ÀLBUM FOTOS SORTIDA.
Tot el grup a la cova dels lladres.
BATALLERA,
la barraca
Cap
a mitjan segle xIx,
la construcció fou comprada pel besavi de Pepita Martí, de
Regencós, a untal
Bataller de Torroella de Montgrí. A la documentació consta,
efectivament, que el 1854, SebastiàBataller,
de Torroella de Montgrí, tenia pertinences a Pals, al lloc dit
Riells. Sembla doncs que aquestcognom,
amb la iodització pròpia de la parla local, és l’origen del nom
de la construcció. La barraca,molt
malmesa però dempeus fins no fa gaire temps, recordava vagament una
ermita. Tant la sevaubicació
com alguns elements arquitectònics (volta i sageteres) fan pensar
que es tractava d’una
edificació anterior al segle xVII i que antigament hauria tingut la mateixa funció que una torre dedefensa.
edificació anterior al segle xVII i que antigament hauria tingut la mateixa funció que una torre dedefensa.
LLADRES, la cova dels
El 1861, consta com
a territori plantat de pins a Rodors. Corre la llegenda que uns
lladres que
fugien s’haurien
refugiat a la cavitat de la roca.
POU DE SES GARITES,
can
Nom modern, derivat
de l’element arquitectònic que caracteritza el mas; el trobem com
a «manso
de Garitas» entre
1950-60. Antigament era el mas Huguet del Bosc.
HUGUET, el mas
És esmentat el 1352, afrontava amb els erms del Senyor Rei. El 1489, es diu que el «mas apellat
den Huguet» afrontava amb possesions dels masos Caçà, Abril i Roig del Bosc. El cognom Huguet
apareix de vegades lligat al corònim del Bosc: «Pere Huguet del Bosch» (1352), «Montserrat Huguet
del Bosch» (1573). El 1671, consta que els masos Huguet del Bosc i Arnaulo eren del mateix pro-
pietari, i es diu que el primer afrontava a migdia amb pertinences del mas Cortei de Regencós. El 735, el mas Huguet del Bosc pertany a Joan Pou i Huguet i a Francisco Pou i Huguet, pare i fill,
que s’ho van vendre tot (el mas Huguet del Bosc, el mas Arnauló i una peça de terra a les Costes).
El 1865, és propietat de la casa Mató de Regencós i consta que té terres que afronten amb el puig
d’en Pou. És l’antic nom del que avui es coneix per can Pou de ses Garites, on havia viscut un oficial
del Sant Ofici.
Font de can Pou.
És esmentat el 1352, afrontava amb els erms del Senyor Rei. El 1489, es diu que el «mas apellat
den Huguet» afrontava amb possesions dels masos Caçà, Abril i Roig del Bosc. El cognom Huguet
apareix de vegades lligat al corònim del Bosc: «Pere Huguet del Bosch» (1352), «Montserrat Huguet
del Bosch» (1573). El 1671, consta que els masos Huguet del Bosc i Arnaulo eren del mateix pro-
pietari, i es diu que el primer afrontava a migdia amb pertinences del mas Cortei de Regencós. El 735, el mas Huguet del Bosc pertany a Joan Pou i Huguet i a Francisco Pou i Huguet, pare i fill,
que s’ho van vendre tot (el mas Huguet del Bosc, el mas Arnauló i una peça de terra a les Costes).
El 1865, és propietat de la casa Mató de Regencós i consta que té terres que afronten amb el puig
d’en Pou. És l’antic nom del que avui es coneix per can Pou de ses Garites, on havia viscut un oficial
del Sant Ofici.
Font de can Pou.
La paret seca o pedra seca, i també pedra en sec, és una tècnica de construcció tradicional i popular que es fa a partir de pedres encaixades sense l'ús de cap tipus d'argamassa per unir-les, només sorra seca per acabar d'omplir els buits que hi puguin quedar. D'aquí el seu nom: com que no s'ha usat cap pasta, la paret és seca.
Text tret de "Pals, Recull onomàstic" de Anna Maria Corredor Plaja.
Fotos Josep Masó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada