dimarts, 9 de febrer del 2016

PORT L'ESTARTIT. CLUB NAUTIC INFORMA.

El Club Nàutic reaprofita 63.978 m3 de sorra als Griells i la Pletera


El Departament de Territori i Sostenibilitat autoritza la reubicació promoguda per l'entitat

24.03.2016 | 08:30
Vista d´un tram del sistema dunar de la Pletera i de la platja.
Vista d´un tram del sistema dunar de la Pletera i de la platja.
El Departament de Territori i Sostenibilitat ha emès l'informe d'impacte ambiental que conclou que el projecte de dragat de la dàrsena esportiva i la bocana del port de l'Estartit, promogut pel Club Nàutic Estartit, no s'ha de sotmetre a una avaluació d'impacte ordinària perquè no tindrà afectacions importants en el medi. L'informe estableix, però, que caldrà que el projecte incorpori un seguit de condicions per garantir un correcte dipòsit dels sediments sorrencs extrets, en concret els que alimentaran la platja de Griells; els que formaran sistemes dunars a la zona de la Pletera; i els que s'abocaran en l'àmbit marí. La finalitat és aprofitar els materials per millorar els sistemes de dunes de les platges.
En concret, el projecte preveu que durant les tres fases d'execució de les obres per les quals el Club Nàutic ha renovat la concessió de la dàrsena esportiva es destinin 31.778 metres cúbics de sorra a la platja dels Griells i 32.200 metres cúbics més a les dunes de la Pletera. Aquestes quantitats representen quasi el 80% de tot el material que es dragarà com a conseqüència dels treballs. El 20% restant es destinarà a altres usos, com ara que es reutilitzi a la mateixa obra i per a l'aparcament de la platja.
Territori i Sostenibilitat ha informat que a la zona de la urbanització dels Griells s'hauran d'instal·lar trampes o captadors de sorra per evitar que el vent la dispersi cap a l'àrea de producció de marisc, bàsicament de tellerina (Donax sp.). També s'hi hauran de plantar julls de platja (Elymus fractus) i tanys de tamariu (Tamarix sp.) per consolidar les dunes.
En el cas de la Pletera, el Club Nàutic haurà de comprovar que els treballs de disposició del material dragat no coincideixin en cap punt amb zones de cria de corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) o d'altres aus d'interès. En el cas que sigui així, s'hauran de restringir en aquests punts concrets fins que la reproducció s'hagi completat.
Altres destins de la sorra
El Club, que ha promogut el canvi de destí de la sorra perquè es pogués aprofitar en aquests dos llocs, haurà d'especificar com seran les trampes de sorra per reduir el risc que l'areny dipositat migri cap al sud. Finalment, se sol·licita al promotor que detalli aspectes tècnics sobre la granulometria i l'alçada dels dipòsits de materials.
Respecte a l'abocament al fons marí, es requereix una garantia que la dispersió prevista no afectarà el fons marí de les Illes Medes i caldrà un informe favorable del Parc Natural. Prèviament s'haurà de fer una prospecció arqueològica subaquàtica per detectar possibles restes submergides.
La resta de la sorra del dragatge es destinarà a les obres del mateix port de l'Estartit; a la dàrsena exterior; a l'anivellament i consolidació de l'aparcament de darrere la platja; i a dipòsit controlat, en el cas dels dragats caracteritzats com a residu.

 tret de http://www.diaridegirona.cat/baix-emporda/2016/03/24/club-nautic-reaprofita-63978-m3/774268.html

 

Surt a exposició pública el trasllat de la sorra dragada de l´Estartit

17.03.2016 | 07:36 El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya publicava ahir l'anunci pel qual se sotmet a informació pública la reubicació de la sorra que surt del dragatge del port de l'Estartit, en el marc de les obres que el Club Nàutic Estartit du a terme dins de la renovació de la concessió de la dàrsena esportiva. Des d'ahir, el Departament de Territori i Sostenibilitat té obert el termini per presentar-hi al·legacions o observacions, que es tanca el 9 d'abril. El director del Club Nàutic, Eugeni Figa, ha explicat que aquest és un tràmit més que ha d'acabar amb la Ponència Ambiental del Departament de Medi Ambient que ha dir si es permet el trasllat de la sorra que surt del dragat a les dunes de la Pletera i per a regenerar la platja dels Griells. Inicialment, la sorra s'havia d'abocar al mar, però els problemes amb la sorra dels Griells i els projectes de recuperació de dunes a la Pletera van fer que l'Ajuntament i el Parc Natural s'hi interessessin, de manera que el Club va sol·licitar el nou destí.
Eugeni Figa ha afegit que tan bon punt la Ponència Ambiental es pronunciï el Club farà el trasllat de la sorra on s'hagi determinat. El Club té l'autorització de Costes per aplegar la sorra a l'aparcament de la platja fins el 31 de maig. En tot cas, com que ve la Setmana Santa, el Club està endreçant l'arena perquè es recuperi part de l'aparcament durant la festivitat. El director ha concretat que les obres segueixen el calendari programat i que quan s'acabi la prolongació del dic exterior es retirarà el camí provisional i es restaurarà la Platgeta

 tret de http://www.diaridegirona.cat/baix-emporda/2016/03/16/surt-exposicio-publica-trasllat-sorra/772846.html

 

Més per l'Estartit ha afegit 3 fotografies noves.

La Sorra a la platja de l’Estartit
El darrer dimecres a la reunió informativa que vàrem fer a la sala de l’EMD de l’Estartit, varis veïns vàreu mostrar inquietud i preocupació amb l’acopi de sorra que s’està fent a la zona d’aparcaments de la platja gran de l’Estartit. Des de el grup de Més per l’ Estartit us vàrem respondre amb l’ informació que disposàvem en aquell moments, que no era molta.
Avui hem tingut reunió informativa a la junta de veïns de l’EMD i a conseqüència de la preocupació que es va poder palpar en el poble, avui se’ns han explicat mes coses referent aquest tema i l’hem volgut complimentar amb la direcció del club nàutic per poder informar de com estem i de quines son les previsions.
Com molt be sabeu en aquest darrers dies ha sortit una nota de premsa per part del club nàutic i avui os volem fer extensiva dita informació.
Finalment el permís del Club nàutic per poder acumular sorra en aquest sector es fins el 30 de Maig, permís atorgat per el ministerio de costas del Estado. Aquesta sorra en el projecte inicial del Club Nàutic anava tota abocada mar endins, però davant la demanda per poder disposar d’aquesta sorra tant per recuperar la platja dels Griells per part del Ministerio com per part del departament de Medi ambient de la Generalitat per recuperar la zona dunar de la platera es va modificar el projecte inicial.
Per tant estarem pendents dels tràmits entre les diferents administracions per veure si es compleix aquest calendari.
També ens han informat d’una breu actuació per habilitar part del pàrquing per aquest dies de setmana santa, davant la impossibilitat d’obrir el pàrquing del nàutic deguts als compromisos que te per aquest dies amb la celebració del campionat d’España de vela que coincideix en aquestes dates.
El grup de Més per l’ESTARTIT us desitja una bona setmana Santa i resta com sempre al vostre servei.

 

La sorra de port de l'Estartit anirà als Griells i la Pletera

urbanisme




Més de 35.000 metres cúbics de sorra esperen a la platja gran el permís de Medi Ambient per ser repartits


Es tracta de sediment net que prové del dragatge del port




Els més 35.000 metres cúbics de sorra neta acumulada a l'aparcament de la platja gran de l'Estartit està esperant el vistiplau de la Ponència Ambiental, l'organisme de la Generalitat dependent de Medi Ambient, perquè es pugui abocar en diferents destins. De tots ells destaquen les platges dels Griells –s'abocarà al nord–, que és molt estreta, i també a la platja de la Pletera, en aquest cas per poder refer les formacions dunars pròpies de la zona. La sorra que surt bruta va directament a l'abocador i la que es guarda té la certificació sanitària que permet fer-ne ús per a ressituar-la a les platges més properes. Fins ara s'ha tret un 70% de la sorra que s'ha previst. La iniciativa perquè es fes ús d'aquest sediment va partir del Club Nàutic i va trobar el suport tant del Parc Natural com de l'Ajuntament i l'EMD.
Les obres del port tenen un cost total de 10,4 milions d'euros que estan íntegrament finançats pel Club Nàutic Estartit, que en té la concessió. Els treballs, que es faran amb tres o quatre tandes amb finestres d'aturada a l'estiu, van començar la primera fase el 20 d'octubre passat
Les obres de la primera fase s'afronten amb tres grups de treball. La fase 1A són els treballs de dic i contradic, la 1B correspon als del dic de llevant i la 1C, a l'ampliació i aprofitament del moll de llevant, treballs que serviran per situar-hi l'edifici de l'espai Medes, que en els pròxims mesos ja tindrà el projecte constructiu a punt.
La fase 1A i la 1C
s'executen des de l'octubre fins al juny, i la 1B es posarà en marxa en els pròxims dies i els treballs s'haurien d'allargar fins al maig, una mesura amb què es pretenia evitar
tenir el dic de llevant en
reparació en època de llevantades, que podrien malmetre la feina d'un dia per l'altre.

Durant aquesta primera tanda d'obres s'ampliaran les oficines del club, un engrandiment de l'espai útil de fins a 80 metres quadrats.
Una de les feines que comporta les reparacions és el dragatge del fons del port, que és d'on surt tota la sorra ara s'està dipositant de manera provisional a la zona d'aparcament de la platja gran de l'Estartit, a l'espera que es tingui el vistiplau per repartir-la.




LA XIFRA
70 per cent.Fins ara, les màquines han extret aquest percentatge del total de sorra que es compta treure.


 

El Club Nàutic Estartit informa que la sorra del port no està contaminada

L'entitat tramita el canvi de destí perquè serveixi per regenerar dunes de la Pletera i la platja dels Griells

09.02.2016 | 07:12
La sorra dragada del port i que es troba a l´aparcament de la platja.
La sorra dragada del port i que es troba a l´aparcament de la platja. 

El director del Club Nàutic Estartit, Eugeni Figa, ha afirmat que la sorra que s'extreu del port arran de les obres que du a terme i que s'aplega a la platja no està contaminada. Ha exposat que abans de començar les obres es van fer 21 analítiques i en cap es va trobar contaminació per hidrocarburs o metalls pesants. Només va detectar-se un petit percentatge dins de l'àmbit de la Fase III que no es pot reaprofitar en platges per mida i perquè conté restes orgàniques, cosa que tampoc vol dir que estigui contaminada. El director ha comentat que dins la Fase I, que és la que ara s'executa, es preveu treure uns 48.000 metres cúbics de sorra. La que ja s'ha tret s'amuntega de moment a la platja a l'espera que Costes de la Generalitat autoritzi un nou destí: el sistema de dunes de la Pletera i la platja dels Griells.
El grup municipal d'UPM, a l'oposició a l'Ajuntament de Torroella de Montgrí, va preguntar en el darrer ple per una instància registrada per l'entitat ecologista Gent del Ter perquè la corporació s'interessés per la contaminació de la sorra que es draga. L'Ajuntament va traslladar la consulta al Club, que va comunicar que no hi havia cap tipus de contaminació.
Eugeni Figa ha explicat que, a més de les analítiques que es van fer abans de les obres, el desenvolupament dels treballs es fa sota un control ambiental permanent, amb noves analítiques cada 15 dies de la sorra que surt.
Quant a l'arena que s'aplega a l'aparcament de la platja, el director del Club ha explicat que compta amb el permís de Costes de l'Estat. Eugeni Figa ha afegit que hi ha aquest punt d'acumulació perquè estan pendents que la Generalitat doni llum verd a un nou destí. Inicialment, la Generalitat va determinar que la sorra s'havia d'abocar al mar. Fruit d'estudis posteriors que demostren que la badia perd sorra i l'interès tant de l'Ajuntament com del Parc Natural per aprofitar-la per regenerar platges i dunes, el Club ha demanat aquest nou destí, que està pendent d'una ponència ambiental. El Club farà el trasllat sempre que sigui per regenerar platja. El director ha concretat que una part petita de sorra es queda a l'obra.





I TAMBÉ

Part de la runa de la Pletera es destinarà a mantenir camins

L'Ajuntament de Torroella n'ha ofert als municipis de l'entorn per si en tenen necessitat

09.02.2016 | 07:12
Una excavadora, aquest divendres a la Pletera, amb runa generada pels treballs.
Una excavadora, aquest divendres a la Pletera, amb runa generada pels treballs. 

Els treballs per recuperar el sistema ambiental de llacunes i maresmes a la zona de la Pletera de l'Estartit ja ha generat més de 48.000 tones de runa i la previsió, segons van comunicar els responsables del projecte Life que ho desenvolupa, és que s'arribi a les 130.000. I part d'aquest material pedregós i terrenós tindrà com a destí camins del municipi per seguir amb les tasques de manteniment que s'hi fan regularment. La regidora de Medi Ambient, Sandra Bartomeus (ERC-Junts), ha exposat que encara desconeixen la quantitat de material que es podrà acabar aprofitant, però que ja n'han ofert a municipis de l'entorn per si hi estan interessats.
El grup municipal d'UPM, a l'oposició a l'Ajuntament de Torroella de Montgrí, va preguntar en el darrer ple municipal per veure com estava aquest assumpte ja que hi ha pilons de runa en els terrenys de la Pletera i saber com i quan s'aprofitaria.
Bartomeus ha explicat que l'empresa que s'encarrega de gestionar la runa que surt de la Pletera -ja sigui de material d'obra, com pot ser del passeig, o de terra que s'excava per fer les llacunes- té una màquina allà mateix que selecciona la que és aprofitable i la que no. Llavors, s'apilona en funció de la que és aprofitable i per dimensions. La regidora ha concretat que encara es desconeix de quanta runa podrà disposar l'Ajuntament, però el destí de la que és recuperable seran els camins del municipi, sobretot de l'entorn de Torroella. En tot cas, ha afegit que és la brigada municipal la que determina quins són els camins on s'han de dur a terme tasques de conservació.
Sandra Bartomeus també ha manifestat que el cost d'aquesta runa per a l'Ajuntament de Torroella o per als de l'entorn que hi estiguin interessats serà el de la feina de preparar-la, és a dir, no hi haurà una venda en el moment que passi a mans de l'Ajuntament.
L'Agència Catalana de Notícies informava aquesta setmana que ja s'han condicionat quatre de les vuit llacunes independents (entre les permanents i les temporals) que hi haurà a l'indret. Les més grans resseguiran l'antic passeig marítim. En total, aquí n'hi haurà quatre. Les altres se situaran entre la zona dunar i de maresmes.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada