dilluns, 8 de maig del 2017

QUERMANY GROS I PETIT.

EL QUERMANY GROS I PETIT. REGENCÓS
PATRIMONI NATURAL I CULTURAL
7 de maig de 2017

ÀLBUM FOTOS SORTIDA ALS QUERMANYS




“LES ROQUES DELS QUERMANYS
Les característiques de les roques aflorants al Quermany Petit i Gros (Pals) tenen algunes diferències notables respecte de les dels Clots de Sant Julià. Les mostres estudiades corresponen a gresos arcòsics de gra gros i mitjà (1 a 2 mm de diàmetre), sense matriu, de color blanc o gris verdós, ocre o taronja per alteració. Hi són freqüents els nivells de conglomerats amb matriu arcòsica, especialment cap a la part alta d'ambdós turons. En conjunt assoleixen una espessor d'uns 100 m. Els clastos que conformen els gresos són de quars (50% a 45%), feldspat (alterat) (50% a 45%) i silexita negra (lidita) (<2%). No contenen restes fòssils. La glauconita hi és present en una quantitat molt variable: en alguns llocs és molt abundant i en altres quasi absent. Els conglomerats tenen una matriu de sorra arcòsica de mida de gra grossa. Els còdols són ben arrodonits i tenen un diàmetre d'entre 0,5 i 2 cm. La majoria són de quars (55% a 45%) i de feldspat (45% a 35%). Hi són menys abundants els de granitoides i pòrfirs àcids (10% a 5%), roques metamòrfiques (<5%) i lidita (<5%). Les capes són d'ordre mètric i sovint tenen estratificació encreuada a mitjana escala, així com bioturbació. El tret que permet diferenciar aquests materials dels gresos dels Clots és que no contenen gens de carbonat de calci, ja que el ciment que uneix  els clastos és sempre silici. A més, solen tenir petits nòduls irregulars de silexita de color gris clar dispersos en el si dels gresos, els quals a vegades conformen filonets horitzontals. També les diàclasis verticals solen estar reblertes de sílice. Aquestes mineralitzacions silícies es relacionen amb un conjunt d'alteracions hidrotermals arealment circumscrites als Quermanys i als masos de Pals. Cal destacar que en cap dels jaciments arqueològics visitats no s'han localitzat elements fets de gresos amb nòduls o filons de sílice. 

LES PEDRERES 
 Com ja s'ha esmentat, a la comarca del Baix Empordà es coneixen tres localitats amb pedreres antigues que han aprofitat els gresos del Membre Barcons: els Clots de Sant Julià, la muntanya d'en Torró i els Quermanys. Les dues primeres són relativament properes, disten poc més de 1.250 m en línia recta, i entre elles es troben almenys dues pedreres més d'escassa entitat (fig. 1), de manera que sembla que formen part d'un únic conjunt, molt homogeni tant pels materials explotats com per les tècniques d'extracció utilitzades. Pel que fa als Quermanys (Pals), hi coexisteixen pedreres recents amb altres d'indubtablement antigues, potser relacionades amb els diversos jaciments arqueològics que s'hi apleguen. Són especialment interessants les marques d'extracció de moles de grans dimensions que es localitzen al cim del Quermany Petit. >(<5%). Les capes són d'ordre mètric i sovint tenen estratificació encreuada a mitjana escala, així com bioturbació.
El tret que permet diferenciar aquests materials dels gresos dels Clots és que no contenen gens de carbonat de calci, ja que el ciment que uneix els clastos és sempre silici. A més, solen tenir petits nòduls irregulars de
silexita de color gris clar dispersos en el si dels gresos, els quals a vegades conformen filonets horitzontals. També les diàclasis verticals solen estar reblertes de sílice. Aquestes mineralitzacions silícies es relacionen amb un conjunt d'alteracions hidrotermals arealment circumscrites als Quermanys i als masos de Pals.
Cal destacar que en cap dels jaciments arqueològics visitats no s'han localitzat elements fets de gresos amb nòduls o filons de sílice.


 
 LES PEDRERES
Pel que fa als Quermanys (Pals), hi coexisteixen pedreres recents amb altres d'indubtablement antigues, potser relacionades amb els diversos jaciments arqueològics que s'hi apleguen. Són especialment interessants
les marques d'extracció de moles de grans dimensions que es localitzen al cim del Quermany Petit.”

ELS CLOTS DE SANT JULIÀ
(FORALLAC, BAIX EMPORDÀ):
ANÀLISI GEOARQUEOLÒGICA
XAVIER ROCAS - CARLES ROQUÉ - LLUÍS PALLÍ
INSTITUT D'ESTUDIS DEL BAIX EMPORDÀ (Edit.).
Sant Feliu de Guíxols, 2002. Núm. 21. p. 17 a 86.
ISBN: 84-921668-6-X ISSN: 1130-8524


·        L'article fa una revisió de les restes arqueològiques de diverses èpoques que es localitzen als turons de Quermany Gros i Petit (termes municipals de Pals i de Regencós). Al Quermany Gros hi ha restes que indiquen la freqüentació de l'indret des del neolític. Al Quermany Petit es localitza una estació inèdita d'època romana republicana, així com nombrosos vestigis de pedreres, probablement medievals








SORTIDA: A les 9 h. de l'aparcament de la plaça del
Lledoner, de Torroella de Montgrí.
A les 9.20 h de l'aparcament de davant de la oficina de
turisme de Pals, a la cruïlla C-31, platja de Pals.
Caminarem per boscos de pins i alzines, gaudirem de precioses vistes
de l'Empordà i de vestigis històrics de Regencós.
Es recomana portar bastons, distància aprox. 8 km.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada