Avui acomiadem una llarga vida impregnada de bonhomia, solidesa i treball que
generosament en Vicenç ens ha transmès per seguir viu entre nosaltres. Cadascú dels
presents ha rebut del seu llegat el que ha permès fructificar d'aquest home
calidoscòpic.
– En ell confluïen art, tradició i cultura cosmopolita. L'hem vist respondre
estoicament als avatars que la vida li lliurava. Fort com un roure, sempre
mantenia aquells fogons encesos al cor de la Vila, un autèntic fogar.
– Gent del Ter li hem d'agrair les seves col·laboracions desinteressades quan li
demanàvem o li abellia. Va formar part del Jurat del Concurs de Sopes durant
10 anys, a la seva plaça del darrera, la de les Mesures, de la que coneixia cada
racó i la seva història.
Els darrers anys cuinava i oferia una perola de sopa de St. Andreu per gaudi de tots
durant la Fira.
Recordem la seva acollida, amb aire sorneguer, a la cuina més autèntica de Torroella,
quan buscàvem consell per una recepta, ho explicava amb detall i tot seguit deia que
era un secret i que no ho expliquéssim a ningú.
Se n'ha anat ben actiu, després de preparar 70 canalons per St. Genís i, fa tot just una
setmana, va deixar fotos antigues a l'Arxiu Municipal.
Sempre el recordarem enmig d'una flaire de cuina casolana i simfonia de gustos, on
tots hi cabien, fins i tot el ranci, tan passat de moda!
Tot esdevenia equilibrat en aquell saber fer que només dona l'art i l'experiència.
GRÀCIES VICENÇ. Gent del Ter.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada