Gent del Ter

L'actual Govern vol privatitzar l'empresa pública Aigües Ter- Llobregat juntament amb les instal·lacions de Sanejament- depuració d'aigües residuals. Tot el cicle de l'aigua passaria probablement en mans privades d'Agbar-filial de Suez, que és una de les majors empreses transnacionals del sector i que ha causat estralls arreu del món on s'ha instal·lat.
GDF Suez ha rebut el premi "Public Eye Award", que es concedeix a les empreses més irresponsables i destructores del medi ambient a nivell mundial. Per a més informació:

La privatització de l'aigua significa pèrdua de qualitat, augment de preus i acomiadaments dins del ram. Per tots aquests motius Gent del Ter s'adhereix a la campanya en contra de la privatització de l'aigua a Catalunya.

DIGUEM NO A LA SOBREEXPLOTACIÓ DE MARS I OCEANS!

2011-10-05T11:37:00.000-07:00

Gent del Ter s'ha adherit a la declaració que Ocean2012 presentarà al Parlament Europeu en defensa de la pesca artesanal i contra la sobreexplotació dels recursos pesquers per incidir en l'actual reforma de la política comunitària pesquera.
Un dels punts principals que es tractaran a Brussel·les és el de com concedir l'accés als recursos: Prioritzant aquells amb capacitat econòmica per comprar els drets d'accés, o bé donant prioritat a qui pesca de forma sostenible i responsable.

Per a més informació visiteu el web de Ocean2012

A ESPANYA ES GASTA EL PRESSUPOST ECOLÒGIC D'UN ANY EN QUATRE MESOS

2011-10-04T13:48:00.000-07:00

El dèficit ecològic es produeix quan gastem més recursos mediambientals dels que reposem. Es mesura en hectàrees globals per habitant. La degradació dels ecosistemes i pràctiques agrícoles com l'ús de fertilitzants i els sistemes d'irrigació afecten la biocapacitat de cada país.
Segons "Global Footprint Network"(http://www.footprintnetwork.org/es/index.php/GFN/ ), Espanya està en una situació de dèficit ecològic que, segons els seus càlculs, ens porta a gastar només en quatre mesos el pressupost ecològic de tot un any. Si tots els ciutadans del nostre planeta visquessin com els espanyols, es necessitarien tres planetes com el nostre per cubrir les necessitats.

ELS SALATS EN PERILL

2011-09-30T12:28:00.000-07:00

El passat diumenge 25 de setembre Gent del Ter va mostrar els valors paisagístics del Montgrí a una vintena de persones convençudes del gran potencial econòmic i turístic d'aquesta zona, encara per aprofitar però d'una forma que ha de superar la ja caduca cultura de la totxana, la qual ens ha portat a aquesta greu crisi, tot i que nombrosos polítics i empresaris s'entesten a negar-ho o senzillament corren una cortina de fum, esperant que algun dia es torni a construir indiscriminadament.

Tant ens costa aprendre dels propis errors que, ja arribats a la Torre Moratxa i tot contemplant l'esplèndid paisatge que atrau milers de turistes, una de les persones que es va afegir a l'excursió va anunciar que es vol desencallar el projecte d'urbanització dels aiguamolls situats a davant de Santa Maria del Mar, únic connector actual de les Maures amb els aiguamolls del Baix Ter, zona coneguda com Els Salats. Una vegada més un intent de projectar més cases que quedaran buides, un paisatge que es vol malmetre, malgrat ser, com ha defensat reiteradament Gent del Ter, un punt emblemàtic de la plana de l'Estartit.

LES TALAIES DEL TER: IV SORTIDA EL 25 DE SETEMBRE

2011-09-15T10:54:00.000-07:00

7 D'AGOST: PUJADA A SANT MARTIRIÀ

2011-07-17T08:52:00.000-07:00

3 DE JULIOL: EXCURSIÓ AL COLL-SANT BENET (OSOR)

2011-06-16T15:06:00.000-07:00

REVETLLA DE SANT JOAN A TORROELLA DE MONTGRÍ

2011-06-15T00:22:00.000-07:00

SALVEM L'ILLA D'AVALL DE JAFRE

2011-03-01T07:20:00.000-08:00

LES PEDRES QUE CAMINEN: RECORREGUT HISTÒRIC

2011-01-19T11:53:00.000-08:00

Dissabte 15 de gener un grup de 26 persones van fer una ruta pels carrers de Torroella de Montgrí descobrint que moltes portalades, llindes, finestres, escuts i altres elements arquitectònics han sigut desplaçats del seu lloc d'origen amb més o menys encert.

L'historiador Joan Badia i Homs i altres coneixedors del nostre patrimoni van explicar la procedència de la majoria d'elements, situats a diferents carrers d'aquesta població.

Un dels elements arquitectònics més sorprenent, descobert fa poc, és un larari romà situat a l'interior d'una botiga de Torroella de Montgrí.

RECORREGUT HISTÒRIC PER TORROELLA

2011-01-05T02:42:00.000-08:00

CONCURS DE SOPES DE SANT ANDREU

2011-01-05T02:32:00.000-08:00

Com cada any Gent del Ter ha organitzat el concurs de sopes de Sant Andreu a la Plaça Pere Rigau de Torroella de Montgrí. Varis cuiners professionals de restaurants de la zona han tastat les sopes dels parrticipants i han decidit quines són les tres millors. El xou de circ i màgia de l'Adan ha engrescat moltíssima gent i varis alumnes de l'institut han arrodonit la diada amb diferents actuacions que també han aconseguit molts aplaudiments. Finalment tothom podia tastar les sopes comprant els gots que teníem a disposició de la gent.

Les nàiades i altres bivalves d'aigua dolça del Baix Ter

2010-10-21T11:32:00.000-07:00

L'Arnau Llos Casadellà, estudiant de batxillerat de l'institut Montgrí de Torroella de Montgrí, va fer un treball de recerca sobre les nàiades i altres bivalves d'aigua dolça durant el curs 2009-10, quan cursava 2n de batxillerat.

"He estudiat la població de bivalves als rius i recs del Baix Ter. Als mapes he senyalat la presència comprovada de diferents espècies de bivalves vius i de conquilles, evidenciant una regressió de les espècies autòctones i una expansió de la Anodonta woodiana i la Corbicula fluminea. També remarco que cal preservar els rius i els recs, l'hàbitat de les nàiades autòctones, Potomida littoralis, Unio mancus i Anodonta anatina, espècies protegides"

2010-07-08T08:00:00.000-07:00

fotos de la Cristina Grunder

CONFERÈNCIA DE GENT DEL TER AL MUSEU MARÍTIM DE BARCELONA

2010-05-29T09:36:00.001-07:00

Gent del Ter va ser convidada dins les jornades sobre l'aigua "aigua, rius i pobles" que s'han fet al Museu Marítim de Barcelona. El públic assistent va poder conèixer la problemàtica del Ter i les seves peculiaritats, amb un cabal irregular que actualment és inferior al mínim per garantir la qualitat de les seves aigües i l'estabilitat dels ecosistemes presents en un riu.

PETIT HOMENATGE A RAMON TORRAMADÉ

2010-05-15T06:59:00.000-07:00

Amic, company de lluita, trobarem a faltar el teu esperit incansable, la mirada encuriosida, els teus artefactes sorprenents i el teu somriure foteta.
Ens has deixat el missatge de qui sap on va i de qui s'ho creu de veritat. Hem compartir tantes campanyes per l'aigua, contra els transvasaments i, sobretot, bones estones de lleure i excursions.
T'emportes el premi Peix de GDT i l'admiració dels humils. El teu escrit crític i el sentit de grup s'han apagat el dia de Sant Jordi, com fan els grans de la història, en un bon dia per acomiadar-se del món.
Estic segura que igual que vas triar el lloc on reposar, sota l'arbre que et dedicà el teu municipi, també vas escollir el dia: volies que la senyera inundés el cel per acollir-te.

(*) Maria Lloveras, en nom de Gent del Ter-POT

Si voleu saber-ne més sobre la vida d'en Ramon Torramadé, visiteu aquest lloc web: http://www.bibgirona.net/salt/col_local/persones/torramade.htm

MANIFESTACIÓ A BARNA EL 30 DE MAIG

2010-05-10T22:35:00.000-07:00

el dia 7 de juny es celebrarà a Barcelona una cimera europea per tractar de la gestió de l’aigua a la Mediterrània. Volem recordar a la Comissió Europea que l’estat espanyol no te intenció d’aplicar la DMA i tampoc determinar els cabals mediambientals . Per la qual cosa el futur dels nostres Rius i de l’Ebre en concret està clarament en perill.

La Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) ha convocat una manifestació a Barcelona el 30 de maig. L’objectiu de la protesta és exigir que els governs apliquin les normatives europees en matèria d’aigua per tenir uns rius vius, i especialment un règim de cabals mediambientals que protegeixi l’Ebre i el seu entorn.

SORTIDA A BESCANÓ, VILANNA, PASTERAL

2010-05-08T10:39:00.000-07:00

La plataforma Gent del Ter ha presentat una queixa a l'ACA per l'execució de l'obra d'ampliació del cabal transferit del riu Ter a la Costa Brava, quan encara no s'ha aprovat el pla sectorial de cabals. La llei actual, del 1959, estipula que l'abastament de Girona i la Costa Brava ha de ser d'1 m³/segon. Gent del Ter observa que la canonada que s'està fent des del Pasteral a la via verda del carrilet preveu un cabal d'1,6 m³/segon, i encara hi ha la vella.

El diumenge 9 de maig vam organitzar una sortida per observar les obres d'instal·lació de la nova canonada. A les fotos es poden llegir perfectament les característiques tècniques i de diàmetre d'aquests tubs, així com observar l'evolució de les obres, que comporten una modificació radical que afectarà espècies autòctones de nàiades, peixos i vegetació, algunes de les quals estan catalogades com espècies protegides i en perill d'extinció. Irònicament, a Banyoles s'està iniciant un projecte per intentar criar nàiades, quan el que estem fent amb aquestes polítiques d'entubament a gran escala és, precisament, acabar amb, possiblement, els últims exemplars que quedaven a les nostres contrades.

CONFERÈNCIA DEL DR. ARAUJO A LA CASA DE CULTURA DE GIRONA

2010-04-27T23:31:00.000-07:00

Gent del Ter va organitzar una conferència sobre les nàiades a la Península Ibèrica amb el gran especialista i biòleg Rafael Araujo, que va aportar informació exhaustiva sobre un tema poc conegut per la població. El Diari de Girona li va fer una entrevista que podeu llegir clicant aquest enllaç:

http://www.diaridegirona.cat/ultima-dia/2010/04/28/als-rius-gironins-encara-no-ha-arribat-musclo-zebrat-ja-prop/402401.html

2010-04-25T12:53:00.000-07:00

2010-04-24T12:56:00.000-07:00

XERRADA: LES NÀIADES A LA PENÍNSULA IBÈRICA

2010-04-08T10:59:00.000-07:00

LES NÀIADES A LA
PENÍNSULA IBÈRICA

a càrrec del Dr. Rafael Araujo Armero,

“Museo Nacional de Ciencias Naturales

de Madrid”

Dia: dilluns 26 d'abril de 2010

Hora: 2/4 de 8 del vespre

Lloc: Casa de Cultura de Girona

Organitza: GENT DEL TER

dins la campanya,

RECS VIUS = PLANA VIVA

PARADA DE SANT JORDI A TORROELLA DE MONTGRÍ

2010-04-07T11:42:00.000-07:00

Reclamació de preservació dels musclos d'aigua dolça al Baix Ter‏‏

2009-12-05T12:05:00.000-08:00

Gent del Ter va presentar el passat cap de setmana durant la Fira de Sant Andreu a Torroella de Montgrí, un tríptic amb la classificació d’espècies bivalves d’aigua dolça protegides per normatives europees, nacionals i estatals que viuen a l’hàbitat dels recs del Baix Ter.

A l’estudi d’impacte ambiental fet des de l’empresa SEIASA, que és la mateixa encarregada d’executar el projecte de canalització dels recs del marge dret i esquerra del Ter, no hi consten, cosa que des de sempre hem considerat negligent, ara amb més coneixement de causa, ja que de les cinc espècies trobades, tres són autòctones. En l’esmentat tríptic demanem als agents rurals el seguiment de les obres i d’aturar-les, donat el cas.

Considerem que el futur Parc Natural del Montgrí-Medes-Baix Ter neixeria coix amb un precedent d’atemptat ecològic als seus corredors naturals, i que en el cas de que més endavant es reintroduíssin les espècies amenaçades, seria malversament de fons públics.

Aquest escrit s’ha entrat al Departament de Medi Ambient (Agents Rurals), al d’Agricultura i a l’ACA junt amb el tríptic.

Gent del Ter organitza una excursió

2009-11-11T23:29:00.001-08:00

6È CONCURS DE SOPA DE SANT ANDREU

2009-11-03T10:30:00.001-08:00

SORTIDA: EL CAMÍ DE LA POTOMIDA

2009-11-03T10:23:00.001-08:00

Parada de "Gent del Ter" al mercat de les cuines del món de Torroella de Montgrí

2009-07-27T07:50:00.000-07:00

Gent del Ter al Mercat del Món de Torroella de Montgrí

2009-07-22T22:52:00.000-07:00

Benvolguts,

Un any més participem al Mercat del Món de Torroella de Montgrí.
Del 24 al 26 de juliol tindrem una parada de cuina catalana, l’horari serà de 19,00 a 00,00h
Qui vulgui apuntar-se als torns d’atenció de la parada que ens truqui.

Gent del Ter
Tel. 972 75 80 01- 972 75 75 36

Ens agradaria poder-vos saludar si us acosteu pel Baix Empordà!

fotos de l'acte reivindicatiu a l'Escala (12-07-09)

2009-07-12T13:17:00.000-07:00

Big Jump a l'Escala

2009-07-12T11:38:00.000-07:00

US CONVIDEM A PARTICIPAR AL BIG JUMP A LA PLATJA DELS RECS DE L’ESCALA
BANYADA DE DOL PELS RECS DEL BAIX TER
LES PLORENERES I PLORENERS ENS BANYAREM I PLORAREM PELS RIUS
DIUMENGE, 12 DE JULIOL DE 2009
12 h TROBADA A L’ESCULTURA DE LA FLAMA OLÍMPICA
(cruïlla camí d’Empúries)
PORTEU BANYADOR, MANTELLINA O MOCADOR NEGRE I PARAIGÜES NEGRE
TINDREM PICA-PICA AMB GARNATXA
US PODEU QUEDAR A DINAR I GAUDIR DEL MAR: PORTEU CARMANYOLA SI VOLEU
ORGANITZA: Gent del Ter, Xibeques del Cau i Salvem Vilanera
INFO: 972 7580 01 – 972 75 75 36 – 686 356 989

www.xnca.org/bigjump09

Reivindicació: La platja dels Recs de l’Escala ha estat la més contaminada durant anys. Hi anaven a parar les aigües fecals dels pobles dels voltants a través del Rec de Molí. Des de que existeix la depuradora d’Albons ha millorat, però actualment s’està executant l’obra d’entubament dels recs i això comportarà la mort dels recs del marge esquerre i de tota la seva biodiversitat , en particular la desaparició de la que havia estat la branca principal del Ter fins el segle XIII; per tant, la pèrdua d’un patrimoni que, fins ara, els nostres ancestres havien conservat.

IV Jornades per una nova cultura de l'aigua

2009-07-08T13:50:00.000-07:00

Gent del Ter – POT (Plataforma d’Oposició als Transvasaments)

Els recs del Baix Ter constitueixen, encara avui, una teranyina d’aigua superficial que dóna vida
a la plana al·luvial creada pel Ter i pel Daró.

Tenen múltiples funcions, com:

- Per a usos agrícoles, el reg.
- Alimenten la capa freàtica.
- Són indispensables per diluir els contaminants dels aqüífers, força contaminats,
d’aquesta zona.
- Eviten la intromissió de la falca salina.
- Mantenen els aiguamolls litorals.
- Actuen de connector entre el Baix i l’Alt Empordà i també servirà per unir-los amb el
futur Parc Natural Montgrí Medes – Aiguamolls del Baix Ter.
- Són hàbitat d’espècies protegides com les nàiades i el peix espinós.
- Serveixen d’escorrentia de les aigües plujanes.

La seva canalització tindria efectes nefastos i entraria en contradicció amb directives europees
com la Directiva Hàbitats i la Directiva Marc de l’Aigua entre d’altres.
L’any 2002 es va canalitzar el rec que va des de Mas Duran fins a l’Estartit i l’experiència ha
estat molt desafortunada.

Actualment hi ha el projecte de canalitzar:
1) El Rec de Sentmenat que va des de la presa de Colomers fins a l’Escala (antic braç del
Ter).
2) Rec del Molí de Pals que va des de la Resclosa de Canet de la Tallada fins a les
Basses d’en Coll (actualment PEIN i futur Parc Natural).

Fa 5 anys Gent del Ter tenim engegada una campanya d’oposició a la canalització, hem fet
arribar la nostra queixa a les administracions locals, catalanes, estatals i europees.
Darrerament hem fet al·legacions a l’estudi d’impacte ambiental i estem pendents de saber si el
Ministerio de Medio Ambiente les tindrà en compte per tal de sotmetre el Projecte de Canalització a una avaluació ambiental.
Comunicarem totes les dificultats que han sorgit a l’hora d’obtenir informació i per poder participar, des de la societat civil, en unes decisions que estimem que són transcendents per a tots el sectors socials i no només pels regants com ho eren fa 50 anys.

Torroella de Montgrí, 28 d’octubre de 2006

“Plataforma d’Oposició als Transvasaments (POT), Gent del Ter (GDT) i la plataforma ‘Salvem Vilanera’

2009-07-08T05:35:00.000-07:00

AL·LEGACIONS DE LA PLATAFORMA D’OPOSICIÓ ALS TRANSVASAMENTS (POT), GENT DEL TER (GDT) I LA PLATAFORMA ‘SALVEM VILANERA’ AL PLA DIRECTOR TERRITORIAL DE L’EMPORDÀ

TORROELLA DE MONTGRÍ / L’ESCALA.- Les entitas i col·lectius socioecologistes Plataforma d’Oposició als Transvasaments (POT), Gent del Ter (GDT) i la plataforma ‘Salvem Vilanera’ en les seves al·legacions al Pla Director Territorial de l’Empordà, presentades al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, consideren que es tracta d’un pla incongruent i per això s’oposen a la totalitat d’quest Pla Director Territorial, per estar totalment en contradicció als objectius de protecció mediambientals que marca el redactat d’aquest mateix pla de la Generalitat.
INCONGRUÈNCIES D’ AQUEST PLA DIRECTOR
En les al·legacions es manifesten les principals incongruències, com ara:

1.- Veure pag. 54 dins l’apartat Obligacions en matèria de biodiversitat, els Àmbits pels que el plantejament territorial sembla tenir major capacitat d’incidència.
2.- Veure pag. 56, les Obligacions en matèria de paisatge.
3.- Veure pag. 57, en Objectius ambientals.

Aquest Pla havia de protegir l’Empordà del seu creixement urbanístic per preservar el més preuat que tot, l’escala humana dels seus pobles, dels seus camins, tots els seus racons, camins de ronda arran de mar, en definitiva la idiosincràsia del seu paisatge actual amb el seu atractiu a nivell mundial.
Veiem que en el Baix Empordà els únics nuclis que gaudeixen de protecció, per estar inclosos en l’apartat de manteniment de caràcter rural, són: Pineda de Pals, Sant Llorenç de les Arenes, Santa Susanna de Peralta, Els Trullars, Barceloneta, Llofriu, Sant Pol, Les Rabioses , Veïnat de Sies, Cassà de Pelràs i Veïnat de Sobrestany.
Desurbanitzar
No hi ha cap nucli del que es parli que en un futur s’hagi de desurbanitzar, o sigui, reordenar enderrocant.
Es permet que els Plans Generals dels Ajuntaments siguin més decisius que un Pla Director que ha de vetllar per tot el territori. Les competències municipals, en aquest sentit, han anat massa enllà, i això, fa que els interessos econòmics particulars, especialment els especulatius (urbanitzacions, cases aïllades, naus industrials o agrícoles, granges i infrastructures inútils...), privin sobre l’interès general que és el de mantenir una herència digna per a les generacions futures.
L’ús industrial del sòl creix de manera desorbitada, tenint en compte que estem vivint un moment de deslocalització del sector. La majoria de naus industrials que s’estan construint, sovint, tenen ús de magatzem logístic on es dóna feina a un nombre limitat de treballadors, ocupen molt de sòl, enlletgeixen el paisatge i posen en circulació molts camions, fet que a la llarga, obliga a modificar la xarxa viària i a fer reparacions contínuament, incrementant la despesa energètica de carburants, el que significa contaminació de l’aire i efecte hivernacle.
Aquest Pla Director presenta una sèrie d’errors com són el que no apareguin els camps de golf de Serres de Pals o el Pitch and Putt de Gualta, ambdós estan referenciats com d’alt valor agrícola.
Hi ha discordancies entre el plànol d’informació 1.2 i el plànol d’ordenació 1.5 respecte als usos de l’Estany de Bellcaire; en el primer, apareix una àmplia zona de l’Estany com a us residencial, i en el segon, figura com a sòll de valor natural i de connexió.
Per tot el que exposem, ratifiquem les reflexions generals que ja vam enviar durant l’anterior procés de participació del
Pla Director de l’Empordà, alhora presentem algunes consideracions en temàtiques diverses:
I.- AIGUA
L’Empordà és una de les comarques històricament més riques en aquest preciat recurs, tot i tenir garrigues i zones de secà . Els quatre rius principals: la Muga, el Fluvià, el Ter i el Daró, antigament alimentaven uns estanys litorals i prelitorals. Les seves aigües eren molt aprofitables, riques en pesca i caça; així com, també, per a la agricultura i la ramaderia. A partir d’aquí, s’anaren construint els nostres paisatges a base d’ordenar el recurs blau en forma de recs i closes, per repartir i reaprofitar l’aigua en totes les parts més planes de la comarca. Això comportà la dessecació dels estanys i el desviament dels rius (canalitzacions amb mota de terra); tanmateix, aquestes transformacions agrícoles del paisatge no malmetien excessivament els ecosistemes de la plana, donaven espai per a tothom, persones i animals. Amb la arribada de la mecanització i la industrialització de les ciutats tot s’ha tornat exagerat i desproporcionat a favor d’uns i en detriment d’altres. La demanda d’aigua en quantitats exagerades motivà la derivació d’aquesta cap a les poblacions del tram superior dels rius (indústries, minicentrals elèctriques, regadius). L’aigua del Ter cap a Barcelona (època enginyeril del franquisme) i fa pocs anys a la Costa Brava Centre (la conca del Ridaura està contaminada).
Tota la plana de l’Empordà és una gran zona vulnerable, rica en aigua subterrània que ha patit la disminució de la recàrrega degut a la transformació del paisatge i de l’ecosistema, com anteriorment s’ha exposat. Durant les útimes dècades ha patit la contaminació per nitrats, hidrocarburs, dioxines, antibiòtics, hormones, pesticides, herbicides, etc.
Aquest Pla Director hauria de servir per aturar les amenaces imminents sobre l’aigua del freàtic que representen els projectes següents:
CANALITZACIÓ DELS RECS DEL BAIX TER
Si s’executa aquesta obra (parcialment realitzada amb resultats nefastos per a tothom) disminuiria l’aportació al freàtic, el bosc de ribera, que és un autèntic filtre de contaminants, entraria en recessió; a més, tallaria els connectors de la plana i faria perillar la biodiversitat tant de la plana com del futur Parc Natural.
Des de la POT, Gent del Ter i ‘Salvem Vilanera’ estem portant, actualment, una campanya en defensa del musclu d’aigua dolça / riu l’Anodonta cygnea, espècie protegida per les directives catalanes (DRPRI del 23 d’agost de 1991, ampliació d’espècies protegides. DOGC nr. 1980, 2-12-1994 pel DARP de la Generalitat de Catalunya o des de les Directives de la Unió Europea, 92/43/CEE del Consell de 21 de maig de 1992) i d’altres espècies com la tortuga de rierol, el peix espinós...
Ampliació de la concessió d’aigua des del Pasteral a Girona, Costa Brava Centre
Segons les notes de premsa, aparegudes a la pàgina web del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, la concessió d’aigua des del Pasteral cap a la Costa Brava Centre i Girona passarà de 1.000 l/seg. a 1.500 l/seg., essent actualment el consum total de l’ordre de 700 l/seg. Es destinaran, aproximadament, 56’2 M euros pel canvi de la canonada de conducció, que serà finançada en un 85% pels Fons de Cohesió Europeus (que eren per a l’antic Pla Hidrològic Nacional), i l’obra s’haurà d’acabar a finals de 2008.
Amb tot l’anterior ens preguntem:
1 - Com pot ser compatible instaurar la Nova Cultura de l’Aigua i no fer una bona gestió de la demanda (en aquest cas, la demanda no existeix ni de lluny, s’hauria de doblar la població actual i encara hi haurien100 l/seg. sobrants)?.
2 - Per què no es potencien polítiques d’estalvi, reutilització i reciclatge?
3 - Per què no es deixa baixar l’aigua pel riu enlloc d’entubar-la al tram mig?
4 - Per què no es calcula la capacitat de càrrega del territori i es frena la construcció per comptes de fer filigranes d’enginyeria decimonònica?
5 - Per què s’han deixat contaminar els aqüífers en mans privades, i ara la població es veu obligada a consumir aigua superficial que en principi és de pitjor qualitat, i a més pagar-la amb fons públics?
Si el Ter al seu pas per Girona ha de mantenir un cabal ecològic de 3.000 l/seg. i cap a Barcelona s’han de derivar 8.000 l/seg., d’on sortiran els 1.500 l/seg.? Plourà més o potser aquí darrera amagat hi ha els transvasament del Roine?
Els números no són clars i les previsions desmesurades, potser sí que el desenvolupament urbanístic no pararà fins aconseguir gastar els 1.500 l/seg. circulants per la nova canonada.
Una conca sostenible és aquella que pot alimentar els seus habitants. Aquí no parem de posar-hi pedaços.
La conca del Ridaura contaminada ja no alimenta a ningú. El Ter ha d’abeurar Barcelona, gairebé tot el Maresme, i, el que queda, per a Girona i la Costa Brava Centre.
La conca del Daró està a punt de ser inutilitzada, es preveu que la nova canonada arribi a la Bisbal i a Forallac.
Mentrestant, el Departament de Turisme de la Generalitat de Catalunya “predica” que a Catalunya falten camps de golf i els pagesos volen tenir un reg “més eficient”, quan han estat molts d’ells, no tots, els primers en vendre els camps o cedir l’aigua a Barcelona i als camps de golf de l’Empordà.
El caos està assegurat, però no l’aigua de qualitat, un territori que vol esdevenir de nivell per a un turisme de qualitat té un bon trencaclosques confirmat.
II.- PESCA
Recordem que la pesca a l’Empordà havia estat una activitat molt important, però en arribar menys sediments dels rius a conseqüència dels pantans de Sau, Susqueda, el Pasteral, el de Boadella i petites rescloses del Fluvià , i més contaminants, s’ha anat empobrint el nostre litoral, empitjorant també per la mecanització de les arts de pesca. Aquest sector s’ha anat empobrint en captures de peix i marisc, obligant-lo a anar cada cop més lluny.
El Pla Director, de manera incomprensible, no protegeix aquest tram litoral únic, amb una llarga platja de sorra i una Reserva Marina de renom mundial, la de les Illes Medes. Aquesta platja s’ha d’incloure en el Parc Natural i Cultural Montgrí -Medes-Baix Ter, on es podrà aplicar un Pla d’Usos que afavoreixi la navegació a vela i les arts de pesca tradicionals.
Per tot això demanem:
La protecció marítima de tota la badia de Pals, des del Montgrí a les muntanyes de Begur.
III.- ENERGIA
L’ Empordà podria ser autosuficient en matèria d’energia. L’exemple hauria de començar per les institucions públiques (Ajuntaments, centres educatius, pavellons esportius ... ) que haurien de tenir plaques solars, molinets, i sobretot, control de la despesa energètica.
S’ han de diversificar les fonts energètiques per disminuir les línies de transport elèctric, per tal d’ evitar les de Molt Alta Tensió, tant per el seu impacte paisatgístic i electromagnètic, que a més a més afecten la salut i promouen la renovació de les nuclears franceses (NO a la MAT).
S’haurà d’estudiar la instal·lació de “molinets”, intentant minimitzar l’impacte, instal·lant-los directament a les zones de més consum energètic, com per exemple a les zones industrials.
La gran superf ície de terrats d’ hotels, d’ apartaments i de tot tipus de construccions que tenim per tot el litoral és enormement malaguanyada. Com que el sector turístic és estacional, la major part de l’any l’ estructura creada és improductiva, s’ hauria
d’ optimitzar les dels terrats com a captadors solars. Aquesta és una pràctica molt estesa a les costes de València, la murciana i l’ andalusa.
IV.- TRANSPORT
El transport públic a l’Empordà està mal resolt, correspon a un model radial on els centres són Girona, Figueres, Palamós i Palafrugell. Encara és molt deficient, doncs s’ha potenciat l’ús del vehicle privat degut a les mancances
d’ una xarxa que interconnecti els pobles d’ una manera regular. Un element dissuasori, a l’ hora d’ utilitzar-lo, és l’ elevat cost que representa per a l’ usuari els preus dels bitllets i la pèrdua de temps degut la poca disponibilitat en franges horàries.
Proposem estimular la utilització d’ autobusus elèctrics o de cicle combinat i d’ una capacitat proporcionada al nombre d’ usuaris (microbusus, monovolums ..., tal com es fa en algunes comarques de muntanya.
La concentració escolar ha creat problemes de mobilitat tant als nens, perquè es desubiquen dels seus nuclis, com als pares que pateixen situacions de contratemps (nevades, inundacions, vagues ... )
També falta el transport col.lectiu als polígons industrials, organitzat tan sols a nivell d’alguna empresa privada.
- S’ hauria de racionalitzar el transport de mercaderies i de residus incentivant l’ autosuficiència. No s’entén que s’hagin de transportar les restes de poda de Torroella de Montgrí a Santa Coloma quan es podrien compostar directament i utilitzar in situ, per exemple als horts i jardins del municipi.
- Es podria estimular el transport de cabotatge de passatgers i mercaderies per descongestionar carreteres, sobretot a l’estiu (ús de llançadores).
- Cal potenciar la Xarxa Ciclista Bàsica de Catalunya per l’estímul dels desplaçaments en bicicleta d’una manera ràpida i agradable, en una comarca bàsicament plana i on els pobles estan a una distància humana.
V.- Espais concrets a protegir:
1) ELS SALATS. Aquesta zona de l’Estartit, darrera el Ter Vell, actualment està pendent de la redacció d’un pla especial per l’Ajuntament de Torroella de Montgrí, en el Pla Costaner figurava com a espai en litigi. És l’autèntic connector del massís del Montgrí cap a la plana. Si s’urbanitza quedarà sentenciat el futur Parc Natural i dividit en dos trams: el Montgrí i els Aiguamolls del Baix Empordà.
Respecte a la zona que continua cap al Montgrí de l’altra banda de carretera per la muntanya, on hi ha ubicat part del càmping Castell Montgrí, hauria de tenir una qualificació d’espai protegit tal com passa amb el càmping Playa Brava a dins les Basses d’ en Coll.
2) El GOLF de la PLATJA DE PALS. L’ actual camp de golf hauria d’ entrar dins la reserva de l’ antiga Ràdio Liberty i recuperar-se naturalment. Incomprensiblement, s’ amplia la zona d’ ús residencial entre les urbanitzacions de la Platja de Pals i els Masos de Pals, quan aquest espai hauria de ser el connector dels aiguamolls litorals amb les muntanyes de Begur.
3) Es consoliden els nuclis de població dispersos: els Griells, la Pletera, urbanització del Club de Golf Empordà , mas Pinell ... , quan s’ hauria de preveure en un futur poder-los desurbanitzar (enderrocar) i tenir uns aiguamolls litorals dignes de formar part d’ un Parc Natural amb un mínim d’ ambició.
4) Aquest Pla Director consolida zones d’ ús residencial, d’ erosió, pèrdua de sòl i perill per a la vida (zones de risc ecològic urbanitzables del cap de la Barra, les Maures i torre Moratxa) i zones de risc inundable com els Griells, la Pletera o mas Pinell, tal com hem esmentat en el primer apartat i no pot modificar els Plans Municipals aprobats a cuita corrents, abans de que la ordenació territorial conjunta es fes efectiva (Pla Director).
5) El creixement de l’Escala pel camí del Palau encorseta el Montgrí pel nord i n’ incrementa el risc d’ incendis.
El creixement d’ aquest municipi en el sector dels Recs i de la muntanya Rodona afecta al corredor cap els aiguamolls de l’ Alt Empordà i compromet el futur d’ Empúries com a Patrimoni de la Humanitat, perquè pot destruir zones de valor arqueològic en el conjunt d’ Empúries-Vilanera que és l’essència fundacional de l’ Empordà.

27 de juliol de 2006