A les 10h. de l'aparcament de la plaça del Lledoner (ctra.
A 2/4 d'11 de l'aparcament del bar “la Llúdriga” de Colomers.
ORGANITZA: GENT DEL TER ( tel: 620092160 )
COL·LABORA : Ajuntament de Torroella de Montgrí
Sortida de Colomers.
Col de Colomers i la Poalanca per agafar aigua del riu per regar els horts.
La presa de Colomers.
Debat arquitectura-historia. Casa abans de Sidillà.
Sant Romà de Sidillà, restaurat.
Vista des dels Molinots.
Els Molinots. Restes d'un antic molí prop del riu.
Les
apreciades cols de Colomers, anomenades cols alomes, cols verdes, cols
primerenques, cols orbes, cols de fulles, cols bajanes o cols de tres
anys, són cols d’una raça amb el caluix llarg i les fulles soltes
(Brassica oleracea var.acephala),
sense cabdell, per la qual cosa tenen més superfície exposada a la
insolació i són, per tant, més nutritives que les cols amb cabdell.
Paradoxalment, però, la gent les solia donar a les bèsties, tot i que
les àvies, més intel·ligents, no s'estaven de posar-ne alguna fulla a
l'escudella. Per la importància d’aquestes cols en les economies
familiars del municipi i en els mercats de l’Empordà i el Gironès, vegeu
Colomers, 2000 anys, de Pere Pau Cos (pàgines 130-131).
POALANCA
La poalanca o shaduf és un cigonyal format per dos pals amb els quals es pouava aigua d’un riu reduint l’esforç necessari per vèncer la resistència d’un contrapès que havia de pujar, sol, un cubell ple d’aigua.
Basada en la llei d’equilibri de la palanca (braç de potència x potència = braç de resistència x resistència, és a dir, com més llarg és el braç de potència menor és l’esforç que cal fer per vèncer la resistència), la poalanca és una palanca de primer tipus, és a dir, amb el fulcre al mig, la potència (amb la galleda) en un extrem (braç llarg) i la resistència (una pedra) en l’altre (braç curt),
Per pouar l’aigua del riu, una riera o d’un mateix pou, s’abaixava el braç llarg amb la corda fins a introduir la galleda en l’aigua; un cop plena, es deixava anar lleugerament la corda, i amb un petit impuls s’obligava el contrapès de pedra del braç curt a elevar el cubell d’aigua a l’altura d’una conducció d’obra. Des d’aquest regueró on s’abocava la galleda, l’aigua es canalitzava cap a l’hort a través de regues.
Aquesta infraestructura hidràulica, que ja utilitzaven els mesopotamis i els egipcis, ha estat instal·lada al Parc del Ter el juny de 2015, en uns terrenys que conserven encara les conduccions de cinc o sis poalanques més. Abans de les bombes de motor, constituïa el mètode tradicional de regadiu dels horts en tota la riba del Ter des del meandre de la Ramema i en el Rec del Molí fins a Jafre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada