, menjo figues i “metlles” i un “pinjoll” de raïms, regalimant. Sa
m'acaba l'estiu, només queden cabrots.
S'esberlen les magranes. Albiro Sant Martí, la boca se'n fa vi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada